dimarts, 20 de març de 2018

TA CABELLERA... pintura xinesa


65.- 5-3-18
Enfonsaria en ta cabellera al vent
els dits, el cap, el cos,
i em faria servent impertèrrit... 
Bellugadís el cabell no troba quietud,
rebrinca i reballa en meus dits
com caminar per copiosa bosquina.
Com carícia de rames fines el cap es consola
en el contacte i esmerça la meravella...
El cos extasiat reviu el revoleix
com bandada d’ocells en seu goig...
M’enfonsaria en ta cabellera al vent....

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-3-18

ENS HA DEIXAT L'AMIC JULIAN MASIP... foto del quadre de j.j. manero


ENS HA DEIXAT L’AMIC JULIAN MASIP
Persona generosa, pulcra en seu treball, sempre es distingia per la vera amistat, donant fe en tot moment la seva estima al poble i al terrer. Varem tenir sempre una relació d’amics sense fissura, amb l’ajuda que correspon a fructífera relació. Sempre en meu record l’he de tenir i en falta l’he de trobar. Anton.- 15-3- 18
.......................................
Embolcallat en la melangia de la tristesa,
i amb singlot a gola esperant el plor,
he sabut de tu que amb la nuvolada marxes
vers el caminal etern del teu infinit.
I ha vingut a mi el teu noble somriure
que sempre amb conversa usaves com amic.
Falta faràs a molts que et teníem bona estima
per que en tu sempre brotava com d’aigua en riu.
Jugaves amb les pedres amb mall per fer-ne marge,
tisores i xerrac pentinaven acaronant-lo tot l’arbriu
i el marge et parlava de ta feina que l’eternitzava,
els arbres et regalaven, joiosos, seu fruit diví.
De  parla i somriure, amb ells en treies seva estima
i tots et coneixien com a cuidant noble i amic.
Et trobaran en falta, fets i parla que els dedicaves...
Era un conjuri del bon fer que sempre vas tenir.
Nosaltres et recordarem, i falta has de fer-nos,
quan no et trobem pel poble  o seguint nostre camí. 
Fins sempre, amic, bon amic, perfecte amic.-Anton.
                              DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-  14-3-18.

dijous, 15 de març de 2018

LA LLUNA... aquarel·la

64.- 4-3-18
Surt la lluna blanca de la nit
vestida amb mantell blanc.
Darrera amagues teva cara plena de goig.
que em mira volent-me abraçar.
- Si som tant lluny... !!-
I rebo la brillant mirada.
Veig tes narius inspirant claror,
llavis oberts amb alè de perfum
i les galtes rialleres omplen
el blanc verdós de la lluna.
La serralada no ha xerracat
la vivesa del teu encant.
Pel terrer teva llum s’escampa.
La blanquinor de la llum
repuja i rebrolla en les violes
- papallones que no emprenen vol -
un platejat que enveja
l’arbriu dormit d’hivern.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 4-3-18

dimarts, 27 de febrer de 2018

DEL DESAMOR... aquarel·la


48.-16-2-18
Del desamor en feia bandera pròpia
que onejava amb orgull adolescent...
Què el paria que el tinguessin per un sorrut
que sols vol triomfar ell arreu?
Seu conclave particular s’enorgullí
de poder combatre a tot sense baixar el cap.
Es sentia segur en seu paper patètic 
i per altres incomprès,ell se’n fotia...
El seu NO a tot, dibuixava a cel i terra
el seu carisma guanyador sense amor a res.
Del DINER deia que era seu súbdit
i que obeía ses lleis i seus mandats,
sí,un simple majordom amb casal net
que amb fregall manava abellir
i estès a la ordre. Els demés simples esclaus

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 16-2-18.

diumenge, 25 de febrer de 2018

EL MELIC... aquarel·la


47.- 15-2-18
No es veia el seu melic de panxut que  n’era,
mes si que els contrincants en mirar, s’hi regiraven .
Que se’n sabia ell del mirar dels altres...?
El seu estat no dava per lligar-se les sabates.
però, que li importava si tenia servents.
Sonà al aire el crit de Idiota...!!!
Bona proclama que no tenia en compte.
Altre esclafà la tifa de Imbècil !!!
Ell es mirà la cartera que es sobreeixia de bitllets
i claret, claret els espellofà :- Sou uns Necis...!!!
El meu regne no és el melic, si no el diner a bossa.
Sempre sereu esclaus del vostre infortuni.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 15-2-18.

