QUI MANA ... QUI OBEEIX... aquarel·la

QUI MANA... QUI OBEIEX ?

En el gran, potent, greu crit

no és sols la veu que esclatava

tot l’engendra es feia seu l’instant...

Mirar el cel i la mar amb seu color

i escoltar el borrombori que es porten,

prèdica consistent en unir ses personalitats...

Per ells seriem regits junt amb la terra

I la claror i calor de la llum que tot ho aviva

i no trobaria discòrdia de desafecció

Quatre poders que separats o junts

per que, conscients,  branques senyores,

ens daven el viure que teníem

Terra, aigua, aire...foc regnaven  impertèrrits...,

Desprès

quants sers és sumen al crit de vida?

I sabem on anem, que volem?

Les  proclames ens manen ...

La pedra a la ma o a la fona,

llençada,sabem on caurà ?

Poca tria podem augurar...

De genolls, plantats o asseguts

ens espera la vara que disposa.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 16-6-16.