dilluns, 27 d’abril del 2015

LA PEDRA AL BANQUET DE PEDRA SECA... 25-4-15-



6.- 27-4-15
LA PEDRA AL BANQUET DE LA PEDRA SECA...dissabte 25 a les vuit del vespre.
De temps  a La Pedra la invitaren a una festa... Un banquet on cinc cuiners neòfits en la matèria es pregaren per enaltir-se i assoliren ser-ne professionals acatant els resultats obtinguts...
Un banquet on la pedra seca entrava en tots els plats... En la taula, un per un anaren presentant els seus miracles que satisfeien als invitats...Una vetlla amb callat silenci de boques, quan l’orella atenta apreciava l’excel·lent condimentació...
Aquest reduït grup va sortir un dia fa llarg temps amb anhels i il·lusions buscant pel terme de La Torre i amb voluntat de brega  les  construccions fetes per els avantpassats per salvar una prioritat ineludible en les seves vides: L’AIGUA...
Es proposaren catalogar els ANJUBS distribuïts per vàries àrees del terme... Avui, aconseguits objectius presentaren els resultats. Resultats plenament satisfactoris que han atipat i complagut als comensals....
Un menú sublim, presentat amb delicadesa, exprimint detalls i exaltant valors d’història i valors concloents en el fer de la vida de la nostra terra...
El banquet ha set per als assistents una complerta i accelerada llisó demostrant-los-hi els ponents les complexitats assolides per l’obtenció. Una hora on no ha decaigut l’interès...
Agraïm a ells i a quants els han ajudat en aquest ímprobe  esforç...
Compta ara el llegat dels avantpassats ja plenament escripturat per que tothom pugui accedir a menges particulars.
Una Felicitació als cinc presentadors que ens han omplert d’orgull amb seu treball.
DE CRONICA D’UNA PEDRA  6.- ANTON.-T.E.-26-4-15.


dissabte, 25 d’abril del 2015

CRÒNICA D'UNA PEDRA... 2



………
1.- 18-4-15.-
Sols era una pedra. La deixaren a vora el caminal com objecte sense objecte.
Sense perjudici ni benefici i acollida per la pols i els rebles tenia companyia sense competència.
Al voral, l’espona callada i seria deixava brotar gram per que erosió de xaragalls quan plovia no destruís l’imperi.
També la canyota que aixecava cap ensenyant-se, cassanelles i timó feien timba, romer  esclatant en flor blau moradosa, margarides i esparnellat, melques i ravenisses, palla de gitano i afronta hortolans, llissons i margalls, malves i ortigues...Bona col·lecció de plantetes que no gosaven creuar el camí, llavors pel vent portades germinaven a l’altra banda on la espona regnava. Que faria la pedra en aquell lloc, doncs destorbar a les formigues el pas, posar-se davall la roda d’algun vehicle... Mig rodona qui sap on faria cap... El camí, el seu camí, com el seguiria, s’empolsaria i es rentaria amb la pluja, es calentejaria amb el sol i podria anar com castanya a posar caliu a mans o butxaca d’algun vianant ?
Les seves reaccions contades per ella en uns apunts com un diari o agenda o crònica, vet aquí fins on podria arribar la seva existència...!! Molestant, ajudant, enorgullint-se de triomf, envejant la sort d’altres...? Explicant quefers sentits en sa carn o escoltats Pot tenir vida una pedra ? A veure que en surt d’aquests solcs de ruc que començo.

........

diumenge, 19 d’abril del 2015

1a BTTORRE - LA TRANSRRABOSENCA.- CRÒNICA D'UNA PEDRA....1





3.-19-4-15.- 1a BTTORRE LA TRANSRABOSENCA.
La pedra tenia sentiments i records i barrejats en feia el seu recapte.
De bon matí va percebre soroll inusual. Ella recordava quan al lluny del temps pujaven de baix del riu per quedar-se... Allí li començava l’història de ser RABOSA?...Feien un soroll quiet, marxaven per establir-se i formarien Poble... que prou costaria. TORRE DE L’OLI... 
Més endavant escoltaria el borrombori de ferros romans i fins una font assentaria els records en monedes i àmfores en la avui N’HORTA... i escoltaria el trepig, quin trepig, d’elefants cartaginesos... I altres estralls brandint armes per allà passat el 1800... Diuen que la gent s’amagava rere les soques d’olivera dels OLIVARS on un tret d’arma no arribava a matar l’ocell que a la punta ajocava... Era un bosc on el sol sols per clarianes entrava... i desprès pel 1936 el soroll de rodes i motors i de fusells i bombes que feien seu esclat...Feia por viure en aquell lloc i la gent anà als masos lluny del centre... La Bruixeta i el Tormo li contarien quan les paves ( avió de reconeixement) els feien carícia... i desprès de nou més sondroll...tant prop del riu... tot era espant...
Per això la pedra estava inquieta al escoltar quan,fins de nit, queia aigua gelada com boles... S’ha calmat i hi hauria bon dia per la reunió i unió de l’esplai...
Avui,sí, era un soroll amic, de bona fe, de companyonia... un grup ciclista del poble muntava una festa, festa d’esforç, de lluita... Rodes i pedals i cames i cos i cap es llençaven per aquest mon per acomplir els seus objectius: el goig de reunir-se fent esport i desprès conversa junt al plat i contar seves històries, fets reals ... Que la pedra tingui un bon dia per acompanyar-vos.
DE CRÒNIQUES D’UNA PEDRA 15.- ANTON.- T.E.-19-4-15.

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON


MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.