QUAN CALLES... aquarel·la

29 – 12 – 09

Quan calles i te’n vas

com vent fet silenci

i els llavis tancats,

eixuts adormint-se...

Vull seguir el clam

que no reverbera,

que no es pot fer llum

per que ton sol calla.

Quan camines

fent el camí allargassat,

on el reble s’aquieta

i no rodola...

Vull seguir el teu pas

impregnat de sorra,

cisell que marca

el viure d’una vida.

ANTON.-T.E.-22-1-16.

OBRO ELS ULLS... aquarel·la

Obro els ulls

i es dispersa meva soledat.

Obro amb afany els braços

i enlairo els meus anhels.

Obro les mans rústegues

i els dits cullen el desig.

Obro el nou camí.

i els peus cobren la voràgine

de la fantasia...

Busco, insistent, el fruit

d’un seguir constant

en la lluita contra el silenci...

Som silenci dins nostre

que vol sortir a caminar

i trobar-se amb altres silencis

que esperen obrir ulls,

braços, mans, dits i peus

per connectar amb altre silenci

que al obrir ulls s’ha trobat.

DE REBAIXES 13.- 7-10-13.-  ANTON.

DOS GOTES DE PLUJA... aquarel·la

9 – 6 – 10

Dos gotes de pluja

baixaven del cel calmoses.

La ma d’un pagès

en la conca les acollí.

Què boniques !

Què rodones !!

Tenen un brill... !!1

Les diposità en la terra cavada...

Les dos gotes serien OR ...!!!

Fructificarien les plantes,

esdevindrien dignes flors... !

.............................

Una tija que no tenia fulles

veié les gotes i se les xuclà.

Revingueren dos ales verdes

i el cos es mogué compassat.

comença a volar amb destresa

i d’OR tot el pla en sembrà.

..................

Avui plou. Son papallones

que porten a les ales PAU.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-14-1-16.

TOT S'APROPA, TOT S'ALLUNYA... aquarel·la

Feu-me el favor de dir-me

si tot s’apropa o tot s’allunya?

Jo em considero un RES

en un TOT que constantment belluga

dins l’epopeia del drama o comèdia.

M’entretinc en mirar i comprendre

en escoltar i aprendre

en desitjar i obtenir...

Tot em passa pel davant

amb instint de donar-se

i resulta que em pren

l’atenció per que l’atengui.

Vol, en tot cas, que jo sigui i que perduri ?

Quan ha tret el seu profit

m’abandona en el No Res

i espavilat...

Poso al sarró tot el que tinc,

instants volguts i instants de queixa

i camino pel sender trillat

esperant comprendre algú

que em confirmi si

tot s’apropa o tot s’allunya.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-12-1-16

L'ANTON DELS GATS 2.- CRÒNICA D'UNA PEDRA

L’ANTON DEL GATS  2.- CRÒNICA D’UNA PEDRA.-10-5-15

Els cinc menuts segueixen amunt i avall donant guerra, fan corredisses, s’arremeten, es sotmeten amb ungles i queixals i de tant en tant algun fa algun miol agre, ja que el germà ha clavat la forquilla... Si les cortines dels finestrals estan baixes en sa forma normal, pugen aferrant-se a elles com si fossin alpinistes... La guerra està oberta i va a més... Jo els dic, tapeu la tassa del wàter, que tal com van, algun dia en tindrem un que es banya si tenim descuit i tot és possible amb la canalla... i ja em direu...Una de blanqueta i parda que és l’única femella, li agrada posar-se al coll nostre i fins ,avui, ha aterrat a la meva calba i semblava un colomet... La Mel, la gata vella ja els suporta una mica, ara de tant en tant un bufit i la pota la allarga i els llença la bufetada i ells a córrer... Ja se l’han fet seva... Tal com creixen, aviat hauran d’anar al seu destí....

