241.- 1-10-18
La fosca era menja, tiberi per la llum.
Esclatava el dia amb bonhomia.
Per l’est la ma de colors feia ratlles
esquinçant la nuvolada ben fermada,
però es que la força de la llum té poder
que esborra la fosca i reclama el respir...
Ara l’ocellada canta crits de victòria
amb alenades en que l’alegria es sobreïx.
També les barques estendran els rems
i seu braçal s’obrirà pas en l’estens mar.
6-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.
