La poma és viva, relluent ,
encara que hagi caigut de l'arbre.
En el sondroll no s’ha mal més.
Apercebut l’arbriu
havia posat coixí de fulles
per que no és fes mal..
Les joies s’han de cuidar !!.
Ulls picardiosos se la miren
recordant el primer pecat...
Poma rodona, pit a l’aire,
esvelta , somnis d’adolescents...
El sol se la mira
com llueix en seva finor
i com l’escarn d’ella, retornant-li
el bes de llum que li dóna
l’incita en seva glòria de poderós!!!
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-8-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada