EN LA DISBAUXA DEL TEMPS... aquarel·la

38.-6-2-18

En la disbauxa del temps col•legia,

escrutant amb parsimònia seu futur,

què li esdevindria? Quin portal obriria

el caminal dels encreuaments possibles ?

Les preguntes se les feia encongit dins seu

remenant per adquirir resposta plausible.

L’experiència no li presentava en el plat

la solució o els indicis certs a succeir.

Arropat de preocupacions esgarrapava 

en els instants presents buscant el bromall

que, obrint neteja en seu cel, portés aire nou.

Previsor en quelcom esdevenir lluitava

en la nova vestimenta del pròxim avenir.

Entrar en el futur pròxim és nostre camí

que no para. El busquem i mai el tenim

sempre ha de morir l’instant per tornar a nàixer. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

ESCRUTANT EL FUTUR // AQUEST SOMRIURE

30.-26-1-18

Escrutant el futur

no veia res a seu davant...

Quan es girava

quina mescla de passat!!!

Camins amples i estrets,

pujades i baixades,

turons i collets,

i també plans

on no tornaria mai més...

De nou es girava

i des del castell del present

esgarrapava la boirina,

aquell tel on la vista

callava sense veure ni escoltar

Què li portava el futur,

si mai el tenia... ?

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 26-1-18

................

31.- 27-1-18

Aquest somriure dolç

rega’l benignament

per que conservi el llustre.

i incita’l a que complagui 

a qui té el goig s’assolir-lo.

Planta’l, cultiva’l en teu hort

i sembra’n noves espècies.

No tinguis sols el calmós,

el burlaire, el pessigoller,

el del despit, i molts d’altres...

Afavoreix al que acarona,

al que subjuga, al que incita,

al que uneix, al que ressuscita...

Porta’n la cartera plena.

Que teva cara digui i sigui

t’acullo, t’estimo,estic per tu !!

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 27-1-18.

LLUITEM PER TROBAR-NOS... aquarel·la

Lluitem per trobar-nos en el futur 

que s’escapa quan el tens. 

Ell no té hora precisa

i espera propet del present com el callat silenci 

que en un no res d’airet suau volem que parli del demà.

Que serà el demà , ens espera un futur probable o possible?

La lluita en vers el futur ens sotmet sempre...

Per què estem irremissible en el present 

que potser ni és això... Quan temps donem a l’instant present?

En el dolor aspirem a un passat o un futur

que ens tregui la lluita, el pesar, la tristesa.

En l’alegria...Com s’escurça l’instant...!!!

Ens aferrem a un present curt o llarg a voluntat...?

-Quan dura...? Ja s’acaba...? Ja soc lliure... ?

I l’instant camina i camina i camina... I és present ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 29-3-16.