Vivia dins el silenci, quiet de llum.
Clamava al núvol claror nítida.
Sense el sol li variava el temps.
Ell com ruc anava donant voltes
a la sènia de les idees dins el camí
circular ple de seves femtes...
Amb els cabassets als ulls poc percebia
més que la ferum de seves podrides deixalles
Vacunat del temps dava tombs
sense saber mai on parava...
DE RBAIXES 16.- ANTON.- 18-5-16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada