4.-
25-4-15
EL
REPARTIDOR...
A
donar-me uns paquets ha fet cap l’interfecte...Parada la furgona tenia ganes de
parlar... Estava a sobreeixir... Les sabates es mostraven amb gana... cada dia
dotze hores de treball... el cul damunt del cotxe i puja i baixa deixant els
encàrrecs... i quan arriba a casa... mare de deu... la dona que l’han operat de
varius i pot fer poca cosa, l’àvia que ja toca poc i sols dona feina i la
filla, divuit anys, estudiant, que sols pensa en dimarts i dijous i dissabtes i
diumenges als vespres per empalmar en el següent dia a la gresca de la
ballaruga, al contacte amb el got i altres contactes, però res de posar roba a la
rentadora, ni plats al rentavaixelles, ni passar el motxo, ni airejar els llits
ni compondre’ls, ni fer la teca,... fillets meus, ell, quan pot, ha de treure les
mans del volant i arremangar-se ... Per tant, quan arriba a la dolça llar, per
ell és la tenebra, l’infern ...Si no ho era la carretera...
Té
dos cotxes, aquest que s’ha parat amb el fato aquí davant meu, on hi porta el
guany del caler i un altre per quan fa festa, si és que mai en fa...Novet, no
d’anys, si no per que sempre està al estable i sols torcant-li la pols... Però
ara, la noia, que ja té el carnet que la fa Fitipaldi, doncs, l’agafa per al
seu servei... I amb dos mesos ja no és el cotxe nou, si no que ja sap el que
son els petons dat a la cara i ...sí, una nit un far va voler il·luminar una
cantonada i va prémer tant que el bes s’endugué el llavi, dic, el far... Les
paraulotes que li varen sortir del baix ventre del interfecte varen fer joc amb
un braç i ma que també varen besar la galta de la noia divuitena... tres o
quatre dies de morros de la filla i la mare i l’àvia... i ell solitari... Quan
han fet les paus, el cotxe ha tornat a ser menat per la jove i ara... ahir...
quan va arribar a casa amb sa mare de
fer la compra al Super, ja és hora que faci quelcom, doncs,...ai, mare,... deu
kilòmetres amb el freno de ma prement com ma al coll per ofegar i ... la fumarrina a les rodes i diuen que el
fum porta càncer... i tant, a cal mecànic està la joia...
Quin
consell pot donar-li la PEDRA... ella, ha escoltat i... desfogat el subjecte,ha
fet un cop de cap,... fins un altra... ha pujat al vehicle que el conserva per que li
dóna el pa i ha marxat.... les rodes han apedregat un gat que ensumava ... Dos
ocells volaven cantant el seu clam
epitalàmic.... El cotxe ha clos en un retomb...
El repartidor sap, almenys, que el mecànic li portarà la factura i
pagant se’n surt....
DE
CRÒNICA D’UNA PEDRA 15.- ANTON.- T.E.-
25-4-15.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada