3.-19-4-15.- 1a BTTORRE LA TRANSRABOSENCA.
La pedra tenia sentiments i records i barrejats en feia el seu recapte.
De bon matí va percebre soroll inusual. Ella recordava quan al lluny del temps pujaven de baix del riu per quedar-se... Allí li començava l’història de ser RABOSA?...Feien un soroll quiet, marxaven per establir-se i formarien Poble... que prou costaria. TORRE DE L’OLI...
Més endavant escoltaria el borrombori de ferros romans i fins una font assentaria els records en monedes i àmfores en la avui N’HORTA... i escoltaria el trepig, quin trepig, d’elefants cartaginesos... I altres estralls brandint armes per allà passat el 1800... Diuen que la gent s’amagava rere les soques d’olivera dels OLIVARS on un tret d’arma no arribava a matar l’ocell que a la punta ajocava... Era un bosc on el sol sols per clarianes entrava... i desprès pel 1936 el soroll de rodes i motors i de fusells i bombes que feien seu esclat...Feia por viure en aquell lloc i la gent anà als masos lluny del centre... La Bruixeta i el Tormo li contarien quan les paves ( avió de reconeixement) els feien carícia... i desprès de nou més sondroll...tant prop del riu... tot era espant...
Per això la pedra estava inquieta al escoltar quan,fins de nit, queia aigua gelada com boles... S’ha calmat i hi hauria bon dia per la reunió i unió de l’esplai...
Avui,sí, era un soroll amic, de bona fe, de companyonia... un grup ciclista del poble muntava una festa, festa d’esforç, de lluita... Rodes i pedals i cames i cos i cap es llençaven per aquest mon per acomplir els seus objectius: el goig de reunir-se fent esport i desprès conversa junt al plat i contar seves històries, fets reals ... Que la pedra tingui un bon dia per acompanyar-vos.
DE CRÒNIQUES D’UNA PEDRA 15.- ANTON.- T.E.-19-4-15.
La pedra tenia sentiments i records i barrejats en feia el seu recapte.
De bon matí va percebre soroll inusual. Ella recordava quan al lluny del temps pujaven de baix del riu per quedar-se... Allí li començava l’història de ser RABOSA?...Feien un soroll quiet, marxaven per establir-se i formarien Poble... que prou costaria. TORRE DE L’OLI...
Més endavant escoltaria el borrombori de ferros romans i fins una font assentaria els records en monedes i àmfores en la avui N’HORTA... i escoltaria el trepig, quin trepig, d’elefants cartaginesos... I altres estralls brandint armes per allà passat el 1800... Diuen que la gent s’amagava rere les soques d’olivera dels OLIVARS on un tret d’arma no arribava a matar l’ocell que a la punta ajocava... Era un bosc on el sol sols per clarianes entrava... i desprès pel 1936 el soroll de rodes i motors i de fusells i bombes que feien seu esclat...Feia por viure en aquell lloc i la gent anà als masos lluny del centre... La Bruixeta i el Tormo li contarien quan les paves ( avió de reconeixement) els feien carícia... i desprès de nou més sondroll...tant prop del riu... tot era espant...
Per això la pedra estava inquieta al escoltar quan,fins de nit, queia aigua gelada com boles... S’ha calmat i hi hauria bon dia per la reunió i unió de l’esplai...
Avui,sí, era un soroll amic, de bona fe, de companyonia... un grup ciclista del poble muntava una festa, festa d’esforç, de lluita... Rodes i pedals i cames i cos i cap es llençaven per aquest mon per acomplir els seus objectius: el goig de reunir-se fent esport i desprès conversa junt al plat i contar seves històries, fets reals ... Que la pedra tingui un bon dia per acompanyar-vos.
DE CRÒNIQUES D’UNA PEDRA 15.- ANTON.- T.E.-19-4-15.
