En la platja
l’ona arriba a besar peus
que marquen fita en la sorra...
Les paraules han marxat
i parlen amb el pinar
que guaiten sàtir des de la muntanya...
Fins dalt arriben els efluvis
de la pell que es cou
ben tapats de drap pits i engonal.
Les corbes en la sorra
son serpents en moviment
que exclamen una sexualitat
somorta i compartida
sense enlairar-se ni incitar passions
en el conjuri ofert a mirades...
Des del muntanyot
la pinassa vol despullar-se
de ramatge
per amorosir a l’alzinar
que floreix al contemplar
l’espectacle que ofereix la sorra.
Excitada sa hectiquesa,
allí, la paraula del desig brolla...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada