66.-Abans,abans es devien
favors, ara es deuen diners que, de vegades es un favor, però els favors, ara,
es paguen amb diners o amb vots. Je, je.
67.-Tots imitem al primer
home. Ell respirava i ala! tots a respirar.Copions!
68.-Damunt del blau dels
ulls, els cabells se li tornaren grocs, davall del nas els llavis vermells. Es descobrí
per eixa circumstància la trilogia del color primari?
69.-Per no embrutar-se
els turmells es posava botines, eren incòmodes, però apassionaven mirades.
70.-Si puges molt alt
,pots veure formigues,cucs, vespes, abelles davall teu. Ronden les teves
deixalles que tenen valor incalculable, Les paraules son màximes. Els escorbuts,
clares d' ou que les forquilles
fan marenga d' alabança en teu honor.
71.-Per molt poder que
tinguis també pot venir el relleu. El poder no càmbia, son les persones que
accedeixen a ell que entren i surten.
72.-Què és l' èxit ? la
veneració que de UN tenen els altres ? El reconeixement d’algun poder, teu
poder ? Ser únic ? Que tots aplaudeixin? Que sigui apreciat el teu valor econòmic, por, covardia,
felicitat, ira, enveja, mal caràcter, el teu humor ? Que ta identitat sigui reconeguda
73.-Es el ego qui te l'
èxit ? o el fracàs ?
74.-Com que vivim temps,
som temps,i es pot vèncer ininterrompudament, però quan ja tot ho has vençut i
no pots vèncer res més et ve aleshores
el fracàs ? o abans ? Es el pèndul..
75.-Quan citem dels
altres, els fets, dirs, les màximes es que no tenim idees pròpies ?
76.-Nosaltres FEM- diuen.
També els ases llencen cagallons a terra.
77.-Dir SOM, és el poder
nostre que confessem ? Com si diguéssim el DNI de la vida nostra..
78.-Un , primer, es fia.
Esperant confia. Amb els avatars... desconfia. Si encara viu per desconfiar.
79.-Els potentats es
rodegen d' enanos, així semblen gegants.
80.-El despentinat es
físic, el despentinar-se pot ser moral ?
81.-L´éxit es el barem de
la qualitat personal?
82.-Quí es pinta els
llavis pel morbode que , besant-los´hi l' home, els despulli ?
83.-Platja de nudista, és
potser, el lloc on encara no han arribat els gratacels, etc.
84.-Sabeu que hi ha
arbres que es despullen i altres que no ? I acostumen a despullar-se al hivern,
quan gela. Tapeu-los amb una manta.
Pobrets.
85.-No fumis, no fos cas
que els bombers t' engeguin manguerada.
86.-Les senyals de fum
les feien els indis com si fossin un telèfon, avui el "fum", l'
envaniment, és senyal de que el telèfon ens fum els calers ella
87.-La sardanista portava
l' envetat amunt de turmells i cama. Pujaria més com serpent enrol·lant-se fins
trobar l' infinit ? O es quedaria en la llaçada com enxaneta que colpegi el cim
i aixeca braç i mà aletejant triomfant, i acota cap per no pensar en un llunyà
fantàstic on no valen els peus per volar?
88.-Valorem de diversa
manera quan la punxa viola o quan complau. Prove-ho. O sinó pregunteu a una
modista o a un drogadicte.Ui!,Oh1
89.-Per fer habitable per
a nosaltres, la lluna, s' ha ideat un globus gran que l'envolti hermètica i per
una canalització des de la terra, insuflar-hi oxigen, és a dir, aire pur. Així
no caldrà vestimenta espacial.Es altra forma d' inversió. Els bancs, els
bancs...O tindran bé els que estana la lluna de València. perquè ja hi son. Els
venedors de viatges s’ ho pensen tot.
90.-Després seguirem per
Mart. És a dir,tot l´univers. Quines capissoles ! Com que aquí no es pot
respirar!
91.-En arribar a la meta,
el ciclista pensa en la meta-fora o en
la meta-física. Diríem el cansament, el llit, el descans...
92.-Accidents de trànsit?
quina lata. I veure vols d' estornells
que no xoquen i n´hi han milers!!
93.-Tapat com està el
badall dins la campana balla picant i fent soroll per sortir-ne. Ningú en fa
cas d' ell. De la campana, potser si.
94.-La campana es una
faldilla on el badall hi gossa tocant .Qui pogués ésser badall!
.95.-Aquell rellotge
col·locat a la paret tenia mitja hora de erectilitat i tant quan de flàccides,
se’n foteia dels que es llueixen en els braços si son de busques. Els digitals
li feien por. Que era allò.
96.-També en un campanar
quan el màxim poder erèctil el trobava, zas, sonava un "carrilón".
Que preciós. Tothom se' n adonava.
A Borrell el votaren per
munyir o espantar als qui els munyien. Sabien els qui el votaren que el destinat
a munyir era Almun(y)ia? A Borrell el borraren prompte. Potser feia mal als mugrons de les
vaques sagrades?
99.-L´intelectual
psocialista Obiols a Brussel·les. Els d' aquí, com nous Pilats es podran rentar
les mans en l' OBI..ols.(obi.- pica, renta mans).
100.-En mans de metge, d'
abogats, de bancs. Sí, sí, encara, encara Però, en mans de policia, Ui, ui.
Potser presó. Pèrdua de
llibertat. Qui és que perd la llibertat? El qui en té. Sabeu si algú en té? .On
es compra o a on en venen.
101.-L' oració és el
telèfon religiós. O no! Pots parlar sense mesura amb Déu, la
Verge, els Sants... I sense pagar. - - I, et contesten ? - Tu
et creus que el rei pot atendre totes les trucades dels seus súbdits? T' has
fet mirar si ets imbècil ?
102.-La fesomia és la
sentència que t' han deixat els
avantpassats ? Si ets guapa, tens anuència? però si ets feona, tens la dissort ? O, no, no. És la
calderilla que brilla que et porta bon
llençol.
103.-La noia és va
enamorar. Estava en un núvol d’il·lusions
El noi la penis-trava... seves orelles amb sa veu greu i potent
104.-A la Mar li falta la E per ésser Mare. Perxó, a la Mar
Flores quan sigui mare li diran Mar –e Flores. Si, sí.
105.-L´havien adoctrinat
sobre el sexe dels àngels. No en tenien de sexe. Se' n anar a una platja nudista.
Preguntà: - Tu ets l´Àngel
?
- I tant que si.
- Com us reproduïu els
àngels ? – Com rigueren els concurrents.
- Amb l´Angeleta, no ho
sabies ? -
Baixà el cap i feu eixa
consideració.
- Deuen ésser els
arcàngels que no tenen sexe-.
Arcàngel Gabriel, arc.
Rafel, etc.. Segur que és així. Oh, Noooo...
Gabriela, Rafela, etc. Com
em deixo prendre el pel!!-
106.-Fent justícia,
Salomó amb sa espasa senyalà a la primera femella (?) amb el tall. Sols va
fer-li el badall-senyal. Si arriba a partir-la n' hauria fet dos d' una i en el
que costa governar-ne una sols faltava això. Es veu que tenia bon senderi, pensava
abans de donar el cop.
107.-Quan una aixeta la
tanques i encara goteja, em pregunto si està malament de la pròstata.
108.-La diferència entre
mas-cul-í i fem-ení crec que resideix en
que el màscle te el cul i la femella la femta. Per això la rentadora es del
gènere femení perquè renta la fem-ta.
109.-Samsó tenia molta
força. Diuen que residia en sa llarga cabellera. Ves per on, els Beatles la
seva força és la música, però tenien el cabell llarg. No els ha tocat cap
Dalila que els lligues a les columnes
de la seva músic, per
fer-la caure. Un temple de diners com aquest no hi ha Dalila que el destrueixi.
Ni boja!!!
110.-Que en el cel no hi
ha deixalles? I aquests asteroides que cauen? Deuen ésser cagarros dels deus
que no els engull l´eixidiu i els llencen a on vagin. També necessiten que els
controli Medi Ambient, també.
111.-El llamp i el tro
son invents dels àngels jovenets. Diuen que un es trobà una bengala i la encengué(el
llamp)el seu pare al veure-ho i amb temor que incendiés el cel li propinà un
ventallot
(el tro ) que propicià
que el menut espantat i dolorit es pixés, vet aquí la pluja. No ho podem
certificar
perquè no els veiem i es
que son molt "tunos". S' amaguen darrera dels núvols.De vegades el
pare és lluny del menut i el ventallot es demora, El mes greu es quan de tanta
por hasta es ca....i cau pedra.
No es aixó, És que ha
obert la nevera i la safata de glaçons ala, per terra.
112.-Els àngels sols
mengen pa d' àngels ?
113.-GREEN PEACE ...Vol dir pixum verd, Grin(green) PIS(peace)?
114.-No sabíeu que a l'
heura li ha nascut un germanet ?Es
diu:(h)EURO..Si és com ella que s´aferra a les pedres de les ruïnes hi ho omple
de fulles verdes, raiPerquè, per mi, les ruïnes som nosaltres,no els bancs o
caixes. Quin goig omplir-nos de fulles verdes.
115.-Tenia la
"meta" aprop, quasi la fregava amb son pit, la tocava amb seva mà...
116.-L´heura és verda. L'
(h)euro serà verd ? Fins ara el paper verd ens tirava a tots. Mes tard el taronjat
marró. Fa poc fins el blau. Potser s' havia arribat al cel. Era ja l´últim ? Ara
retornarem al verd gespa del green de camp de golf on els golfistes a cops hi
aixequen el verd,?I és que el verd congrega gent més que abans aixoplugaven les
esglésies. No vull dir pels camps de futbol, Nooo! I és que a les ciutats
tothom reclama espais verds....Els hi regalen els camps(?) perquè hi vagin a
rebolcar-se a la gespa. Es un dir.
117.-Era tant religiosa
que les vacances les feia al Montsant. Ell en canvi, home cabal, les feia en el
Montseny El seu germà fuster en el Montserrat. I és que si la fusta te la
trobes serrada i les mides que necessites,... company, colega, això ni la
muller et fa el llit millor.
118.-Epitafi.-En la mort
,el teu nord t' ha dut al port de la sort.(Es clar, el cel )
119.-Sabia que l' estima
ve del coneixement de quelcom. Li costaria molt d' estimar l´EURO imposat quan
, ell volia de cor la pesseta. Petita però la tenia a les mans.
120.-El ex cantant Jorge
Sepúlveda cantava :El mar i tú.El ex-banquer CONDE canta :El MAR i::IO.
El 1º segur que és
referia a l’ aigua i la seva aimada. El 2º,potser,el Banc i quant hi ha .Que és
quan
estima. Diferent. Tu ets
tu i jo soc jo.
121.-Nom de pila: Meritxell, Josep, etc. Nom de-pila-t: Xell, Pep, etc.Quina estisorada. Amb la meitat de l' abecedari
n'hi hauria prou. Jo crec que és pigrísia (peresa) de parlar.Eh que sí?
122.-Si girem ATUR,
llegim RUTA. Fem la ruta del atur O bé l' atur(ada) en ruta.
123.-Quin disgust per a tots. Ara que lluíem de milionaris, venen els
polítics i ens o treuen.(Amb el Conde i De la Rosa a la presó?
ja en tenim prou)" Dos milions del
cotxe, 25 milions del pis, 14 del apartament, tot això,em de dir-ho, amb
Hipoteca,...Milions, milions, I ara, res...quatre
tets. Quin insult. De
rics,res, ni com els grills. Han punxat a la roca i tot desinflat. I els
votarem? Ens fan i ens desfan. Tan tofats!!! Retrocedim un segle, tornem als
cèntims que sols ho dèiem els vells. Jo, jo, jo.
Jo no m' hi entendré.
124.-Quan un subscriu una
hipoteca per 30 anys. vol dir, és un dir, que te la vida segura de viure-la els
30 anys i alguns més per poder tornar a firmar ben netet d’amortitzacions i
interessos?Per què, si no. Quin disgust no poder pagar-la tota. O, i els bancs,
pobrets, es queden sense cobrar ? Ja deia jo que
m' estranyava tants morts
del cor, del trànsit, etc. Es per no pagar. Arruïnaran els bancs.
125.-Es furgava les
narius intentant trobar el dispositiu cerebral de les idees Si que aconseguí extreure com de canut d´abugot una
mel espessa que al tastar-la la assaborí salabrosa. Des
d’aleshores,
es furga el nas. Bona
idea, carallet. Al menys es posa quelcom
a la boca per recuperar forces. És veritat
que hi ha l´ISOSTAR per
això, però,costa calers.
Furgant-se el nas
aprengué a gaudir de tenir un didal protector per l’ungla, perdre el temps per
estar a la innòbia mentre que els possibles mirons el critiquen i no és posen
en si deu la hipoteca o és un mal pagador. Una distracció que li portava algun
rèdit
126.-A Saragossa es
complauen als bars del Coso. A Iugoslàvia no gosen els koso-bars.
127.-Al divuit anys el vi
m' enardia. Al quaranta ho feia el vi-ranci. Als seixanta ens recepten vi-agre.
Vaja, vaja, el cas és
l´efecte eufòric. Però, confesso que el vi -agre em retiba els nervis. I a
vosaltres ? El vi-agre per l’ ensiam. Sí, sols ser verda l’escarola i
amb rissets. Quan et punxa, fa il·lusió. No riguis.
128.-Diuen que MIL-osevic
és un personatge...Si fossin MIL de veritat no quedaria ser vivent. Quina
desgracia. Ni això escriuria.
129.-S’ho sabia tant de
memòria que no respirava entre aquelles meravelloses paraules, vull dir, que no demostrava la coma,
Deia...SOM FEM.
De que li servia el
maquillatge...?
Politiquet, politiquet, que
t’ esborraran !.
130.-El pà, tou o sec,
se’l menjucava i per beure, a broc obert, la botella de Pacharàn.
Ho feia al inrevés de Negrin, -un capitoste republicà de la guerra
civil- que deia: - No ,Pas -charan.- Se
l’engoliren els sediciosos franquistes i, mira, per on, quaranta anys de
règim... que ens deixà magres de democràcia. Sí, sí. Pacharan, i et
quedes nou si tens set de veritat.
131.-Sentat a la
butaca-silló, mirava la tele amb complaença. Que bonic! De sobte trencaren el
fil que portava i hi ensenyaren anuncis. Canvià de canal. I així, en un i altre
i altre i altre els anuncis eren senyors
de la pantalla.
- No em fareu gastar els meus calers. Jo no compro res. És cosa de les
dones.-
La tele
seguia. Despreocupat s’aixecà.
Caminà vers la nevera per veure(?) i beure quelcom..
No, no comprava, però ,
consumia. La tele seguia...
- Ni soc ase, ni vull
beure. Jo no compro ni pago res.-
Noooo... Corregué vers l’
aparell.
- Punyeta, el rebut de la llum si que el pago .Au, a les
fosques-
I s’acabaren els imposats
anuncis .Que fàcil. Apagar ( no consumir) per no pagar (gastar).
132.-És cert que rebem
les conseqüències del bé i del mal. L’havien entabanat que els aires, els
vents,
eren els sers que
abandonaren un dia la vida, i, ara rondaven entre nosaltres. Així, l’aire
fresquet, suau eren les bones persones, Les ventades, les dolentes. No sabia si creure -s´ ho. El
bé. El mal ? Per ell no n´hi havia. Aixecà un pel el cul del butacó i nasqué
per davall un aire-vent sorollós i putrefacte sortit del
seu ser. Verament pudent,
sí. Era clar, el mal vent mortificà ses narius. Però, notà un aire descansat i
dolç que desinflava el seu ventre. Segur que tots devem estar entre el bé i el
mal. Ara fins s’ ho creia.
