Li posaren la desgràcia fent de mestra
per conèixer tot l’entortellat del viure seu
i li ensenyà que l’alegria deu guanyar-se
en lluita severa i mossegant de ple la fel.
Pujant escalons relliscava i no assolia
assegurar la passa que preuava el peu...
Ai, sacrificis que porta estabilitzar-se
quan tot se’t gira i va en contra teu.
Cuidava tot detall, no fos que les preses
canviessin l’acte que premi porta i te...
Ai, amics, quan un rellisca en gota d’oli
la caiguda en nas o cul, du dolor sense preu.
DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.-14-8-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada