22 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES

A26.- No era la peuada si no el caminar d’un llibre buscant el bibliotecari per que el situés en el lloc corresponent.

A27.- No trobo llarg un escrit quan és interessant.

A28.- No vulguis repetir les experiències. No n’hi ha cap d’igual, és com les sortides o postes de sol. Conforma’t.

A29.- Imposar un treball quan no hi ha treball, crec que és voler rellevar les persones de l’atur.

A30.- Necessari, imprescindible? El primer s’aprèn aviat, el segon quan no tens ni el primer.

A31.- Lo bo, lo mig bo, lo no tant bo. Si ens considerem no tant bo, podem fer- nos feliços quan ens considerin en superior graduació.

A32.- Podem fer amics o enemics si deixem llibres. Uns els tornen i d’altres no. Clar que als segons no els deixarem ni calderilla,

A33.- Per més que ja soc gran, no soc vell en experiències que se’m presenten. Sempre hi ha imponderables que no coneixem..

A34.- No tens cap obligació amb mi, sols la voluntat teva et mana i disposa que has de fer i fer-ho per tu.

A35.- No ens ho diuen a la cara però ens hi tracten com si ho fóssim. Ens donen quatre cents euros Fent-nos parar la ma de l’almoina.

A36.- La llum,l’aigua, la vida, el cel, el so... Cinc dels dits dels déus.

A37.- Que no tanquéssim els ulls mai, privant-nos de la llum per que tenim coses per escriure.

A38.- Ens posaren els ulls davant per mirar enfront, però no és per demés girar el cap i contemplar el que deixem i el que ens segueix.

A39.- I si regaléssim anys a d’altres? Bona cosa, potser ens rebaixaria la cota nostra..

A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no veus, aleshores el fi del camí.

A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.

A42.- Un compromís pot arribar a imposició, llei i esclavisme.

A43.- Jo diria que en els Haikú van els tres versets com amics per un camí sense estorbar-se o tres veus ben compaginades i sonorament unides.

A44.- Recordar el que ens han fet de bé en nosaltres altres persones és un reconeixement directe de confessió de nostre agraïment.

A45.- No és la vellesa o edat major la que fa perdre les il·lusions, si no la deixadesa d’esperit, la ineptitud per superar-se.

A46.- Les il·lusions no son congènites, les hem de buscar,sentir, provar, caure en el seu caliu i cremar-nos, que dels ulls surtin espurnes i dels llavis sospirs.

A47.- Si et mates, mates un amic i als que maten acostumen a empresonar-los. Si mates l’amic et fas també contrari d’ell. Si tu ets tu, et mates, et fas un contrari de tu mateix, i t’empresonen... Solucionem-ho no matant-nos, continuarem vivint, tindrem l’amic i no ens empresonaran. Una de les solucions, crec.

A48.- El polítics es fan famosos per frases com aquestes :- Si fas el que dic jo, et daré suport.

A49.- En la vida hi ha qui espera, i també qui rep.

A50.- Obrir un flascó de perfum és donar-li mort a termini fixe.

21 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES.

DEIXALLES - ESCORRIALLES

Escrits des de el 10 – 9 -08 al ................
Segon grup de deixalles - escorrialles pensades rites i evasades en grups de 150. Pe diferenciarles i he posat una lletra del abecedari abans que el nombre que li correspon.
ja sabeu que aquí recullo les que al llarg dels dies han han desfilant en el blog meu
ESCORRIALLES--- Anton. Grups de 25.
.....................................................................

A1.- No posis apreci, estima, compromís immens a quant pot canviar de lloc en el temps, en la distància, en el pensament.

A2.- En els jocs acostumem a provar coses que en la vida real no poden tornar enrere. Son tal com son, com succeeixen, no s’escapoleixen i desapareixen com si no haguessin passat.

A3.- Cel rogent, pluja o vent. Temps de justícia.

A4.- En el repartiment de Justícia, seria bo una llista de tots els capacitats per estudis, escalafó, etc. i fer una votació i els resultats acomplir-los. I un reglament que també jutgés als jutges, als banquers, als polítics, que se’n descuiden i després passa el que passa.


A5.- Quan una dona baixa del llit costa molt que hi torni a pujar.

A6.- A qui es jutja com a ignorant, té possibilitats de premi de saviesa. Sap que és ignorant.

A7.- Encara que siguis pobre has de pagar. No reclamis ni preguis. Ni hi ha perdó, ni ten faran cas.

A8- La abulímia o anorèxia ja existia en temps pretèrits imposada per l’escassetat de tiberi per posar-te a la boca. No es podia elegir els menjars per olor, presentació, gust . La abulímia en una fase segurament experimental era imposada per necessitat ara diuen que és cosa de moda.


A9.- Quan no puguis respirar, digueu: Avisarem al metge per que certifiqui el decés.

A10.- Si lligues amb cordell a algú, tindràs un servidor esclau primer, després si arriba a trencar amarres un enemic que sap que no més tens cordell per lligar. Ell t’ho farà, quan li arribi l’hora, amb sogues o cadenes.

A12.- No sé si la descendència natural de Cain, segons ens diuen, som nosaltres. Per que Abel, ens aclareixen que el varen matar per que no deixés noses. O sigui, que la genètica podem creure que ha suavitzat. En aquells temps, de dos en va quedar un, ara per molt que volen rebaixar quotes per metre quadrat, sembla que s’ha suavitzat. Això dels barems... I es segueix segant vides arreu. Els Cain és poden proclamar, res, allò... en canvi els Abels, com les ovelles amb el seu bel de clemència que no arriba, hi fa temps que va començar la història.


A13.- Tantes coses se’ns allunyen, per exemple el temps que estem vivint, i sols el record després ens retorna aquest estadi feliç o pesarós..

A14.- El record no és tenir memòria. Però s’ha de tenir memòria per recordar.

A15.- Avui no succeeix res. Espera que succeeix el que succeeix.

A16.- Crear-se una necessitat és contactar amb una droga.

A17.- Tens la bellesa a tocar i la vellesa la vols lluny.

A18.- La fam mata, però si un hi és a temps encara pots ressuscitar apartant-la de tu.

A19.- M’he rebaixat fins al terra per arribar a les peuades dels servidors que fan cua amb il·lusions i fantasies pel camí de la vida.

A11.- Memòria històrica, si no ens recordem del que varem menjar ahir per sopar.

A20.- Quan llegeixo la paraula en el bloc ja el paleta escriptor em posa davant altre bloc del seu edifici literari.

A21.- No fallis en el raonament degut a la emoció i sentiment i passió.

A22, - La hipocresia s’apropa quan té dificultats, i s’aparta quan té bons aires..

A23.- Hi ha secrets que, com el càncer no volem que se sàpiguen i en la cara se’ns coneixen.

A24.- Quan un creu que l’èxit és seu, no pensa en el fracàs.

A25.- La suficiència no necessita consell, ans la rebutja.
...........................

17 - ESCORRIALLES - DEIXALLES

71.- Envelleix el qui vol o és cosa impossible de eludir? Molts fins es miren al mirall últim que han comprat amb els vots per comprovar-ho i els sap greu que passin les hores des de l’arrencada del contatge per que el temps que els han assignat a les urnes corre més que un conill perseguit pels gossos. I un ha d’estar atent a fer-ho bé als ulls del pròxim que li ha dat la confiança. Tots voldrien aturar el sol i que el dia s’allargués i s’allargués... En canvi els pobrets esclaus de les hores de treball voldrien que tot passés rapit, aquells moments imposats per que un pugui cobrar per més que estem en crisis.

71 – 2-. Li receptaren veure tele, Ell s’ho prengué am serio, s’aposentà en els JJ:PP: OO: - Jocs Professionals Olímpics – i com si fos una taula plena de viandes, collí forquilla i ganivet i s’ho menjà a delectant goig. Es posava el ventre morat i eructava per que els xinos estesin contents i satisfets, ell, renoi, com gaudia...!!

72.- Qui veu sols el color del diner, no pensa que de tant mirar-lo ja ni el vegi per l’enlluernament i després pot tornar-se cec. I com camina si no hi veu? Deixem-li la crossa.

73.- No us han acomiadat amb les paraules . – Fins sempre!!-. Sembla com si l’infinit fos a nostre abast.

74.- Això de amb tu per sempre, és que et compren per vendre’t a ells?

75.- Si mires i remires fotos de fa deu anys, per exemple, de la teva figura, procura que els miralls siguin lluny, no sigui que comencis a pensar que tens un bon tros de camí fet i el poc cabell que portes per la calba ja és un manyoc de llana que el llegiu del temps ha esblanqueït.

76.- Ara suposem que poguéssim escriure’ns cadascun l’esborrany de les nostre vides. Quin poder, algun, com aquests politicastres que ens manen estarien capacitats per acceptar els seus canvis, si ara ja no saben mai on son, l’esborrany els serviria de quelcom? Potser per això no ho han decretat, veuen que seria pitjor, sembla.

77.- Ens agrada escoltar, llegir paraules en contra del contrincant. De vegades fins li faríem un petonet al atrevit per la gosadia de posar verd a qui no estan conformes i no assolin els seus plantejaments. Això no és bo. És enorgullir-se.

78.- Pensem que en política l’ajut pot venir d’un airet suau que empeny, o d’aquella sorra que davall dels peus presta altura al interfecte o d’aquell pedruscall on ens hem col·locat per guanyar altura, son reminiscències que porten els resultats de les urnes, de vegades amb sol vol som esl preferits... de l’un a l’altre una bufadeta d’aire, repetim...

79.- Si s’aprofiten les vivències de cada fracàs son graons que superem en la experiència de la vida.

80.- Del fracàs podem aprendre, de la alabança, enorgullir-nos.

81.- La mestressa li ha portat un gelat al marit. Ell, content li diu : - Com em cuides...-. Ella, ràpida li esboterna :- Així tindran més xixa els cucs.

82.- La suficiència en l’individu porta l’orgull davall del braç.

83.- Ni han que sofreixen d’enveja quan veuen a altre ben mudat. Saben el que li ha costat fer-ho. Sobretot si les sabates calcen poc.

84.- El personatge encontres de portar sang roja a les venes, anava ple d’ira i enveja, que també posen el cutis vermell.

85.- La persona si no veu d’aprofitar els fracassos propis i estranys, pot quedar-se en la cuneta de la carretera.

86.- No cal que corris pronunciant paraules, pensa que abans no diràs totes les que porta el diccionari... en tens per un bon ratet i necessitaràs respirar de tant en tant.

87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?

90.- Per molt que en gastem d’aire, sembla ser que no va per camí d’acabar-se. Sobretot sembla que té reserves en algun lloc, ja que no li sap greu de tant en tant de bufar com si n’hi sobrés.
Quan sigui escàs que pot venir el moment, ens el vendran com fan amb l’aigua i haurem de pagar-lo? Quantes respirades fas per minut, ... mira ... tant per tant, fa tant... solta la mosca o aquí et quedes com la mosca morta... Au, a cotitzar que és de persones normals, xato.

91.- Quan un diu: Em faig pesat?-. Sembla ser que no cal que li portin la notícia confirmada per notari, ja sap ell que les orelles del pròxim ja no escolten encara que oeixen.

92.- Si un procura ser breu,... o, bé figurem-nos que no ho procura. És el temps que té un ritme.

93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?

96.- Veig un estol de llibres apilats, fora de la capsa que els guardava de ser-ne empolsats. Podrien ser a la prestatgeria de biblioteca de bibliòfil famós, però no en tenen pinta de guardar coneixements superiors. Jo n’agafo el que trio de tant en tant, ell em dona sa cultura que allí busco. Sap que a la biblioteca seria guardat, sense que pogués obrir boca i parlar..

97.- La paraula amable salva distàncies.

98.- El egoisme és un desig en camí del mateix. A veure si arriba o torna.

99.- El escriure és no res, una feina mecànica, com lligar-se les espardenyes o collir la cullera i posar-se-la a la boca. El que importa del acte és quin pensament aporta, quina directriu verteix en el paper.

100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.

9 . ESCORRIALLES - DEIXALLES.

41.- Quan un avança atacant és que l’altre retrocedeix? Coses d’esgrima?

42.- L’amistat és en molts casos l’amor sense llençols. Fins que ...

43.- Si un pot explicar les penes i alegries i tribulacions que ha passat és provable que militi, ara, en l’exèrcit de les alegries. Més confortables i no canviant el pas amb l’art de la tranquil·litat actual.

44.- Pensem que si volem pesar l’amor em de reconèixer que si se’ns escapa de les mans i ens cau als peus pot fer-nos anar coixos. Casualitats per ser imprudents. No vulguem pesar l’amor . En tot cas posem a la bàscula a l’home o a la dona, però a l’amor?

45.- -Liquidem a domicili -. Què li deien ? Pensant en que era un bar, per allò que significava el líquid, jo, es trobà que entrava en l’agència d’Hisenda. Ni un sospir el deixà fora del local i a passar revista. Amb les butxaques netes i ensenyant el melic semblava aquell recluta que li han passat revista i tot li ha trobat en falta i ara presentar-se al cap de guàrdia – en aquest cas, la seva muller – que el posaria a to. – Liquidem a domicili...-. Se’n recordarà tota la pobra vida.

46.- Pensar en veu alta pot conduir a impròpies conseqüències. Qui el sent pot no estar conforme en el que jutja sobre quelcom, i ell que pensa dir-s’ho per ell sol, l’altre pot respostejar i començar la discussió, la desentesa ... i fins una guerra si son dels que tenen el poder , diner i prepotència. I com que acostumen a morir els altres, doncs, mira... qui sap si els resulta negoci... d’armes. Que ens ho creiem tot, tot, tot !!!

47.- La sort, com la constància i la voluntat i d’altres no pots deixar-la que vagi sola. S’ha de lligar curta, prémer el màxim, posar dentoles estretes i buscar, rascar, no parar de fer-la actuar. ..I, sobre tot si vols el premi de la Loto o d’altres, comprar bitllets per que si no et passarà per davant i a Diós muy buenas que deia aquell sant.

48.- Ser ignorant i saber-ho és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.

49.- A la persona, sigui qui sigui, se l’hauria de jutjar per el que ha FET. Voler ser per el que JO FARÉ, sembla estar en un desconcert més que en la realitat. Vivim de FETS, no de suposicions que es poden assolir o no. Però donats a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, no per que sàpiguen que quant veuen i tenen davant, ben fet o mal fet ens correspon..

8 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES

31.- Pensar mal de quelcom i encertar és pensar bé. El més important és pensar.

32.- Pensar bé de quelcom i errar és pensar equivocadament. Per no veure o predir el defecte o l’error et culparà el desencert. Ara, pensa, sigui bé o erròniament. És com respirar o no respirar, que et sembla?

33.- Pagar per pagar preferí pagar el mínim i s’assegurà no pagar els plats trencats. Per això comprar per el banquet plats de plàstic d’un sol us i que no es trenquen. D’eixa manera acabava de pagar al comprar i pagar. I pressupost tancat.

34.-Posat el pinzell a la mollera i pintat el quadre de la situació amb antelació a que set presenti. Si vas avançat en eix aspecte pots guanyar la partida al rei contrari. Tot en la vida pot relacionar-se amb el joc d’escacs i perdre el rei és el fracàs per a tu de la partida. Prepara el quadre interiorment per ajudar-te a combinar amb antelació l’estratègia per sortir guanyador.

35.- Voluntàriament ho has deixat fer erm. La ma no ha treballat. La closca s’ha adormit. Els llençols pesen apegats a tu i és de dia, per que has ballat tota la nit i ara... Ha set nit de jarana. Aigua negra al gargamell pel broc de dalt. I disbauxa del baix ventre enfollit. Ara tens el terra erm.

36.- Tots caminem cap a la utopia? Si ho sabéssim potser valdria la pena parar-se i deixar-la passar, que corri, que s’allunyi... Que en faràs de la irrealitat, de la fantasia, del somni ?

37.- Li digueren que als e-mails pensés de posar-li la roba – així ho entenia – Ell pensava que era cosa de... que és vestia amb lletres, no amb roba. Vés, una carta electrònica amb roba... Quins disbarats !!! Potser sí que al anar per l’aire sentirà fred.

38.- A veure, el protagonisme qui se’l deixa arrencar ?

39.- Si per dar vida pròpia al SER tallem el cordó umbilical, per desconnectar la vida de la vida, i connectar-la a la MORT de nou tallem el cordó, què fàcil!! I el SER passa a l’altre ministeri. És el cordó el lligam que corda la vida i la mort ? I després, en la cadena... ens tallaran el cordó de la MORT per anar a on?

40.- No exigim a les cames que caminem a pas que no correspon, qui sap si volem que fins corrin. Traslladem les nostres preses a la calma, a la reflexió i siguem pacients. Aquell deia : - Davant també hi plou...-.

6 -- DEIXALLES ESCORIALLES ( 4)

31.- Pensar mal de quelcom i encertar és pensar bé. El més important és pensar.

32.- Pensar bé de quelcom i errar és pensar equivocadament. Per no veure o predir el defecte o l’error et culparà el desencert. Ara, pensa, sigui bé o erròniament. És com respirar o no respirar, que et sembla?

33.- Pagar per pagar preferí pagar el mínim i s’assegurà no pagar els plats trencats. Per això comprar per el banquet plats de plàstic d’un sol us i que no es trenquen. D’eixa manera acabava de pagar al comprar i pagar. I pressupost tancat.

34.-Posat el pinzell a la mollera i pintat el quadre de la situació amb antelació a que set presenti. Si vas avançat en eix aspecte pots guanyar la partida al rei contrari. Tot en la vida pot relacionar-se amb el joc d’escacs i perdre el rei és el fracàs per a tu de la partida. Prepara el quadre interiorment per ajudar-te a combinar amb antelació l’estratègia per sortir guanyador.

35.- Voluntàriament ho has deixat fer erm. La ma no ha treballat. La closca s’ha adormit. Els llençols pesen apegats a tu i és de dia, per que has ballat tota la nit i ara... Ha set nit de jarana. Aigua negra al gargamell pel broc de dalt. I disbauxa del baix ventre enfollit. Ara tens el terra erm.

36.- Tots caminem cap a la utopia? Si ho sabéssim potser valdria la pena parar-se i deixar-la passar, que corri, que s’allunyi... Que en faràs de la irrealitat, de la fantasia, del somni ?

37.- Li digueren que als e-mails pensés de posar-li la roba – així ho entenia – Ell pensava que era cosa de... que és vestia amb lletres, no amb roba. Vés, una carta electrònica amb roba... Quins disbarats !!! Potser sí que al anar per l’aire sentirà fred.

38.- A veure, el protagonisme qui se’l deixa arrencar ?

39.- Si per dar vida pròpia al SER tallem el cordó umbilical, per desconnectar la vida de la vida, i connectar-la a la MORT de nou tallem el cordó, què fàcil!! I el SER passa a l’altre ministeri. És el cordó el lligam que corda la vida i la mort ? I després, en la cadena... ens tallaran el cordó de la MORT per anar a on?

40.- No exigim a les cames que caminem a pas que no correspon, qui sap si volem que fins corrin. Traslladem les nostres preses a la calma, a la reflexió i siguem pacients. Aquell deia : - Davant també hi plou...-.

3 -- ESCORRIALLES - DEIXALLES.

21.- Hi ha contestes que usen els polítics que amb diferents paraules sempre venen a dir eixos estereotips. Sí, que no ho farem. //No, que no ho farem // Si que ho farem // No, que sí que ho farem.

.22.- Una dona que pot obrir el seu ventre i llençar l’obús de carn volguda contra l’estupidesa, la insulsa beneiteria, la calma dels carabassots sarnosos sense closca per concebir idees sanes. Pot revolucionar la defensa de la Pau que no arriba – i esperem-nos -, que ens diuen que ara és en camí i anhelem com aigua de maig els sembrats sedents que no espigaran. Que la carícia a bes de garbí no els mesarà, grocs ara, verds abans sempre amb les roselles obertes com taques de sang
de les metralles consentides. Pot canviar el destí de les hores amargues amb la carícia del seu ventre parturient pletòric de bonança. Falta el naixement de nena o nen predestinats a canviar el rumb de la Humanitat. Que així sigui.

23.- Una mirada pot endur-se’n a la clepsa infinitat d’altres mirades. Una càmera de fotos pot a demés plasmar-les en un tros de paper per delectar-nos. La humana l’estaciona en el record per quan convingui. L’altra ja ho sabem per fer el record en un llibre i recorre a ell i la seva perfecció
en el moment adequat.

24.- En front tenim la platja, el mar. Som rics d’aigua... salada. I som cecs i estem secs. Interessos creats fan que els polítics es tornin com bèsties boges barallant-se per les solucions que no paguen ells, i els ciutadans no poden protestar pagant ells que les solucions arribin ?

25.- No n’hi ha prou en tenir disposició de fer, si no que ens hem d’esmerçar en com, quan, per què, doncs, els resultats ens apropin al èxit.

26.- Seria sempre dependent? Calia ser-ne independent? La seva dèria en el temps era ser-ne ja d’una vegada per totes i per sempre ELL. Ja era majoret per anar a ròssec i a rosegons mig encorbat, mirant el terra, la seva terra que així sols era pols i li faltava el seu cel i seu sol i el seu ventet al rostre.

27.- En l’alimentari la taula, en el beure el pitxell, en el camí l’espardenya,.......... en la comunicació la paraula.

28.- Per parlar amb altri, s’ha de consultar si l’altre vol escoltar.

29.- Li digueren, si no et decideixes, per que no ho consultes amb el coixí?Quan es trobà a la cambra ,prop del llit, arramblant vànova i llençol per entrar en la colga, i veure que dormia sempre sense tombar el cap en cap coixí... No hi havia pensat mai. Si ell dorm sense!!, quin dilema se li presentava, com diria a l’endemà que el coixí li havia dit que... Per que ens escoltem als veïns per solucionar els nostres problemes? Ells ens poden donar el seu criteri, però, saben nostra conducta per ajudar-nos o entorpir-nos verament.

30.- De premis concedits ja.. Si l’any 2006 era el premi per Neus Català, en el 2007 deuria ser per el Rou Català o similar – femení, masculí. La balança -.. Per al 2008, MARAGALL, je, je...- I, m’agrada l’home, però... - És reconèixer la jubilació anticipada i destruir el seguit d’un premi, que com molts premis és reconèixer l’antítesi del guardonar... Interessos de qualsevol espècie... i no de la que es posa a l’arròs per donar-hi color. No us agrada l’arròs blanc? És massa innocentment blanc?

2 - ESCORRIALLES - DEIXALLES

11.- El gran descobriment de la Humanitat és que l 'home és ignorant. Ara, falta el reconèixer-ho.

12.- Indubtablement que el diner pot dur-te la felicitat. També el diner pot arraconar-te cap a la infelicitat. Posem que potser el bon o mal us que en fem d’aquest diner. Crec que és el més possible i verosìmil.

13.- El cu-cut canta sempre el mateix versicle. Si en la veu o el so pensem que pot demanar quelcom, com que continua cantant´, deu ser que el desig no es compleix. Un nadó plora i quan té el xumet i millor el mugronet a boca calla. És això? No sabem que és que vol el cu-cut, segurament que al no satisfer-se canta i no calla ... demanant cireres?

14.- Volia aprimar-se. Va dir-se. Em tallaré el cabell.- Total cent grams a molt estirar.- Rebel i queixós va tornar a créixer. Va dir-se, com si no hagués fet res. I és que aprimar-se és aprimar-se no és qüestió de cabell, és que no entri per la boca el que ocupa estomac i budell i contenta de moltes insatisfaccions.

15.- No feien cas de fra (monjo) CAS, un pare que es presenta de tant en tant. La Victòria, una noia esplèndida, és la que no solament de tant en tant si no bastant sovint se’ns gira d’esquena i ens ensenya la part innoble.

16.- Un dels problemes que poden tenir els bisbes és haver de canonitzar Shan Gai.

17.- La felicitat és una sensació tant subtil que de vegades no ens en adonem de la seva senzillesa, i la busquem coratjosament, amb passió com si anéssim a conquerir la muntanya més alta del mon i la tenim a un cop de reble. Sols ens falta una mica d’humilitat i humanitat per que sens demostri

18.- Cal que aprofitem les hores. Quan s’ha escolat, no torna.

19.- Obrim el balcó de la nostra ment que hi entri aire fresc, renovat. Les coses perennement tancades fan olor de romàtic.

20.- Les festes serveixen per alegrar. També per gastar. També per cansar-nos i constatar després que en ves de repòs hem esgotat les piles. Es com les vacances, que quan retornem al ritme del treball hem de fer nou rodatge, si no quelcom descans per descansar-nos del repós que em fet. Un treball diferent que també esgota i cansa.
.

1 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES.

Comença eix bloc el dia 26 - 12 - 08 . entraré per etiquetes. DEIXALLES- ESCORRIALLES / PER QUÈ? / DE UNA PARAULA DOS (recollint com diccionari) / HAIKUS / MICRO-CONTES / i el que surti nou. A veure si me'n surto. Ho faig per tenir-ho més controlat i que no és perdi. Al qui ho tasti i li provi i li vagi de gust, sempre el tenir persones que a un el segueixen ajuda. Gràcies. Anton.
--------------------------------
1.- Deia: (oncle Samuel) FER MOLT I BÉ. En oposició a espaiet, tranquil i segur. Considerava els dos projectes FER i BÉ com un conjunt inseparable, per això la quantitat pujava el grau de treball del personatge. No es acontentava en FER..

2.- Desfullar una flor no és com despullar una dona. La flor perd la personalitat. La dona, l’envoltori.

3.- La saviesa complementa la intel·ligència. És com prosperar en el camí per arribar segur a algun lloc. És omplir les alforges del necessari i més per que quan faci falta ho tinguis a ma.

4.- Des de el naixement caminem vers un destí desconegut. Abans ja hi veníem. Ara, que som conscients, per més que avancis i arribis no et trauràs del damunt la impotència de saber on vas. El de més son creences, profecies, incerteses que sols en l’instant final, si hi ha continuïtat conscient, comprendràs. Però sense retorn ni canvi. Segurament.

5.- No res és menys que res, res és menys que quelcom... seguiu. seguiu

6.- Volem solucionar en un moment el que ni tant sols hem pensat arreglar en tota una vida.

7.- Treball acaba en ball. Imaginem-nos el ball del treball, crec que a tothom cansa i l’altre també però el primer si el fas per altre acostumen a pagar-te el ball i en el segon que no porta el tre al davant segurament que et costa algun caleró, ara, que si un balla a gust amb la parella que t’abraça potser et satisfà i no penses en que es buidi la butxaca.

8.- Qui vol que, sense esforç propi, li ensenyin tot, fa oposicions en grau important a la categoria de inútil.

9.- Hem provat de besar mai amb la paraula? Al menys a les galtes no quedarien babes.

10.- En la exageració hi ha el perill de perdre la veritat.
........................................................................