trenets 18

207.- 28-8-18

Tenia la por de la fe

o era la fe seva por.

Caminava apartant

esbarzer i pedruscall

per veure el camí lliure.

Nu de peus. L’espardenya

no el privaria de sentir.

Preguntaria i es punxaria ?

Relliscaria amb els codolets?

Allí tenia el dubte immens

Li feien esquivença unes lleis.

i no trobava forma de eludir-les.

Posaria el cap davall de l’ala

i seguiria un viure particular

enganyant-se sobre el valor

del que portava enganxat

en el més intern del ser.

DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.-2-10-18· 

13 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES

56.- Quan et diuen podríem fer, no és que volen que facis, que ho tiris endavant i si surt bé et diguin que ells han set els promotors?

57.- Cosa que agraeixo és el no ser famós o mediàtic per que no em cal anar engavanyat amb el vestit d’etiqueta, corbata, rellotges, polseres, etc.. Els no famosos som més lliures en vestuari ? encara que en compte corrent fem aigües i necessitem travessa o Loto o... per entrar en la fantasia dels famosos. ( Diner, fills meus, diner.) Ens podríem fer famosos per seguir altra moda, en la que com pobrets fem el que volem si ens deixen... que ja és molt.

58.- Les paraules son les ames de les persones. Han entrat a sac dins seu. Que faríem sense elles, gesticulacions, ganyotes per fer-nos entendre, per demanar ... qui sap si clemència.

59.- Tenir la feblesa de que et sàpiga bo el que fan els altres i felicitar-te de l’encontre del plat de les viandes que menjaran els altres, és una renuncia a l’orgull que molt sovint no es demostra en els ser humans.

60.- La sort s’ha de desitjar, però també esgarrapar al temps per trobar-la. Com la pluja,si vols mullar-te no obris el paraigua quan plou.