10-8-13
No cauré en el vertigen de la recta,
caminaré per entremig dels encontres
abraçat a les meves joies...
Com puc segar el blat
si em fa de jaç i de record
per on la meva vida ha seguit
dalt del penó de les il·lusions.
Veuré el meu destí.
i sonarà el meu crit de trompeta
i seves notes acompanyaran l’oratge
quan estigui trist.
Meus peus
caminen segurs,
saben els secrets guardats
a la finestra on tinc els amics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada