Despert, destapà el cos...
Prou pensava en peus al mosaic...
A la claraboia el pardal
esmolava el bec...
Soroll vidriós metàl·lic
no becava formigues,
ni papallones ni cucs, ni mosques...,
era el seu morse que connectava
amb els altres companys i companyes...
Oh,ja no era un bec sol que s’esmolava
i el xivarri el despertava de ple...
Una fregasada als ulls
i a peu nu arribà al finestral
Baix al carrer el tractor no callava
Al compàs d’aquella musica,
un grup de persones
buscava en sa parla
la claror del sol entre núvols
i la paraula fluïa com becs de pardal.
Quines coincidències !!
Amb el bec circulen els secrets matiners.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 17-5-17