 I ara que parlo de destí... Fa anys que en tenia a la Granja, ara, no... Procurava que fossin mansos i amb un gos tequel, ( salsitxa) el RAI, en fèiem de tot color.  A una mare molt bona n’hi anava guardant algun per refer les baixes que les raboses a les nit al descuidat se’l feien seu...Un mascle negre blanquinós i amb un ull de color blau i l’altre de color verd rememorava a ALEXANDRE MAGNE..( Aquesta parella va durar anys.)... i el varem batejar com ALEXANDRE i fins ens seguia amb aquest nom... Tenien unes batusses amb sa mare que l’arremetia i el feia pujar a uns ametllers molt alts i quan el tenia a dalt, l’arraconava a la rama més prima fins que al final els dos a terra i a córrer cap a un altre arbre... Jo crec que l’entrenava contra les raboses que a les nits passaven per totes les granges a veure que pescaven i, naturalment, el que no anava lleuger ja sabia que un dia o altre acabava a les dents de la guineu... Amb aquestes el RAI que també els seguia el joc devia fer de guineu i de vegades entraven en el vedat on feia hortalissa i allí si els arreplegava el meu bastó els feia anar pel camí recte, també alguna pedra llançada contra d’ells o algun terrós ...i  sempre s’escapava algun guec o miol a més d’algun crit agre que els feia posar en guàrdia... Vaja records... Una forma de perdre el temps em va dir una persona al·legada, jo en dubto , el conservar-los era una seguretat que rates, ratolins i taus anaven a altres restaurants...

A veure si torno amb més tonteries d’aquestes...

ANTON.- T.E.- 8-5-15.

..............

L'ANTON DELS GATS 1.- CRÒNICA D'UNA PEDRA.

L’ANTON DELS GATS.- CRÒNICA D’UNA PEDRA.-7-5-15

Ens han arribat a casa uns gatets, son cinc germans que ja han set batejats per la Tamara ( neta) que a les bestioles les té en el seu íntim. Quans gats i gossos han passat ja per seves mans i en molts la mala sort ha gaudit el reclam de fer mal i deixar fora del cercle d’estima d’ella els animalons. També vull parlar del meu incondicional concepte de respecte sobre tot amb els gats. En l’adolescència els meus germans em deien l’Anton dels Gats. Hi tinc tantes històries amb ells que podria omplir un llibre, fins de molt petit, uns tres anys, la meva àvia i padrina de mare em va ajudar molt per que a una gata li vaig junyir una agulla d’estendre roba a la cua i ja podeu pensar el desori que va posar al terrat de casa quan dos dones i la mare estenien la roba rentada... I no vaig tastar el salencio, o espardenya...em sembla encara un miracle que no fos així, ara, de paraulotes, que no vaig copiar i repetir, eren del diccionari prohibit.

Els gats ben acostumats son nets i a demés son sempre ells i el seu orgull. Ja tenim una gata, la Mel que junt amb la Blanqueta feren vida juntes al pis fins que un dia la Blanqueta amb ple zel,es va escapolir al obrir la porta del carrer i per més que hi varen anar rere seu... impossible de retrobar-la... Ara, a la Mel, l’arribada dels menuts ha set un cop fort i no els pot veure... Un dia tornarà a estar sola ja que els cinc minins ja tenen destí encara que pensa un que potser algun no tindrà un llarg viure al lloc del seu destí.

Potser un altre dia a la PEDRA li vindrà bé fer altra crònica d’ells. Mentrestant paro compte que algun no se’m posi entre peus i li causi mal a ell i ell a mi,...me’ls estimo de veritat.

ANTON.- T.E.

EL REPARTIDOR... CRÒNICA D'UNA PEDRA.

4.- 25-4-15

EL REPARTIDOR...