133.-Filoneiste
impertèrrit tenia els seus equips de futbol, - aquell joc que es juga amb els
peus.-
Ell hi feia ses
experiències per fer-lo mes atractiu. Dormit, segur, somniava. Fora porters.
Res de tocar amb les mans. Futbol, tot peus. Així gaudiria del gol. A demés li
venia de gust. Per cada gol del equip seu, un pet el rubricaria, i pel del
rival, un rot.-Ës a dir un pet amb
ascensor.-Portava ja vint-i-cinc pets, dic, gols del seu preferit, contra
deu o dotze del contrincant... Tant l’estómac com el ventre eren en guerra,
revolucionats. Que era allò ? Els esfínters no aguantaven i per boca i cul
començaven a eixir
líquids espessos i
putrefactes uns,agres els altres. No hi havia remei. Es suspenia el partit per
massa FANG. Es normal que despertés. Dins la banyera plena d’ aigua nedava junt
amb gels i cremes, pintures
i sabons escumosos... Molt
abans de tot això, havien entrat en els seu estómac bastants gotets de droga
permesa i alguna pastilla d’
èxtasi.
Filoneiste impertèrrit, je, je.
134.-Tres parelles
assegudes al voltant la tauleta d’ un bar. Els gots davant. La xarreta amaga el
que
una noia amb la sabata a
terra, el seu peu descalç es frega i refrega al pantaló-cama del noi d’
enfront. No és la seva parella, no.
La mirada del jove diu:- Què fas !? Que vols ? –
Ella contesta entre dents.
- És que em pica el perelló del dit petit-.
El noi s’ engull la seva contesta.
- Si sabessis que a mi em pica, i molt, el perelló del dit gros!!-
135.-Les llunes de les
finestres dels cotxes semblen com parpelles humanes. S’ obrin i es tanquen a
voluntat. Ara, les parpelles humanes quan esdevé un ensurt, instintivament es
tanquen. En el cotxe resten com estan en el moment. Una altra cosa. Quan un mor
les parpelles queden obertes...
No sé que espera a tancar-les,
potser, veure el camí del cel...?
136.-Un òvul i un
espermatozou es preparaven per votar. No sabien per que ni a qui. Després de un
temps obtindrien resposta? L’ òvul femení digué: -Jo ja faré d’ urna. L’ espermatozou: - Em va bé volar. Jo seré la papereta. Que creus millor. T’ interessa blanca
o nul·la-. - Mira, que no creixi i al temps no trenqui l’ urna.-
137.- .-Ves de pressa.- .- Mes de pressa. Ell sols tenia pressa.
Entrà en una llibreria. - Em falta la
D, venéu -me¨la, que tinc pressa- Un company-amic s’
esgarrifà: -.On vas tant D pressa. Si que tens pressa-.Reflexionà. De l´estoig
de llàpissos en tregué la goma i esborrà la D.- Tens raó , sols tinc pressa-.138.-Jugatejaven
ells, l’Inyaqui i la Cris-tina amb les boletes damunt del
tapetverd del billar. Ell amb el tac s’ hi afanyava.- Ja està, ja està.- (Juguen
per tenir descendència, perxò, s’ han casat, sabeu?)
Quan l’inscriguin o el
bategin, segur que serà JU g AN. I JU g AN creixerà nen, jove, major d’ edat.
Sempre serà JU g AN. També pot tenir la sort de ésser el rei JU g AN. Sí, sí. No se si encara ells
jugaran al billar. Per que el temps passa i ja no es temps de jugar...
