dissabte, 19 de setembre de 2009

HAIKÚ DEL DIA -31 A 50

HAIKÚ DEL DIA
de la nº 31 a la 50
.........
31.-.Taula per nens
que gaudeixen jugant.
Cadira bova

32.- Sol, sol, sol, sol
.La companyia
son manilles.

33.- Tanca de fusta
de barrots separats
on circula aire.

34.- Pentinat dona.
Terra aladre solcava
la formosor.

35.- Estrena llapis
Esmolat ganivet
talla la carn.

36.- Maneja lupa,
veuràs dòcil la mosca
que t’enverina.

37.- L’escletxa es tanca.
Ulls dormint
la nit de pau.

38.- Els dits treballen.
Son meva companyia
al puny lligada .

39.- Llum vermella
En el llarg passadís
fosca camina .

.40.- Calces sabates.
Al caminal s’aparten
les tiges verdes.

41,- No cal llençols
per dormir sobre terra.
Si cal el terra.

42.- Diamants trobo
a cada pas que dono.
Ric d’experiències.

43.- Crossa dels anys
apropo fulles seques.
Records que tornen.

44.- Farem camí
amb vent contra la cara.
Som fulles seques.

45.- Ai, clau penjada
balandreges al clau.
Demà obriràs.

46.- Llibre tancat.
El vent arraconava.
fulles seques

47.- Quan ja canta
el pit roig a bosquina
Cançó de vida.

48.- Els clucs ulls obre
veuràs l’entorn que et rodeja
creixent la vida.

49.- Serra cremada
fogaina traïdora
Ets terra morta.

50.- Tinc humor ocre..
Porten fútils sentències.
pixum de gossos.

dijous, 3 de setembre de 2009

25 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES

A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que ens semblen pocs. No us ho sembla?

A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.

A78. - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho tinc tres homes. L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar.

A79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

A81 .-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.

A82 .- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure? Liquidant a l’altre.

A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.

A84 .- Quan anem despullats és probable que passin per allí els ulls que no volem que ens vegin.

A85 .- Tallen eixes tisores ?- .- segurament que arranarien ungles d’aquells que tot, al tocar-ho se’ls apega com mel als dits, ja que no se’n desfan.

A86 .- Si a eixes urbanitzacions que les qualifiquem d’arnes, no sé, no sé, buscant-li la bresca, en totes les celdetes hi trobaríem mel? Potser no. Per que la mel la fan abegots i abelles, no les vespes...

A87 . - Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.

A88 .- D’ actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.

A89 .- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!

A90 .- Narrar, descriure, tothom ho sap fer. Proposar idees útils és el que cal.

A91 .- Ho havia entès malament. No era la firma del cens, si no la firma del vot de censura.

A92 .- Li taparen els ulls, per que endevines - No pot veure res? Però si és mag. Falta que ens endevini la Loto, Loteria, el trio, la travessa, ...no us sembla?

A93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li pagaria... la seva ganduleria.

A94 .- Quan ningú esperi de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.

A95 .- Perds quota de mercat, especialitzat. – Ets l’últim de la cua.? girat al revés i seràs el primer encara que ningú ho reconegui. – Pelat a rapa si tots van amb cabell, o deixat el cabell si tots van pentinats.—Si tots et son antipàtics, mira de ser el més simpàtic, o al inrevés. Si ningú pren pastilles, tu gallardeja de que en prens una cada hora o a l’inrevés...—És a dir, ser el primer en qualsevol cosa, el millor!!, ser l’únic.

A96 ..- - Que porta sucre eixa canya, és canya de sucre, millor que la remolatxa – li digueren, i ell s’ho creia. Quan li donaren el cop amb ella, no li deixà cap dolçor a l’esquena.

A98 .- El cos d’una dona no acabes de descobrir-lo mai. Sempre hi ha habitacles que et sorprenen, no pensava un que existissin. Es com una carretera amb corbes o revolts, sempre hi ha el perill d’accident.

A99.- Si un té pèsols, pot sembrar-ne i si en cull menjar-ne.

A100.- No sols els capellans confessen als feligresos, n’hi ha que no ho son i sense preguntar-los-hi revelen els pecats dels que foren amics i companys.

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON

MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.