A donar-me uns paquets ha fet cap l’interfecte...Parada la furgona tenia ganes de parlar... Estava a sobreeixir... Les sabates es mostraven amb gana... cada dia dotze hores de treball... el cul damunt del cotxe i puja i baixa deixant els encàrrecs... i quan arriba a casa... mare de deu... la dona que l’han operat de varius i pot fer poca cosa, l’àvia que ja toca poc i sols dona feina i la filla, divuit anys, estudiant, que sols pensa en dimarts i dijous i dissabtes i diumenges als vespres per empalmar en el següent dia a la gresca de la ballaruga, al contacte amb el got i altres contactes, però res de posar roba a la rentadora, ni plats al rentavaixelles, ni passar el motxo, ni airejar els llits ni compondre’ls, ni fer la teca,... fillets meus, ell, quan pot, ha de treure les mans del volant i arremangar-se ... Per tant, quan arriba a la dolça llar, per ell és la tenebra, l’infern ...Si no ho era la carretera...

Té dos cotxes, aquest que s’ha parat amb el fato aquí davant meu, on hi porta el guany del caler i un altre per quan fa festa, si és que mai en fa...Novet, no d’anys, si no per que sempre està al estable i sols torcant-li la pols... Però ara, la noia, que ja té el carnet que la fa Fitipaldi, doncs, l’agafa per al seu servei... I amb dos mesos ja no és el cotxe nou, si no que ja sap el que son els petons dat a la cara i ...sí, una nit un far va voler il·luminar una cantonada i va prémer tant que el bes s’endugué el llavi, dic, el far... Les paraulotes que li varen sortir del baix ventre del interfecte varen fer joc amb un braç i ma que també varen besar la galta de la noia divuitena... tres o quatre dies de morros de la filla i la mare i l’àvia... i ell solitari... Quan han fet les paus, el cotxe ha tornat a ser menat per la jove i ara... ahir... quan va arribar a casa  amb sa mare de fer la compra al Super, ja és hora que faci quelcom, doncs,...ai, mare,... deu kilòmetres amb el freno de ma prement com ma al coll per ofegar  i ... la fumarrina a les rodes i diuen que el fum porta càncer... i tant, a cal mecànic està la joia...

Quin consell pot donar-li la PEDRA... ella, ha escoltat i... desfogat el subjecte,ha fet un cop de cap,... fins un altra...  ha pujat al vehicle que el conserva per que li dóna el pa i ha marxat.... les rodes han apedregat un gat que ensumava ... Dos ocells volaven cantant  el seu clam epitalàmic.... El cotxe ha clos en un retomb...  El repartidor sap, almenys, que el mecànic li portarà la factura i pagant se’n surt....

DE CRÒNICA D’UNA PEDRA  15.- ANTON.- T.E.- 25-4-15.

LA PEDRA AL BANQUET DE PEDRA SECA... 25-4-15-

6.- 27-4-15

LA PEDRA AL BANQUET DE LA PEDRA SECA...dissabte 25 a les vuit del vespre.

De temps  a La Pedra la invitaren a una festa... Un banquet on cinc cuiners neòfits en la matèria es pregaren per enaltir-se i assoliren ser-ne professionals acatant els resultats obtinguts...

Un banquet on la pedra seca entrava en tots els plats... En la taula, un per un anaren presentant els seus miracles que satisfeien als invitats...Una vetlla amb callat silenci de boques, quan l’orella atenta apreciava l’excel·lent condimentació...

Aquest reduït grup va sortir un dia fa llarg temps amb anhels i il·lusions buscant pel terme de La Torre i amb voluntat de brega  les  construccions fetes per els avantpassats per salvar una prioritat ineludible en les seves vides: L’AIGUA...

Es proposaren catalogar els ANJUBS distribuïts per vàries àrees del terme... Avui, aconseguits objectius presentaren els resultats. Resultats plenament satisfactoris que han atipat i complagut als comensals....

Un menú sublim, presentat amb delicadesa, exprimint detalls i exaltant valors d’història i valors concloents en el fer de la vida de la nostra terra...

El banquet ha set per als assistents una complerta i accelerada llisó demostrant-los-hi els ponents les complexitats assolides per l’obtenció. Una hora on no ha decaigut l’interès...

Agraïm a ells i a quants els han ajudat en aquest ímprobe  esforç...

Compta ara el llegat dels avantpassats ja plenament escripturat per que tothom pugui accedir a menges particulars.

Una Felicitació als cinc presentadors que ens han omplert d’orgull amb seu treball.

DE CRONICA D’UNA PEDRA  6.- ANTON.-T.E.-26-4-15.

CRÒNICA D'UNA PEDRA... 2

………

1.- 18-4-15.-

Sols era una pedra. La deixaren a vora el caminal com objecte sense objecte.

Sense perjudici ni benefici i acollida per la pols i els rebles tenia companyia sense competència.

Al voral, l’espona callada i seria deixava brotar gram per que erosió de xaragalls quan plovia no destruís l’imperi.

També la canyota que aixecava cap ensenyant-se, cassanelles i timó feien timba, romer  esclatant en flor blau moradosa, margarides i esparnellat, melques i ravenisses, palla de gitano i afronta hortolans, llissons i margalls, malves i ortigues...Bona col·lecció de plantetes que no gosaven creuar el camí, llavors pel vent portades germinaven a l’altra banda on la espona regnava. Que faria la pedra en aquell lloc, doncs destorbar a les formigues el pas, posar-se davall la roda d’algun vehicle... Mig rodona qui sap on faria cap... El camí, el seu camí, com el seguiria, s’empolsaria i es rentaria amb la pluja, es calentejaria amb el sol i podria anar com castanya a posar caliu a mans o butxaca d’algun vianant ?

Les seves reaccions contades per ella en uns apunts com un diari o agenda o crònica, vet aquí fins on podria arribar la seva existència...!! Molestant, ajudant, enorgullint-se de triomf, envejant la sort d’altres...? Explicant quefers sentits en sa carn o escoltats Pot tenir vida una pedra ? A veure que en surt d’aquests solcs de ruc que començo.

........

1a BTTORRE - LA TRANSRRABOSENCA.- CRÒNICA D'UNA PEDRA....1

3.-19-4-15.- 1a BTTORRE LA TRANSRABOSENCA.
La pedra tenia sentiments i records i barrejats en feia el seu recapte.
De bon matí va percebre soroll inusual. Ella recordava quan al lluny del temps pujaven de baix del riu per quedar-se... Allí li començava l’història de ser RABOSA?...Feien un soroll quiet, marxaven per establir-se i formarien Poble... que prou costaria. TORRE DE L’OLI... 
Més endavant escoltaria el borrombori de ferros romans i fins una font assentaria els records en monedes i àmfores en la avui N’HORTA... i escoltaria el trepig, quin trepig, d’elefants cartaginesos... I altres estralls brandint armes per allà passat el 1800... Diuen que la gent s’amagava rere les soques d’olivera dels OLIVARS on un tret d’arma no arribava a matar l’ocell que a la punta ajocava... Era un bosc on el sol sols per clarianes entrava... i desprès pel 1936 el soroll de rodes i motors i de fusells i bombes que feien seu esclat...Feia por viure en aquell lloc i la gent anà als masos lluny del centre... La Bruixeta i el Tormo li contarien quan les paves ( avió de reconeixement) els feien carícia... i desprès de nou més sondroll...tant prop del riu... tot era espant...
Per això la pedra estava inquieta al escoltar quan,fins de nit, queia aigua gelada com boles... S’ha calmat i hi hauria bon dia per la reunió i unió de l’esplai...
Avui,sí, era un soroll amic, de bona fe, de companyonia... un grup ciclista del poble muntava una festa, festa d’esforç, de lluita... Rodes i pedals i cames i cos i cap es llençaven per aquest mon per acomplir els seus objectius: el goig de reunir-se fent esport i desprès conversa junt al plat i contar seves històries, fets reals ... Que la pedra tingui un bon dia per acompanyar-vos.
DE CRÒNIQUES D’UNA PEDRA 15.- ANTON.- T.E.-19-4-15.