9 . ESCORRIALLES - DEIXALLES.

41.- Quan un avança atacant és que l’altre retrocedeix? Coses d’esgrima?

42.- L’amistat és en molts casos l’amor sense llençols. Fins que ...

43.- Si un pot explicar les penes i alegries i tribulacions que ha passat és provable que militi, ara, en l’exèrcit de les alegries. Més confortables i no canviant el pas amb l’art de la tranquil·litat actual.

44.- Pensem que si volem pesar l’amor em de reconèixer que si se’ns escapa de les mans i ens cau als peus pot fer-nos anar coixos. Casualitats per ser imprudents. No vulguem pesar l’amor . En tot cas posem a la bàscula a l’home o a la dona, però a l’amor?

45.- -Liquidem a domicili -. Què li deien ? Pensant en que era un bar, per allò que significava el líquid, jo, es trobà que entrava en l’agència d’Hisenda. Ni un sospir el deixà fora del local i a passar revista. Amb les butxaques netes i ensenyant el melic semblava aquell recluta que li han passat revista i tot li ha trobat en falta i ara presentar-se al cap de guàrdia – en aquest cas, la seva muller – que el posaria a to. – Liquidem a domicili...-. Se’n recordarà tota la pobra vida.

46.- Pensar en veu alta pot conduir a impròpies conseqüències. Qui el sent pot no estar conforme en el que jutja sobre quelcom, i ell que pensa dir-s’ho per ell sol, l’altre pot respostejar i començar la discussió, la desentesa ... i fins una guerra si son dels que tenen el poder , diner i prepotència. I com que acostumen a morir els altres, doncs, mira... qui sap si els resulta negoci... d’armes. Que ens ho creiem tot, tot, tot !!!

47.- La sort, com la constància i la voluntat i d’altres no pots deixar-la que vagi sola. S’ha de lligar curta, prémer el màxim, posar dentoles estretes i buscar, rascar, no parar de fer-la actuar. ..I, sobre tot si vols el premi de la Loto o d’altres, comprar bitllets per que si no et passarà per davant i a Diós muy buenas que deia aquell sant.

48.- Ser ignorant i saber-ho és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.

49.- A la persona, sigui qui sigui, se l’hauria de jutjar per el que ha FET. Voler ser per el que JO FARÉ, sembla estar en un desconcert més que en la realitat. Vivim de FETS, no de suposicions que es poden assolir o no. Però donats a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, no per que sàpiguen que quant veuen i tenen davant, ben fet o mal fet ens correspon..