dijous, 22 de febrer de 2018

SE'NS COL·LOQUEN... aquarel·la



43.- 11-2-18
Se’ns col·loquen cuirasses de grat
o imposades per protegir-nos,  ens diuen.
Ens desperten sincerament la veritat ?
Les malifetes de la vida
– tendres som sempre com adolescents -,
les hem d’aprendre, no les coneixem.
- Experiència - clama la vellesa al jovent.
Ens porten a l’era a batre l’ordi,blat, faves,
I ,allí, en el treball, les cabassades del gra
- grapissos, pols, pallús, algun pedruscall -
cauen damunt nostre sense vagar
i també se’ns mostra la realitat dura
i com ocells eixalats, perdem les il·lusions.
La neu que cau com floquets innocents
es contaminen al tocar a terra
i saben que ja han acabat el vol...
És la seva realitat, la nostra experimentada realitat.
Hem descobert que res és fàcil...
Sortim al neguit vital,
pregonament hospitalari
i ens donem compte que s’ha desgelat
aquell iglú pel descans
i en el que crèiem.
Realitat de realitats !!!


DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 11-2-18.

dimarts, 20 de febrer de 2018

NO ESCOLTEM LES VEUS... aquarel·la



40.- 8-2-18
No escoltem les veus difuses que s’apropen.
No caiguem en els tentacles que mengen les hores.
Si no aquestes – instants d’aventures -,
es perdran en el pou incert del anonimat.
No seran ni gnom ni vestal, entrant en son mon quiet.
Desapareixerem com bombolla
que  infla, explota, es destrossa, ja no és...
Busquem nostra oportunitat
i creem nostre únic mite...el temps.
Som temps, però quin temps volem ser ?


DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 8-2-18

dilluns, 19 de febrer de 2018

REVIURE ELS DETALLS... aquarel·la


39.-7-2-18
Reviure els detalls que varen quedar
en el sarró quan buidem l’excelsitud, 
torna a viure amb plenitud deformable
amb el pensament que ens assoleix... ?
Qui no barreja la baralla buscant combinació
quan, donant-se llustre, reparteixin cartes ?
Les toca d’esquena, el tacte no es declara
si acarona asos o sotes o barreja de menudalla
i no té tanta sensibilitat ni coneixement fent de mag.
Si que recorda nits vora fogardal quan fred
era fora i volia entrar a jugar a la brisca.
Junt als troncs brunyint caliu a les ànimes
conversava llençant la carta per fer basa segura.
Ansiós recollia el guany que anava al munt
fent el distret com si tant li fes... Allí el joc
era la conversa, assabentar-se... Com fruïa !!!
Avui en el sarró vell i esquinçat hi troba
aquella carta que el feia guanyar a vora foc...
Avui aquells trossos de cartró son digitals...
No pots plegar el muntet amb les mans
igualant-ne el grapat i amuntegant sens greuge,
però, aquí com al foc d’abans, conflueix
el joc bo, regular, passable... i un troba conlloga.

DE REBAIXES 18.-7-2-18

diumenge, 18 de febrer de 2018

EN LA DISBAUXA DEL TEMPS... aquarel·la


38.-6-2-18
En la disbauxa del temps col•legia,
escrutant amb parsimònia seu futur,
què li esdevindria? Quin portal obriria
el caminal dels encreuaments possibles ?
Les preguntes se les feia encongit dins seu
remenant per adquirir resposta plausible.
L’experiència no li presentava en el plat
la solució o els indicis certs a succeir.
Arropat de preocupacions esgarrapava 
en els instants presents buscant el bromall
que, obrint neteja en seu cel, portés aire nou.
Previsor en quelcom esdevenir lluitava
en la nova vestimenta del pròxim avenir.
Entrar en el futur pròxim és nostre camí
que no para. El busquem i mai el tenim
sempre ha de morir l’instant per tornar a nàixer. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 6-2-18

dissabte, 17 de febrer de 2018

EN L'ANIVERSARI DE PEPITA BLADÉ... aquarel·la


49.- 17-2-18
EN L’ANIVERSARI DE PEPITA... !!!
Quin jorn de glòria...!!!
Quin dia de goig i joia... !!!
L’avui s'escrivia en lletres d'or l'estima....
i es conjuraven els beneficis de la companyonia...
S’estrenyien els lligams de la sang,
de la nissaga que no trenca cap ventada
que en abraçades i petons hi tenen tresor i vida...
Avui és teu dia feliç, parenta amiga,
per celebrar-ho amb la galta plena d’alegria.
La FELICITAT, exultant hi sigui avui i sempre,
fent-te, amb tots, sanes i alegres les hores del dia.
Que els vents bufin a teva vora suaus i propicis
amb la jovialitat del plaer del dolç somriure.
FELICITATS, PEPITA... !!!! -- anton. 

DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 17- 2-18

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON

MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.