18 -- ESCORRIALLES - DEIXALLES

101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.

102.- Els matrimonis son estaments fabricats per l’home per donar concert a la successió de l’espècie.

103.- Per dir quina compassió que ens fas, no se’ns acut dir més que : - POBRET . I si resulta que és un magnat del petroli, de Pobret, res de res.

104.- Se’n anava adormir i es produïa l’eclipsi al tancar suaument les parpelles.

105.- Si estàs gros no enyoris al que està prim i si ets fembrilet no procuris ser com el boterut. Qui sap si tu sent gros o sent prim ets relativament feliç. Coneixes com respira l’altre en son estat?

106.- Parlar,parlar,parlar i no saber ni l’hora que és... Porta figura d’un imbècil que no l’importa ni temps ni parla, si no el que l’escoltin – si és que ho fan – per que ell, ni això compren.

107.- L’ HIMEN ? Nooo ...!!! Ho deia el locutor quan s’equivocaren d’Himne... No tocava aquell

108.- No escoltis als que parlen baladrejant. Perdràs el temps i no colliràs profit. Els que parlen poc si que es beneficien del temps que l’altre perd. Mentre callen tenen oportunitat de pensar. El pensar vol silenci, ho saben els anacoretes, no els polítics.

109.- Un polític mig distret va dir el dia que aconseguir la medalla el manacorí: - Ha guanyat l’esquerra de Nadal. – Després es mossegava el llavi i volia desaparèixer. I això que ho havia dit de faula...Era d’ERC.

110.- És així que l’or que prengueren cap a Moscou, ara retorna amb medalles des de Pequín?

111.- El valor de la persona resideix en el que ha fet. Voler ser per el que JO faré, sembla estar en un desconcert en ell mateix. Vivim de fets, no de suposicions que es poden frustar. Però donat a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, per que sàpiguen que el que tenen al davant, ben fet o mal fet ens correspon.

112.- Corrosiu. Quantes paraules, quants fets son llegiu o salfumant. Si contenen quelcom de veritat aprofitem-ho. El llegiu al fi i al cap, blanqueja, saneja les aigües si ho fem adequadament, fins algun punt pot ser-ne beneficiós. I el salfumant... Corrosiu, pot ser el punt de partida d’una bugada global en moltes esferes..., no solament aigua o acomiadar bactèries perjudicials.

113,. El rellotge el portem als ulls, boca, nas...

114.- Tantes coses se’ns allunyen i sols amb el record poden tornar.

115.- Una gota d’aigua i una altra al mateix lloc amb freqüència, amb constància pot fer forat a la roca. Una bomba no sols pot fer forat, si no esmicolar-la i destruir-la.

116.- En temps antics es considerava que l’aigua corrent era bona, que és podia beure. Avui, les contes corrents corren, l’aigua es recicla i potser d’una cloaca. Fins hi ha rius que ho son. Ara no es pot ni veure. Per això a Medi Ambient li sobra feina i no se’n surt.

117.- Penso en el mar i en una barca. Avui he menjat nous. D’una part de closca l’he trencat per la meitat, he collit cordell i un trosset de canyeta hi m’he fet una guitarra. L’altra meitat era damunt la taula. Sembla un casc de soldat... o un llagut, no, una barca per traslladar formigues pel riu d’una vora a l’altra. Bon invent que la natura ens ensenya. Utilitat tot en té, falta trobar-la..

118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies )ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà. tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir que un el rovell de l’ou mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.

120.- Matem la fam i no amb pistoles, si no amb pa i recapte.

121.- Quan un es queixa és que quelcom li deu fer mal a no ser que faci el pillo per cridar l’assistència a seu favor. Que n’hi ha que se les saben.

122.- En lo físic portem el vestuari que tapa. En l’esperit em de saber cobrir el nostre JO íntim

123.- Al poble del costat son francesos i hi parlen. Aquí volem ser catalans i parlar també en català. A nostra vora a sol eixint ens manen a nosaltres, però no poden amb els francesos, diuen que no saben fer el francès.

124 .- Anava despullat per que no tenia roba. Anava despullat per que suava i se la treia. Anava despullat per que era en platja de nudisme.

125.- Lo important és que ningú pugui fer-te fer el que ell vol.