8 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES

31.- Pensar mal de quelcom i encertar és pensar bé. El més important és pensar.

32.- Pensar bé de quelcom i errar és pensar equivocadament. Per no veure o predir el defecte o l’error et culparà el desencert. Ara, pensa, sigui bé o erròniament. És com respirar o no respirar, que et sembla?

33.- Pagar per pagar preferí pagar el mínim i s’assegurà no pagar els plats trencats. Per això comprar per el banquet plats de plàstic d’un sol us i que no es trenquen. D’eixa manera acabava de pagar al comprar i pagar. I pressupost tancat.

34.-Posat el pinzell a la mollera i pintat el quadre de la situació amb antelació a que set presenti. Si vas avançat en eix aspecte pots guanyar la partida al rei contrari. Tot en la vida pot relacionar-se amb el joc d’escacs i perdre el rei és el fracàs per a tu de la partida. Prepara el quadre interiorment per ajudar-te a combinar amb antelació l’estratègia per sortir guanyador.

35.- Voluntàriament ho has deixat fer erm. La ma no ha treballat. La closca s’ha adormit. Els llençols pesen apegats a tu i és de dia, per que has ballat tota la nit i ara... Ha set nit de jarana. Aigua negra al gargamell pel broc de dalt. I disbauxa del baix ventre enfollit. Ara tens el terra erm.

36.- Tots caminem cap a la utopia? Si ho sabéssim potser valdria la pena parar-se i deixar-la passar, que corri, que s’allunyi... Que en faràs de la irrealitat, de la fantasia, del somni ?

37.- Li digueren que als e-mails pensés de posar-li la roba – així ho entenia – Ell pensava que era cosa de... que és vestia amb lletres, no amb roba. Vés, una carta electrònica amb roba... Quins disbarats !!! Potser sí que al anar per l’aire sentirà fred.

38.- A veure, el protagonisme qui se’l deixa arrencar ?

39.- Si per dar vida pròpia al SER tallem el cordó umbilical, per desconnectar la vida de la vida, i connectar-la a la MORT de nou tallem el cordó, què fàcil!! I el SER passa a l’altre ministeri. És el cordó el lligam que corda la vida i la mort ? I després, en la cadena... ens tallaran el cordó de la MORT per anar a on?

40.- No exigim a les cames que caminem a pas que no correspon, qui sap si volem que fins corrin. Traslladem les nostres preses a la calma, a la reflexió i siguem pacients. Aquell deia : - Davant també hi plou...-.