TOT UN POBLE...

diumenge, 15 de setembre de 2013

TOT UN POBLE.... aquarel·la

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel,

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

i els cors complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

tot un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

....................

seguin a la Carme .- TOT UN POBLE... 

LA ROSA...

divendres, 15 d’agost de 2014

26.- LA ROSA I EL SEU FOC... salms de l'amor... aquarel·la

26.- LA ROSA I EL SEU FOC...

A l'amiga Montse Masip en el seu aniversari.

FELICITATS tinguis amb tots els teus.

............................ salms de l’amor.

I la rosa esclatà en impol•lut foc

al petó virginal de la donzella,,,

I és que el petó circulava per el cel blau

com goteta d’aigua que ve a la vida,

com sospir que crema en la immensitat

i volia ajaçar-se per existir per sempre.

Quan esclatà en foc amb crepiteig de fullam

que es transformava vingué el miracle

L’aire es convertí en perfum...

com harmonia concertada

Brandia per l’entorn l’aroma excels...

L’estima de la donzella brullava

d’aquella font que ja mai s’estroncaria...

DE REBAIXES 14.- 15-8-14 

DOS PETALS...

dimecres, 20 d’agost de 2014

DOS PÈTALS I LA ROSA... aquarel·la

23.-DOS PÈTALS  I LA ROSA ...

(A una foto de Teresa Castelló

amb seus dos nebots menuts.)

................................................

...i la tri-dimensió es beneïa sola.

Com dos pètals unint-se a dilecta rosa

enlairaven son perfum de diví somriure

a un contacte dolç d’abraçada.

En el refrec de tres destins

ara, en delit de camí units,

encara que sols fos un instant que conta joia,

es culivaven en un mateix desig

de sentir el caliu de l’estimança

que en seu destí, separat, buscarien sempre.

Quanta felicitat naixia en seus rostres !

Brasa feta de contacte de galta neta,

de dits que busquen tendror i la projecten

i en el centre colrat per dos ales

que daran volada impensada,

l’escriny de les joies, satisfacció de sang,

imprimint en sa alegria l’herència

per contenir el joiós instant

de la nissaga que protegeix i ensenya

el camí del goig als dos  nous pètals.

DE REBAIXES 14.- 13-7-14- ANTON.- T.E. 

CANSAT DELS CONTACTES...

 

dimarts, 26 d’agost de 2014

CANVIAR D'AIRES... boli ràpit

Cansat dels  contactes que li oferia la vida

pensà en fer taula rassa i canviar...

Tocar paperetes de vot que no acomplien

les expectatives posades en el polític,

veure que la religiositat no seguia

les prèdiques en que es refermava la cúria,

que les amistats tenien tendències

de lucrar les seves suors treballades

i- el profit propi no li deixaven lliure...,

Noi, noi,pensà en pujar al terrat descobert

i a les nits estendre la seva vesta

que el ventijol li obrís tots els porus,

mentre s’ha mirada tenia la complaença

de veure el cel de brillants estrelles

i ,allí,ningú li demanava, ni diner, ni resos,

ni paraules d’alabança fútil i fal·laç,

ni paperetes en urnes  per engreixar

la corrupció, les il·legalitats, i cares

que sols el coneixien un dia...

I encara amb la sorna de toc a l’espatlla..

-Ja saps quan em necessitis...

I les poques vegades que havia buidat el pap,

Ai,noi,de raons i paraules... tantes!!

però tot quedava en aigua de borraines.

Li aniria bé el ventijol pur i net...

Allò que diuen: Canviar d’aires... !!

DE REBAIXES 14.- ANTON. T.E.- 25-8-14.

LES PERSONES...

 

dimarts, 9 de setembre de 2014

LES PERSONES... aquarel·la

11.-15 – 11 -10

Les persones ens delatem.

Mira. Tanca curiositat. Mira.

Espera. No t’impacientis. Espera.

Calla. No preguntis. Calla.

Ressegueix les peuades

de la seva mirada intranquil·la,

o fefaent o feble o amorosa

o suau o distreta o trencadissa

O absorbent o silenciosa...

... i sabràs què busca, que espera,

D’on fuig, que estima, que li interessa...

... La teva curiositat tancada

ha obert el miracle...

