L'ANTON DELS GATS 1.- CRÒNICA D'UNA PEDRA.

L’ANTON DELS GATS.- CRÒNICA D’UNA PEDRA.-7-5-15

Ens han arribat a casa uns gatets, son cinc germans que ja han set batejats per la Tamara ( neta) que a les bestioles les té en el seu íntim. Quans gats i gossos han passat ja per seves mans i en molts la mala sort ha gaudit el reclam de fer mal i deixar fora del cercle d’estima d’ella els animalons. També vull parlar del meu incondicional concepte de respecte sobre tot amb els gats. En l’adolescència els meus germans em deien l’Anton dels Gats. Hi tinc tantes històries amb ells que podria omplir un llibre, fins de molt petit, uns tres anys, la meva àvia i padrina de mare em va ajudar molt per que a una gata li vaig junyir una agulla d’estendre roba a la cua i ja podeu pensar el desori que va posar al terrat de casa quan dos dones i la mare estenien la roba rentada... I no vaig tastar el salencio, o espardenya...em sembla encara un miracle que no fos així, ara, de paraulotes, que no vaig copiar i repetir, eren del diccionari prohibit.

Els gats ben acostumats son nets i a demés son sempre ells i el seu orgull. Ja tenim una gata, la Mel que junt amb la Blanqueta feren vida juntes al pis fins que un dia la Blanqueta amb ple zel,es va escapolir al obrir la porta del carrer i per més que hi varen anar rere seu... impossible de retrobar-la... Ara, a la Mel, l’arribada dels menuts ha set un cop fort i no els pot veure... Un dia tornarà a estar sola ja que els cinc minins ja tenen destí encara que pensa un que potser algun no tindrà un llarg viure al lloc del seu destí.

Potser un altre dia a la PEDRA li vindrà bé fer altra crònica d’ells. Mentrestant paro compte que algun no se’m posi entre peus i li causi mal a ell i ell a mi,...me’ls estimo de veritat.

ANTON.- T.E.