dimarts, 23 de desembre de 2014
SOM PETITS COM EL CABELL... aquarel·la
Som petits com el cabell menut... Qui ho dubta? Som
poquet, som res davant l<+immensitat i tenim, ens han deixat, ens han
implantat el pèndul de l'existir... Aquell cabell perdut en el terra havia
existit i d'un estar junt a d'altres com ell, l'havien separat... Però collí
embranzida i entrà en la cullera de la sopa, i esgarrifà la boca, i els dits el
miraren... ert, sols demanava Pau i Amor... ell era lliure... que no
l'anorreessin... Havia marxat del grup de companys per saber si l'estimaven...
i era sols un cabell groguet, curt, sense importància... I vingueren uns llavis
i li regalaren el seu obsequi millor... i ells estava content i clamava a les
culleres de la taula,.. M'HAN REGALAT UN PETÓ...
Que res ens molesti… sapiguem canviar els mals signes…
Siguem feliços fins dins dels moments poc propicis…
que el nostre somriure aculli el cabell que ens molesta.ANTON.- T.E. 23-12-14
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada