HI HA SILENCI... / PODER LLEGIR... aquarel·la

Hi ha silencis

que no voldríem haver perdut....

Aquells dels que han deixat de parlar

i que no els pots rescatar,

Tant que eren vida i respir..

Eren ocells que han pres vol

i sols els contemples,

ara, en la llunyania en l’espai del temps,

com inquietud freda

que va deixar de caminar

Silencis com la quietud,

com esperar l’aire que no bufa.

com la porta tancada

de casa en abandó

on ja mat sona el baldilló

inquirint presència...

i s’han fet silenci...

Tots ens tornarem silenci

esperant la nova parla...!!!

 DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17

..............

Em sento joiós de poder llegir, pensar,

Tenir la inquietud del vers no dit,

de la trama ordida que no hem confessat...

Entendre el gest que el ventijol ens porta

per que analitzem confluències, similituds

i callar...

També,de vegades fa falta silenciar-nos,

submergir-nos dins les paraules de l'altre...

i expressar i dir-li el que jo comprenc...

No sempre estem amatents

al que ens inquireix...

Cal parlar...SENSE POR.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 28-8-17

SILENCI... aquarel·la xinesa

Camino sense por per la nit, no em miro els peus...

La fosca embolcalla les històries,

i en la pretesa soledat em miro els dits

que com fletxes es mouen penjant de braços.

Avui no surt la lluna,... Tot està ennegrit.

Ni un grill canta, ni una lluerna esclafa llum

com encenent  un braseral nou.

Avui la nuvolada no circula i sense ombres

no poden amagar-se els esperits

que volten collint el crit engorronit del mussol.

Fa feresa caminar per lloc conegut

i que el sombrall com no li bufa el vent

està quiet com esperant el moment

per obrir el seu intent d’atac al silenci.

El silenci és viu, per això calla marcit...

No hi ha llum ni vent ni pluja que el despertin...

Deu somniar tranquil, avui que la vànova és fosca.

Camino sense por per la nit, no em miro els peus.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 17-7-16.

VIVIA DINS EL SILENCI... aquarel·la

Vivia dins el silenci, quiet de llum.

Clamava al núvol claror nítida.

Sense el sol li variava el temps.

Ell com ruc anava donant voltes

a la sènia de les idees dins el camí

circular ple de seves femtes...

Amb els cabassets als ulls poc percebia

més que la ferum de seves podrides deixalles

Vacunat  del temps dava tombs

sense saber mai  on parava...

DE RBAIXES 16.- ANTON.- 18-5-16.