EN EL DIA DE LA PERSONA-DONA.
Tu ets amb mi
jo soc amb Tu...
Des del lluny record de l'àvia,
al parir-me meva mare...
seguiria d'alabança meu escrit...
No sols ara, si no sempre
reverencio vostra estima infinit
i en el caliu del cor vull viure
beneint-vos de dia i de nit
..........................
En la nit fosca
quan el gel calmós i vent grunyen,
la rosa blanca esgarrifada temia morir.
Previsora, havia recollit d’antuvi
l’esclat lluent roig del sol en matinada,
el pensament de reso apassionat
al cloure la llum seu llençol esporuguit
i tenia tant endins seu la claror
com coit d’estimada benaurança,
com espasme dilecte revertint son cos
que, aleshores, paria en ses fulles
el vermell de tronc encès fogós
que en son intern guardà un dia.
Així els pètals, amigalls de seva vida,
desfogaren nou color en seu existir
I el gel es fonia en l’abundant foc...
En la nit fosca
la por ja no implicaba camí.
REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-8-3-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada