14.-5-9-13
Camino deixant l’enyor, la paciència
I trobo el neguit de molts cors
que no poden amagar vivència
que els esclata i remena el cos.
Aparador al bon mirador,
escenari reclòs,
demà el vidre obrirà
i sortirà a donar la ma
en una Via concebuda...
Que sigui ben rebuda...!!
El crenulat (punt de creu)creixerà
I les agulles seran fines..
DE REBAIXES 13.- ANTON.-T.E.- 19-9-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada