16.- Per què diem que la dona està en Estat de bona esperança, si ni ella ni l’home son l’Estat?
17.- Per què quan la mestressa li digué al marit que li fes un taló, ell li contestà amorós: -
Compra’t un parell de sabates noves, per que amb un taló sol aniràs coixa?-.
18.- Per què diem, aquest s’ha canviat de camisa? Potser, la duia bruta o li estrenyia a les aixelles?
19.- Per què uns tenen la poma de la discòrdia, mentre altres es guarden la poma per la set?
20.- Per què si cremem un bitllet de banc ens tracten de bojos o faltats i en canvi cremem la mateixa quantitat de diners o superior en focs d’artifici i ens sentim felissos?
21.- Per què un músic com a cantant pot cantar un cànon i el mateix músic com a usuari – per eje, d’aigua – ha de pagar un cànon?
22.- Per què podem pujar al llom d’un ruc i no ho podem fer al llom d’un llibre?
23.- Per què nou acaba en ou al ser escrit i no porta ou en sa forma numeral?
24.- Per què per un geògraf la paraula serra és segurament una muntanya i per un agricultor potser un aparell per a fer llenya?
25.- Per què a uns els hi donen per la cara i a d’altres pel cul?
Si es que (em repeteixo, ho sé), però és que no deixes de sorprendra'm MAI!!!
ResponEliminaAnton=Caixa de sorpreses
Però de les bones i maques, eh, que consti!
Un petonàaaaaaas!
Tot això és a base de recollir sempre. Quan tens una idea, doncs paper i boli a la butxaca el treus i apuntar i així és fa una casa de crocant.Amb la memòria que tinc, buf, no faria res.
ResponEliminaTu ho fas molt, molt bé, tens molt bones idees, no paris si pots. jo sols fa diset anys i crec qe he perdut molts anys... Saps que vaig començar a fer sonets als setze anys i sil·laba a sil·laba ho canviava per altres síl'labes
Ara me n'ha vingut una SIL LAVA o SIL LA VES
Jo ara em diverteixo, per que el treball no em mata... Bona nit. Anton.