LA LLUNA... aquarel·la

64.- 4-3-18

Surt la lluna blanca de la nit

vestida amb mantell blanc.

Darrera amagues teva cara plena de goig.

que em mira volent-me abraçar.

- Si som tant lluny... !!-

I rebo la brillant mirada.

Veig tes narius inspirant claror,

llavis oberts amb alè de perfum

i les galtes rialleres omplen

el blanc verdós de la lluna.

La serralada no ha xerracat

la vivesa del teu encant.

Pel terrer teva llum s’escampa.

La blanquinor de la llum

repuja i rebrolla en les violes

- papallones que no emprenen vol -

un platejat que enveja

l’arbriu dormit d’hivern.

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 4-3-18

LA LLUNA... aquarel·la

Caminaria fins el tard ja fosc

a punt de mirar la lluna  ben clara

amb la posta ja banyant-se

en les aigües de la nit fent-se’n ama

Que diria l’òliba buscant oli de llàntia...?

Callaria el dúgol i el voltor s’ajocaria...?

Quedaria el camp lliure incitant

a la serp que a la nit visita  les despenses...?

També l’or es tancaria contra el fantasma lladre

i la carn galantejaria amb la copa a la ma

Hi ha distracció plena en la vida negra...

La bondat calla i dorm la quietud del repòs

mentre entre bambolines el mal s’estén

i esgola a qui s’hi enfronta ...

La lluna sap que passa prop la prunera

quan els amants remouen el jaç de fullam ...

Sap què pensa la maldat escampada

quan ses urpes esgarrapen tota la llum...

Caminaria fins el tard ja fosc

A punt de mirar la lluna ben clara.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E. 15-6-16.

HA CALLAT L NIT... aquarel·la xinesa

Ha callat la nit...

La lluna rodona

és com carn i esperit.

En finestró de la casa

guaita l’àvia  revella  

i mira el serral blanc

per on caminava ella...

Avui la lluna li parla.

- Ja estic estesa

Predicant xuis, xius

De quan erets nena...-.

Té memòria la nit

quan davall de la prunera

son amant tenia neguit

d’abraçar-se a ella.

Ha passat molt de temps

de son brill d’estrella.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..-10-2-16.-