3 -- ESCORRIALLES - DEIXALLES.

21.- Hi ha contestes que usen els polítics que amb diferents paraules sempre venen a dir eixos estereotips. Sí, que no ho farem. //No, que no ho farem // Si que ho farem // No, que sí que ho farem.

.22.- Una dona que pot obrir el seu ventre i llençar l’obús de carn volguda contra l’estupidesa, la insulsa beneiteria, la calma dels carabassots sarnosos sense closca per concebir idees sanes. Pot revolucionar la defensa de la Pau que no arriba – i esperem-nos -, que ens diuen que ara és en camí i anhelem com aigua de maig els sembrats sedents que no espigaran. Que la carícia a bes de garbí no els mesarà, grocs ara, verds abans sempre amb les roselles obertes com taques de sang
de les metralles consentides. Pot canviar el destí de les hores amargues amb la carícia del seu ventre parturient pletòric de bonança. Falta el naixement de nena o nen predestinats a canviar el rumb de la Humanitat. Que així sigui.

23.- Una mirada pot endur-se’n a la clepsa infinitat d’altres mirades. Una càmera de fotos pot a demés plasmar-les en un tros de paper per delectar-nos. La humana l’estaciona en el record per quan convingui. L’altra ja ho sabem per fer el record en un llibre i recorre a ell i la seva perfecció
en el moment adequat.

24.- En front tenim la platja, el mar. Som rics d’aigua... salada. I som cecs i estem secs. Interessos creats fan que els polítics es tornin com bèsties boges barallant-se per les solucions que no paguen ells, i els ciutadans no poden protestar pagant ells que les solucions arribin ?

25.- No n’hi ha prou en tenir disposició de fer, si no que ens hem d’esmerçar en com, quan, per què, doncs, els resultats ens apropin al èxit.

26.- Seria sempre dependent? Calia ser-ne independent? La seva dèria en el temps era ser-ne ja d’una vegada per totes i per sempre ELL. Ja era majoret per anar a ròssec i a rosegons mig encorbat, mirant el terra, la seva terra que així sols era pols i li faltava el seu cel i seu sol i el seu ventet al rostre.

27.- En l’alimentari la taula, en el beure el pitxell, en el camí l’espardenya,.......... en la comunicació la paraula.

28.- Per parlar amb altri, s’ha de consultar si l’altre vol escoltar.

29.- Li digueren, si no et decideixes, per que no ho consultes amb el coixí?Quan es trobà a la cambra ,prop del llit, arramblant vànova i llençol per entrar en la colga, i veure que dormia sempre sense tombar el cap en cap coixí... No hi havia pensat mai. Si ell dorm sense!!, quin dilema se li presentava, com diria a l’endemà que el coixí li havia dit que... Per que ens escoltem als veïns per solucionar els nostres problemes? Ells ens poden donar el seu criteri, però, saben nostra conducta per ajudar-nos o entorpir-nos verament.

30.- De premis concedits ja.. Si l’any 2006 era el premi per Neus Català, en el 2007 deuria ser per el Rou Català o similar – femení, masculí. La balança -.. Per al 2008, MARAGALL, je, je...- I, m’agrada l’home, però... - És reconèixer la jubilació anticipada i destruir el seguit d’un premi, que com molts premis és reconèixer l’antítesi del guardonar... Interessos de qualsevol espècie... i no de la que es posa a l’arròs per donar-hi color. No us agrada l’arròs blanc? És massa innocentment blanc?