INDIFERÈNCIA...DIFERÈNCIA... aquarel·la

Sorgia valenta la Indiferència

i es plantava incòlume davant

la plegaria estesa de la Diferència.

- A mi que em fa, es deia...

Collí el got d’aigua ben ple

i hi diposità el grapat de sidral

i com bullia, com bullia...!!

El temps impertèrrit consumia

temperat instant a instant

la reacció produïda en el got.

A qui li era indiferent que el got bullís ?

Sabia que al sobreeixir-se

se’n anava el seu poder injectat ?

Fins l’anxaneta sap i ben sabut

que si puja a dalt de tot

i joiós en FA o NO l’aleta,

desprès

ha de baixar a tocar a terra...

Potser si que tot puja i baixa...

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27- 2- 16

............