PERSEGUIA LA PAPALLONETA... aquarel·la

Perseguia la papalloneta,

Primer amb la mirada...

Un delit de collir-la i fer-li petons...

No li feia engrony i la perseguí...

Un gest menut seguia el seu vol

fins que en un instant la tenia a la ma,

però lliure. Volia la seva consciència...

Que fos ella que aplaqués ses ales...

Quieta... Aquell moment més llarg

sotmesa sense pressió era seva...

Com sabia l’insecte que era lliure ?

Poc temps i emprengué el vol.

Passava per sa mirada sotmesa i lliure

com tots voluntàriament voldríem.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-11-16

DES DE LES OMBRES... aquarel·la

15-9-13

Des de les ombres llunyanes del temps

un dia obriran el mar, el cel i la terra

i els parlaran d’un poble encara viu

i veuran unes cadenes oxidades arraconades

per l’escombra de l’il·lusió i l’anhel

de la Identitat, la Dignitat i la Llibertat...

i onejarà en el pit de les muntanyes sagrades

la llet verge que el mar alimentà i el cel va difondre

per la llera de la plana d’un riu de germanor inusitada...

Diguem be, si no que els cors brandaven alegria

I els caps complien deures d’hospitalitat conjunta

en un jorn d’hores eternes d’història mil·lenària

que ressuscitava rebrotant els somnis apaivagats

en la lluita pel recobrament del sublim esperit

de la continuïtat digna, tant de temps anorreada...

Des de les ombres llunyanes del temps

un poble haurà assolit de nou quant li robaren.

DE REBAIXES 13.- ANTON.- T-E. -12-3-16