QUAN CORRIA... aquarel·la

Quan corria no avançava més

del que ara ho faig a pas feixuc.

Ara, quiet, amb crossa a vora

remiro i remiro el caminal...

Veig el pedram i males herbes,

les senyals de potes en l’esgarrap

d’ocells i rates i conills i porcs senglars.

No espero trobar-los, però se que hi son

I que caminen pel mateix sender que faig jo.

Qui sap si amagats en un matoll em miren

i no em pregunten on vaig. Sa mirada

em deu seguir com espill fent rateta...

Jo com que no els veig, els callo el bon dia,

si es que de matí els peus xafen l’innocència

o el bona nit si aparto pedruscall

que la voràgine del trànsit diari ha dut allí

per ensenyar-me que no soc sol,

que molts em miren el meu pas feixuc,

i potser aprenen que no cal córrer, si no arribar.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 11-12-16

CAMINAR ENDINS NOSTRE... boli ràpit pintat

3-5-13

Caminar endins nostre...

Arribar al dintre

per preguntar-te...:

On soc, que hi faig aquí,

per què camino... on vaig

per què fujo de mi... 

i em faig un altre

per què em rebutjo,

per què molts Jos em manen,

on és el vertader JO meu ?

Queda feixuc caminar endins...

fins a on he d'anar de l'intern...?

DE REBAIXES 13.- ANTON.- T.E.-  20- 9-13

CAMINO DEIXANT L'ENYOR... aquarel·la

14.-5-9-13

Camino deixant l’enyor, la paciència

I trobo el neguit de molts cors

que no poden amagar vivència

que els esclata i remena el cos.

Aparador al bon mirador,

escenari reclòs,

demà el vidre obrirà

i sortirà a donar la ma

en una Via concebuda...

Que sigui ben rebuda...!!

El crenulat (punt de creu)creixerà

I les agulles seran fines..

DE REBAIXES 13.- ANTON.-T.E.- 19-9-16