Ara saps davant de qui et trobes...

Un pàmfil, un innoble, un innocent,

un prepotent, un enquistat en

l’orgull, enveja, passions ...

Ara, entra els ulls dins teu

i mira, calla,... En que t’hi assembles ?

DE ARREPLEGANT TRENTS II .- ANTON.- T.E.

S' ESBOCINEN

 

dijous, 2 d’octubre de 2014

ELS TEUS ULLS... boli ràpir

Tot seguint a Pilar.- S’esbocinen en ombres

S’esbocinen en ombres

els meus versos lúdics.

Caminen pel mar calmat

dels teus ulls acollidors.

Les flors, paraules perfumades,

esdevenen en la calma mirada

que flueix en dedicatòria.

Tinc la crossa, alcandora amable,

que em vesteix i m’acompanyarà sempre.

Avui no s’esberlarà

La porcellana valuosa del record.

.............. Anton

EL REMOR DE LA PLUJA...

dilluns, 6 d’octubre de 2014

MEDITAR... aquarel·la

Seguint Baba.-- el remor de pluja mansa

..........

El remor de pluja mansa

li ha entrat per la finestra

amb força inusitada,

l`empenyia el vent de l’ànima

i el camí se li feia fàcil.

Del sarró va treure el nou treball,

la meditació que li ocuparia hores

i no li posaria pressa si no constància.

Ofegat per temps d’imperioses feines

ara li regalaven el nou quefer.

MEDITAR. 

procuraria trobar-s’hi a gust

i seguir el llibre d’un nou repte.

Segur que en trauria profit

ell que a tot s’atenia sense queixa.

Era el millor quefer que li regalava

el pretensiós, incomprès viure...

ANTON.-T.E.-6-10-14 

ENJUB...

 

dilluns, 13 d’octubre de 2014

JA NO SOC EL RUC D'ALTRES... dibuix llapis.

Dibuix a llapis d'un Enjub. Construcció de pedra seca

 i cavitat de recepció de pedra. Lloc on antigament

 es recollia aigua de ploure des d' una llisera. 

Seguint BABA.- En els pous que la vida t’ofereixi...

En els pous que la vida t’ofereixi

treballa, reposa, beu aigua.

En la meva sènia  soc el ruc.

tapat d’ulls, potes constants, metòdiques

que fan el tranc, tragí del seu deure.

Em junyiren a tort i a dret, ben fermat.

Porto el cabestre dels avis

aquells que també volien salvar-ho tot

i ser ells, superant  l’adversitat, prohoms lliures.

Damunt meva femta de propis errors

xafo el terra ínclit que al parir-me

em donaren com a joia a eternitzar.

Quanta fal·lera de tants per arribar al cim !!

I, avui, SI... m’he tret el cabestre suat

he desjunyit collar, tafarra, rabastet

forcat i demés implements

i m’he dit: - Què pugi sola l’aigua ...

Que la pugi qui vulgui el seu profit...

No segueixo en aquest pou. No... !!!

Ja no soc el ruc d’altres.

Em proclamo ser JO...!!!

Anton.- 13-10-14

DE DUBTES...

 

29.- 29-1-23

ens amaguem els dubtes com si fossin secrets ineluctables... el descobrir la llum, sortint del amagatall íntim pot destruir el poder que té contra ell i acabar amb l'angoixa... però el guarda, no l'esclafa a la claror, tem perdre consciència del que va ser i. ara, la barca s'anirà desballestant i barrejar-se amb la incomprensió  de la sorra que a granets menuts ha desfet dubtes i construir una platja insegura... que farà el mar si cada bes o onada ha deixat  en repòs per sempre dubtes secrets que un jorn foren barca ? Amb el temps vindrà la llum com onada... anton.

DE REBAIXES 23.- ANTON.-T.E.- 29-1-23

SOM COM ESCLAT...

 

28.- 28-1-23

Som com esclat floral d'ametller...

Il·lusió, pètal que el vent s'emporta

i nuets quedem com ametlló

que creix i dins, molt endins,

porta l'esperit, l'ànima,

els actes que esdevindran ser persona...

fruit que el temps es cruspeix...

DE REBAIXES 23,. ANTON.- T.E.- 28-1-23