139.-De picnic la parella
d’ enamorats.A la gespa, davall dels arbres una estesa de tovallons, tovalles i
gots i plats i forquilles i carmanyoles amb amanida o estofat...Ell sent tuf i
remor de...Li diu a l´aimada. :- No et moguis, que l’ agafaré moixet. Que no s’escapi
el catxap.- Posa la mà en la llomada negrosa
i blana. Un xiscle en fa
la noia. - Que has vist un ratolí ? Calla, calla. Buscaré si està amanida la
pastanaga per que mengi el conillet...-
140.-POLITIQUET o POLIT
I QUIET. Semblant el só de la paraula,
però, el significat ben diferent.(En una i falta una lletra que a l’ altra
sobra?) M’ hi trobo així moltes vegades, i, algunes,
quan canvio la mateixa
paraula o frase del espanyol al català o a l’ inrevés.Si diem de politics,
doncs, mireu.Un espanyol –lector diria que JOSÉ PIQUÉ-(ministre) és del
P.P.llegint el seu nom? Ningú, em sembla.En canvi en català, vegeu. JOSE P. P. I QUÉ ...Sí, si. i què
?I el volien els convergents? Que no ho sabien ? Va néixer així. Del p.P.
141.-Seria lliure,
lliure, lliure...Seria INDEPENDENT,...!!! Sols dependria de l’ INDEPENDÈNCIA.
142.-On the rooks, vol
dir, on és el roc o enderroc? Tant fàcil que fora expressar-se o parlar com jo
parlo, en català. Però, aleshores, si tots parlessim la mateixa llengua, no
hauria existit la confusió de parles de la Torre de Babel. Quin "fallo" en la història ? Res, aprendré anglès Així, ajudaré que
la Torre de
Babel desapareix i la meva identitat de parla ...i tots ens entendrem .Perquè
si no serem com analfabets de boli i
veu. O com s. Anton o s. Pau anacoretes de desert... Quina llengua parlaven?
Per que si estaven sols, qui els escoltava? Alguna pedra, un arbre, un ocell ? o, el vent, el sol...
Estant sol no cal parlar, un es parla dins mateix i ,ala, qui té raó el que
escolta o el que parla ?
143.-Pensar que aquí
guanyàrem una guerra d’Independència, i ara, tot això esta privat? A mi m’
agradava dependre de PESETA. Em sentia independent. Clar, que el govern va
veure que depenia’ m
del PES ETA I els va dir
als etarras.- Anirem a veure l’ Euro si ens vol. Així ens treure’ m el vostre
pes, hala- Estic esporuguit. Voleu dir que l’ Euro ens darà tregua. Terrorisme dinerari ?- Fill meu, tu mai seràs milionari.._.
144.-Era encapsulat,
primer en l´espermatozou, després en l´òvul .Com ruc a la pastura era lligat
amb el cordó umbilical Sortia del encapsulament, es lliurava quan tallaren el
cordó Però, qui ho havia
de dir, una infermera el
cridà: - Vina, vina, que ets setmesí -. I el tornaren a encapsular No se´n
sortirà. Cordons nous i capseta de cristall. - Al menys, diu, ara veig la llum
de neó.Una altra tallada de cordó i a veure el sol. I després, després...una
altra tallada i m’ encapsaran en fusta. – Preciós!! D ‘una capsa a l’ altra.
Vosaltres també.
145.- Odiar la pau dels
altres ? Estaràs en guerra amb tot.
146.-No envegis la pau
dels altres. Saps quina guerra governa dins seu?
.............147.-Preocupacions
i obligacions, son barreres de la
Llibertat
148.-Els bosnians ja
deien: O tant que sí, o tant que no.- Els Kosovars diuen: O tant que sí,o tant
que no.-... Qui els seguirà repetint: OTAN.....
149.-Topinet que bullies
les herbes que em curaven els mals.. .Ara ets en una repisa com
embellint la meva visió. T’he vist la pols en l’ansa, t’he cullit per torcar el
vernís ja estriat del foc passat. La mala sort m’acompanyava. M’has relliscat i
a terra has quedat fet trencadissa. Un padellàs he agafat i el guardaré com relíquia.
Sense tupinet, prendré píndoles o pastilles Però, penso que la relíquia sanarà
els meus mals.
150.-Tothom volia d’ ella
el seu diner. Tothom la comprava .Fins
s’ ho repartien pagant, es clar...
La Loteria pot donar-te molt, però primer
paga. És confús. Quan un dòna, es torna pobre o menys ric.
En canvi, Ella, dòna i es
fa rica.
