E EL DUBTE...

 

dilluns, 13 de febrer de 2012

EN EL DUBTE.... aquarel·la de l'Anton

Seguint a Fanal Blau 

.............

13 – 2 – 12

En el dubte

floreix la conversa...

Ales que esbocinen l’aire

que després es recompon.

Clou el dubte

al miracle de la realitat,

esfera de nous designis.

Pensarós rumio,

puc dubtar de la realitat

o sols de les veritats ?

AQUAREL·LES...

 

dijous, 1 de novembre de 2012

...I LES FLORS.... dos aquarel·letes

(  Aquarel·la dedicada a la Carme com anfitriona, sense cap més simbolisme)

... i les flors alegraren el primer dia

tranquil·les en la intranquil·litat,

Coherents en son perfum,

esclatant amb paleta de colors

recordança d' actes estimats

que d'altres ens deixaren....

( Aquarel·la dedicada a M.P.S. agraint-li  seu ajut ...)

ESTENALLADA...

 

ESTENALLADA EN LA SORRA

16 – 2 -12

Estenallada en la sorra,

les dunes corporals es manifesten

com un més enllà

d’un Sàhara vivent.

Llum i calor i color s’exalten

i la figura esberla els tòpics.

Dunes, sorra campa en moviment.

Oasi de palmeres i font, zel de quietud.

Delit que farà viure la mirada

extasiant-la en el desig.

COMÉS DESITGIS...

 

diumenge, 19 de febrer de 2012

COM MÉS DESITGIS

19 – 2 – 12

Com més desitgis

més pobre pots ser

si no arribes...

L’altura de mires

d’eix esbarjo

es controla assolint fites.

Cedir en l’empenta

buida bossa 

en ves d’omplir-la.

Desitja, desitja...,

almenys,

tens quecom entre les dens.

JARDÍ, GESPA, VIDA...

 

dimecres, 3 d’octubre de 2012

JARDÍ.GESPA.VIDA... boli ràpit

2.- 3-10-12

Jardí. Gespa. Vida.

Ajaguda et veia...

Erets el jardí meu,

cercle màgic de respir.

El teu cos marcat,

ingràvid ara en la gespa

el recordo amb plany.

Avui un cos sol camina...

En l’intern tinc dos esperits

que continuen Vida.

Jardí. Gespa. Vida.

CINC VOCALS...

divendres, 5 d’octubre de 2012

PRIMER L'OU ? ... boli ràpit

3.- 5-10-12

Es trobà cinc vocals.

de dos en dos les ajuntava.

AI !, i li semblà un fibló

en mig de la carn del cor

IA !!, que és el que tinc,

potser la gerra plena?

....................................

I arribà a cap davall

de la seva experiència.

OU...!!  Sentia dir que era

primer OU que... QUÈ ?

Ell ho compartia o no ?

Obrint el temps o cloent-lo.

Se li emmarmità la clepsa

i no en tragué brou.

Si no fos l’OU,

seria la gallina ?

Si no fos...

seria ...?

Insoluble s’ho veia.

Hi va obrir l’OU

i se’n engolí rovell i clara...

Primer, ... primer l’OU

i desprès el xirrit de vinassa.

I ho deixà resolt. 

POR..

divendres, 12 d’octubre de 2012

TENIM POR...? ...boli ràpit

Tenim por de fer nosa

i la consciència no gosa

fer-se un lloc ?

Tenim por de ser-ne humils

i ensenyem tots els cordills

per que ens lliguin en el lloc.?

 Tenim por de dir les veritats

- no ens diguin esperitats –

i ens cremem en nostre lloc?

Tenim por de ser imprudents

i callem quan contra vents

ens poden treure del lloc?

Tenim por de caminar

el camí i destí que ens hem marcat

per no perdre nostre lloc?

Tenim por de donar, d’estimar...

No ens traeixi l’amic, company

i es quedin en nostre lloc ?

Em fa POR el contestar. 

EN LA CORBA...

 

dilluns, 5 de novembre de 2012

EN LA CORBA DEL CAOS.... boli ràpit

En la corba del caos

el desig es planta plaent....

Ha cercat en el vertigen

el moment de la follia...

Ara pot beure benplàcit

de sensacins en la pell fina

i les disfreses apareixen

besant seus impossibles.

Un so estrident li capta

el pensament: - T'estimo...!!!

I la complaença treu fruit

de les corbes que el subjugue

ARROSEGARÉ...

dimarts, 3 de setembre de 2013

Rosa i esclat de l'Anton

Arrossegaré la nit plena de petons

com llençol brodat que tapa

la carn rosada d’íntima nuesa.

Boirina serà el llençol que balla

al compàs de mans inquietes

que volen descobrir

la grandesa de la princesa.

Fluirà el neguit

en les muntanyes i plans

i, en la llauraó,

la pollegana buscarà

la fèrtil terra.

......................................................Anton

(seguint la terra  de la Montse) 

EL RECORD...

 

divendres, 6 de setembre de 2013

SER ROSELLA... aquarel·la

El record que t'esperoni,

no que t'adormi.

Aixeca el front

com la rosella

per enlluernar

a tot l'entorn

com bandera...

El record que t'aconselli

i t'esperoni a ser persona.

Qui pogués ser rosella

cosida amb fil d'or... !!!

Anton.- 6-9-13