En el plor i en el riure, dos manifestacions
que se’ns donen a pleret i es barallen entre elles
per ser-hi amb cura i urgència a tapar forat
de la pena o de l’alegria son constants en son fer...
La pena ens gavella i el plor ens rebel·la el ser,
el sotmet i l’arrastra al seu voler i ni amb enuig calla...
El peuar per l’alegria ens porta el riure... beneficiós.
I el canvi és de llibre... El riure ens dona la llibertat ?
Seriosament així ho sento, però hi si posem l’humor?
- Em fas pena, em fas plorar, qui riurà l’últim... ?
Se’ns en riuen, ja ploraran, aquest no riurà més ?
I tergiversem i entrem en altres paràmetres...
I amb la clau del pessimisme o del optimisme
obrim la riota on hi caben llàgrimes en diversitat
i ja no és aquell plor o aquell riure que corprèn.
Som feliços si ens en riem del plor i del riure ?
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-7-16.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada