dilluns, 19 d’octubre del 2009

27-- HAIKÚ DEL Nº 51 AL 75

51.- Perfum seria

Son olor compraria

L’airet de tarda.

Posat a comt. Paraules i mots/ Teresa

52.- Passejaria.

Amb la peuada nova

els records vells.

53.- Esventraria

els finestrons de vidre.

Lliure fins l’aire.

54.- Neta la roba.

Net el pensar en el pit.

Serenor raja.

55.- Toll. Entollada

L’aigua resta aquietada

I flueix mansa.

56.- Roba’m la roba.

Si l’estrip el furt guaita

Veig ta ma obscena.

57.- Fogueral brama

Cremant cossos i ànima.

Il·lusió i sexe.

58 ,. Llacuna ets joia

on princesa viu tendra.

Aigua de roses

59.- Entra bellesa

En el toc de les gemes.

Carícia pura.

60.- Revellit llibre

Quantes mans s’hi culturen ?

Dit tornat savi.

61.- Amb blanc i negre

la tassa barrejada

la sutja és cendra

62 .- La corda fluixa

no estreny la lligada.

No arriba a terme

63.- Ai, tendror verge

que sentiments explica.

Pètals alegres.

64 .- Tele, m’apropes

malícies i alegries...

Pàgines vida.

65-. Pren-te la sopa

calentejant el ventre.

I el fred passa,

66 .- Quan la son passi

destapa el llençol clepsa.

Segur camina.

.66. -Xocarà al vidre?

El corb sap de finestres,

Forats i tanques.

67.- Lliçó de brètols

roben motxilla plena.

Sense cordura.


68.- Avui farà vent,

dits i mans em rellisquen

Ni el temps robo.


69.- Trenca el silenci.

No diguis bajanades.

Esperen dita.

70 .- Alça la vista,

la barca rema dolça,

al mar segura

71.- Barquetes al mar

Barquegeu vostre destí.

Senderons d’aigua.

72.- Alça la vista

La barca rema dolça

Segura a l’aigua .

73.- No tragueu llances,

Ensenyeu vostres roses

I cultes llibres.

74.- Certesa en el llavi.

Avortarà avui l’aigua.

Soroll de pluja.

75.- Com cantaria

Sense veu, de sempre mut.

Camí de signes.

dissabte, 19 de setembre del 2009

HAIKÚ DEL DIA -31 A 50

HAIKÚ DEL DIA
de la nº 31 a la 50
.........
31.-.Taula per nens
que gaudeixen jugant.
Cadira bova

32.- Sol, sol, sol, sol
.La companyia
son manilles.

33.- Tanca de fusta
de barrots separats
on circula aire.

34.- Pentinat dona.
Terra aladre solcava
la formosor.

35.- Estrena llapis
Esmolat ganivet
talla la carn.

36.- Maneja lupa,
veuràs dòcil la mosca
que t’enverina.

37.- L’escletxa es tanca.
Ulls dormint
la nit de pau.

38.- Els dits treballen.
Son meva companyia
al puny lligada .

39.- Llum vermella
En el llarg passadís
fosca camina .

.40.- Calces sabates.
Al caminal s’aparten
les tiges verdes.

41,- No cal llençols
per dormir sobre terra.
Si cal el terra.

42.- Diamants trobo
a cada pas que dono.
Ric d’experiències.

43.- Crossa dels anys
apropo fulles seques.
Records que tornen.

44.- Farem camí
amb vent contra la cara.
Som fulles seques.

45.- Ai, clau penjada
balandreges al clau.
Demà obriràs.

46.- Llibre tancat.
El vent arraconava.
fulles seques

47.- Quan ja canta
el pit roig a bosquina
Cançó de vida.

48.- Els clucs ulls obre
veuràs l’entorn que et rodeja
creixent la vida.

49.- Serra cremada
fogaina traïdora
Ets terra morta.

50.- Tinc humor ocre..
Porten fútils sentències.
pixum de gossos.

dijous, 3 de setembre del 2009

25 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES

A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que ens semblen pocs. No us ho sembla?

A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.

A78. - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho tinc tres homes. L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar.

A79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

A81 .-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.

A82 .- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure? Liquidant a l’altre.

A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.

A84 .- Quan anem despullats és probable que passin per allí els ulls que no volem que ens vegin.

A85 .- Tallen eixes tisores ?- .- segurament que arranarien ungles d’aquells que tot, al tocar-ho se’ls apega com mel als dits, ja que no se’n desfan.

A86 .- Si a eixes urbanitzacions que les qualifiquem d’arnes, no sé, no sé, buscant-li la bresca, en totes les celdetes hi trobaríem mel? Potser no. Per que la mel la fan abegots i abelles, no les vespes...

A87 . - Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.

A88 .- D’ actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.

A89 .- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!

A90 .- Narrar, descriure, tothom ho sap fer. Proposar idees útils és el que cal.

A91 .- Ho havia entès malament. No era la firma del cens, si no la firma del vot de censura.

A92 .- Li taparen els ulls, per que endevines - No pot veure res? Però si és mag. Falta que ens endevini la Loto, Loteria, el trio, la travessa, ...no us sembla?

A93.- Lo de l’atur no li tirava, però si li tirava ser gandul. Coses ! Una professió que veia estesa per on anava. Braços plegats, inútils. Persones plantades escoltant a altri, Cerveseta i got davant i assegut cama damunt l’altra, i un llarg etc... Una professió antiga que volia per al seu futur. Potser mirés qui li pagaria... la seva ganduleria.

A94 .- Quan ningú esperi de ningú hi haurà Pau? Ho dubto. Voldran del altre per acabar amb el contrari i aleshores ja no s‘enfrontaran al NINGÜ . Serà bonic de veure. S’hauran d’enfrontar a si mateixos per consumir les armes que produeixen... Ja, ja.

A95 .- Perds quota de mercat, especialitzat. – Ets l’últim de la cua.? girat al revés i seràs el primer encara que ningú ho reconegui. – Pelat a rapa si tots van amb cabell, o deixat el cabell si tots van pentinats.—Si tots et son antipàtics, mira de ser el més simpàtic, o al inrevés. Si ningú pren pastilles, tu gallardeja de que en prens una cada hora o a l’inrevés...—És a dir, ser el primer en qualsevol cosa, el millor!!, ser l’únic.

A96 ..- - Que porta sucre eixa canya, és canya de sucre, millor que la remolatxa – li digueren, i ell s’ho creia. Quan li donaren el cop amb ella, no li deixà cap dolçor a l’esquena.

A98 .- El cos d’una dona no acabes de descobrir-lo mai. Sempre hi ha habitacles que et sorprenen, no pensava un que existissin. Es com una carretera amb corbes o revolts, sempre hi ha el perill d’accident.

A99.- Si un té pèsols, pot sembrar-ne i si en cull menjar-ne.

A100.- No sols els capellans confessen als feligresos, n’hi ha que no ho son i sense preguntar-los-hi revelen els pecats dels que foren amics i companys.

divendres, 28 d’agost del 2009

24 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES de A51 a a75.

DEIXALLES- ESCORRIALLES de A51 a A75

A51.- La botella sempre és plena sigui de líquid, gasós, o ...sòlid.

A52.- Abans d’acabar de formular la pregunta, n’hi han que ja t’exigeixen la resposta. En l’àmbit sensorial no era conscient de l’esquelet de la inquirència, com s’ho feia per desgranar el seu discurs? Un embull de sis i nos que no aclarien res del preguntat en consonància en la resposta. I tot quedava en nous interrogants de veu que amb singlot de so arribaven a l’orella del inquisidor.Però resposta clara, ni una, no podia contestar a tot i al mateix temps. Per què tenim tanta pressa ?

A53.- Per tapar les ferides del ferro, filferro o adients, la cinta aïllant fa la feina i és útil com esparadrap en el tracte humà.

A54.- No surtis al balcó que el vent bufa i t’emboirarà el cabell, et ressecarà els llavis i alguna brossa pot acollir-se a la nineta i et quedes embullat, ressec de veu i sense veure-hi.

A55.- Han caminat a palpentes a primera hora del matí. La llum no hi era, el sol dormia i la lluna a esmorzar havia anat. Pujava els escalons de l’ombra com esperit que hi veu amb les mans tocant paret, per que, en previsió, no volia que el nas podia connectar amb el terra i fes de ma o de peu.

A56.- Entrar o sortir? Sempre es surt d’un lloc i s’entra en altre, o s’entra en un sortint al mateix temps. Segons es miri es surt per la porta i s’entra al carrer o es surt del carrer i s’entra en la porta. Galimaties. Segons un jutja l’acte s’entra o es surt.

A57.- Les cadires tenen cul. Pregunto, quants culs s’hauran culat en el cul de la cadira?

A58.- No sé si dir full de llibre o pàgina de llibre .per que pà – gina sembla que demanis a l’hostessa Gina que et dugui l’element alimentari., proclamant-ho arreu ara que hi ha tants substituts. Diem full, però veig que si girem les lletres i ho llegim a l’inrevés diu lluf que deu ser el masculí de llufa i això arriba a les narius i no consola gens. No sé com anomenar si full o pàgina.

A59.- Un sobre no sobre. Si tens un sobre en propietat no et sobra, pot ser-te útil. També pot dir un sobre no s’obra. El so és el mateix, però el significat que hi dona la vigùria diu que no som amos d’estripar el sobre per veure el que conté .

A60.- He vist mig abandonats un plec o feix de llibres. Els cobrirà la pols? No ! Les aranyes hi han fet un teixit embolcallant-los. Pot ser per dir que els hi pertanyen o per resguardar-los i protegir-los?

A61.- Anem tard. No tenim temps. Quan necessitem una hora posem-hi un quart més. Aleshores, si ve algun inconvenient podrem aturar la ma que ens marca : - No tens temps? - - A mi em resta un quart encara, que vols més?

A62.- Donar un caramel a un menut és donar dolçor al paladar del nin, però, a demés, ens hem fixat que el somriure d’ell adquireix en nosaltres satisfacció vivificant d’agraïment parangona amb la felicitat o quasi ella mateixa que se’ns presenta amb el somrís o paraula del infant. Fer feliç un altre ser és augmentar el nostre goig personal.

A64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, moderació. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de caviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.

A65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.

A66.- Als rucs i als vells no els maltractis i menys els peguis. Els primers per que es tornen mossegadors i guits. Els segons poden morir-se del disgust i aleshores, bona nit i bona hora, s’ha fet tard i no rebràs la pensió que ell no s’acaba i et va bé per tapar algun forat, a demés les pertinences d’hisendes que han estalviat amb luxuriosa fam poden quedar-se pel camí i no arribar-te a les mans i fotuda la hemos. Recordem-ho que davall de les rajoles hi poden habitar tresors combustibles i putrescibles.

A67.- Quan s’han de fer lleis per prohibir el mal, crec que estem desaprofitant el invent. Jo diria que hi ha quelcom que no funciona, Potser la llei hauria de regular més que prohibir si tots arribéssim amb obres sensates. La anarquia que vol? Fora lleis, però el personal que sigui conscient que no calen lleis, per que si no, això seria un desgavell, i gros.

A69- Qui pensi, pensi on pensi,pensi on.

A70.- Quan un té el poder per les llongues, per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.

A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...

72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.

A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.

A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia, no exclusiva de botxins.

A75. - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut.Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. Deixa la sal damunt la pell i l’aigua se’n en va... Potser aquí ve el invent de les dessaladores Mentre la pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic terraqui.

A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.

A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia, no exclusiva de botxins.

A75. - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut.

Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. Deixa la sal damunt la pell i l’aigua se’n en va... Potser aquí ve el invent de les dessaladores Mentre la pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic terraqui.

diumenge, 9 d’agost del 2009

23 -- HAIKÚ del 16 al 30

HAIKÚ DEL DIA. ( RECULL DEL 16 AL 30)

16.- Venera l’aire

que et refregarà sempre

sense abatre’t

17.- És la persiana

Que tanca i que mira

Com llavis i dents

18.- No cal pas llençols

per dormir a terra, terra

Si que cal la terra.

19.- L’espiga ara dorm.

Apaga la llum potent

que enlluerna el rostoll.

20.- Era occit, si, mort.

Acompanyant bonesa,

Ja no suava.

.21.-Damunt de la mar

la llum clara relluint

besa fosca nit.

.22.- Aquí, clar que aprenc

de riure pessigolles.

Pena del singlot..

23.- Obrir-se a penses.

i clepses de cultura

fora l’ignorant .

24.- Aigua de profit

sense mercuris de temps

ni peus de camí.

25.- Tinc feina extrema..

Molt per aprendre encara

de la ignorància.

26.- Quan la vanitat

t’enorgulleixi canti

gall de les dotze.

27.- L’enveja corrou

freixures i la cara

És verd el camp teu.

28.- Sento com criden.

Em bufa a l’orella vent

d’un cop de porta.

29.- A can Vi deien

Vendrem tot el Vi ranci

a canvi, a canvi..

.30.- ... Que callarien.

Ara tots esbraonen

paraules al vent.

dimarts, 4 d’agost del 2009

22 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES

A26.- No era la peuada si no el caminar d’un llibre buscant el bibliotecari per que el situés en el lloc corresponent.

A27.- No trobo llarg un escrit quan és interessant.

A28.- No vulguis repetir les experiències. No n’hi ha cap d’igual, és com les sortides o postes de sol. Conforma’t.

A29.- Imposar un treball quan no hi ha treball, crec que és voler rellevar les persones de l’atur.

A30.- Necessari, imprescindible? El primer s’aprèn aviat, el segon quan no tens ni el primer.

A31.- Lo bo, lo mig bo, lo no tant bo. Si ens considerem no tant bo, podem fer- nos feliços quan ens considerin en superior graduació.

A32.- Podem fer amics o enemics si deixem llibres. Uns els tornen i d’altres no. Clar que als segons no els deixarem ni calderilla,

A33.- Per més que ja soc gran, no soc vell en experiències que se’m presenten. Sempre hi ha imponderables que no coneixem..

A34.- No tens cap obligació amb mi, sols la voluntat teva et mana i disposa que has de fer i fer-ho per tu.

A35.- No ens ho diuen a la cara però ens hi tracten com si ho fóssim. Ens donen quatre cents euros Fent-nos parar la ma de l’almoina.

A36.- La llum,l’aigua, la vida, el cel, el so... Cinc dels dits dels déus.

A37.- Que no tanquéssim els ulls mai, privant-nos de la llum per que tenim coses per escriure.

A38.- Ens posaren els ulls davant per mirar enfront, però no és per demés girar el cap i contemplar el que deixem i el que ens segueix.

A39.- I si regaléssim anys a d’altres? Bona cosa, potser ens rebaixaria la cota nostra..

A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no veus, aleshores el fi del camí.

A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.

A42.- Un compromís pot arribar a imposició, llei i esclavisme.

A43.- Jo diria que en els Haikú van els tres versets com amics per un camí sense estorbar-se o tres veus ben compaginades i sonorament unides.

A44.- Recordar el que ens han fet de bé en nosaltres altres persones és un reconeixement directe de confessió de nostre agraïment.

A45.- No és la vellesa o edat major la que fa perdre les il·lusions, si no la deixadesa d’esperit, la ineptitud per superar-se.

A46.- Les il·lusions no son congènites, les hem de buscar,sentir, provar, caure en el seu caliu i cremar-nos, que dels ulls surtin espurnes i dels llavis sospirs.

A47.- Si et mates, mates un amic i als que maten acostumen a empresonar-los. Si mates l’amic et fas també contrari d’ell. Si tu ets tu, et mates, et fas un contrari de tu mateix, i t’empresonen... Solucionem-ho no matant-nos, continuarem vivint, tindrem l’amic i no ens empresonaran. Una de les solucions, crec.

A48.- El polítics es fan famosos per frases com aquestes :- Si fas el que dic jo, et daré suport.

A49.- En la vida hi ha qui espera, i també qui rep.

A50.- Obrir un flascó de perfum és donar-li mort a termini fixe.

dimecres, 1 de juliol del 2009

21 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES.

DEIXALLES - ESCORRIALLES
Escrits des de el 10 – 9 -08 al ................
Segon grup de deixalles - escorrialles pensades rites i evasades en grups de 150. Pe diferenciarles i he posat una lletra del abecedari abans que el nombre que li correspon.

ja sabeu que aquí recullo les que al llarg dels dies han han desfilant en el blog meu
ESCORRIALLES--- Anton. Grups de 25.
.....................................................................

A1.- No posis apreci, estima, compromís immens a quant pot canviar de lloc en el temps, en la distància, en el pensament.

A2.- En els jocs acostumem a provar coses que en la vida real no poden tornar enrere. Son tal com son, com succeeixen, no s’escapoleixen i desapareixen com si no haguessin passat.

A3.- Cel rogent, pluja o vent. Temps de justícia.

A4.- En el repartiment de Justícia, seria bo una llista de tots els capacitats per estudis, escalafó, etc. i fer una votació i els resultats acomplir-los. I un reglament que també jutgés als jutges, als banquers, als polítics, que se’n descuiden i després passa el que passa.


A5.- Quan una dona baixa del llit costa molt que hi torni a pujar.

A6.- A qui es jutja com a ignorant, té possibilitats de premi de saviesa. Sap que és ignorant.

A7.- Encara que siguis pobre has de pagar. No reclamis ni preguis. Ni hi ha perdó, ni ten faran cas.

A8- La abulímia o anorèxia ja existia en temps pretèrits imposada per l’escassetat de tiberi per posar-te a la boca. No es podia elegir els menjars per olor, presentació, gust . La abulímia en una fase segurament experimental era imposada per necessitat ara diuen que és cosa de moda.


A9.- Quan no puguis respirar, digueu: Avisarem al metge per que certifiqui el decés.

A10.- Si lligues amb cordell a algú, tindràs un servidor esclau primer, després si arriba a trencar amarres un enemic que sap que no més tens cordell per lligar. Ell t’ho farà, quan li arribi l’hora, amb sogues o cadenes.

A12.- No sé si la descendència natural de Cain, segons ens diuen, som nosaltres. Per que Abel, ens aclareixen que el varen matar per que no deixés noses. O sigui, que la genètica podem creure que ha suavitzat. En aquells temps, de dos en va quedar un, ara per molt que volen rebaixar quotes per metre quadrat, sembla que s’ha suavitzat. Això dels barems... I es segueix segant vides arreu. Els Cain és poden proclamar, res, allò... en canvi els Abels, com les ovelles amb el seu bel de clemència que no arriba, hi fa temps que va començar la història.


A13.- Tantes coses se’ns allunyen, per exemple el temps que estem vivint, i sols el record després ens retorna aquest estadi feliç o pesarós..

A14.- El record no és tenir memòria. Però s’ha de tenir memòria per recordar.

A15.- Avui no succeeix res. Espera que succeeix el que succeeix.

A16.- Crear-se una necessitat és contactar amb una droga.

A17.- Tens la bellesa a tocar i la vellesa la vols lluny.

A18.- La fam mata, però si un hi és a temps encara pots ressuscitar apartant-la de tu.

A19.- M’he rebaixat fins al terra per arribar a les peuades dels servidors que fan cua amb il·lusions i fantasies pel camí de la vida.

A11.- Memòria històrica, si no ens recordem del que varem menjar ahir per sopar.

A20.- Quan llegeixo la paraula en el bloc ja el paleta escriptor em posa davant altre bloc del seu edifici literari.

A21.- No fallis en el raonament degut a la emoció i sentiment i passió.

A22, - La hipocresia s’apropa quan té dificultats, i s’aparta quan té bons aires..

A23.- Hi ha secrets que, com el càncer no volem que se sàpiguen i en la cara se’ns coneixen.

A24.- Quan un creu que l’èxit és seu, no pensa en el fracàs.

A25.- La suficiència no necessita consell, ans la rebutja.
...........................

dissabte, 27 de juny del 2009

HAIKÚ del 6 al 15.

6.- Tot s’esmuny
diu el vent , dirà el garbí
per la tarda.

7.- Quan no ploris
de que son les llàgrimes
podré saber-ho ?

8.- Calla fins callar
quan et parla dolçeta
la intempèrie.

9.- Obre parpelles
finestres de casa teva,
portes a l’infinit.

10.- Suau el toc de la ma,
reny a la galta groga.
Previndre de just

11.- Si és clos el llavi
la parla serà muda
Inunda petons.

12.- Restaràs quieta
ocell quiet i no vola.
Aire que no es mou.

13.- Tot se’m feia gran
l’ensopegada forta
posà el seu forat.

14.-Quan la ventada
vol atrapar la pluja
a terra rebat.

15.- No diguis pas prou.
si tu calles i calles ningu sent
teva opinió

dijous, 25 de juny del 2009

20 - PER QUÈ ? preguntes que ens podem fer-

16.- Per què diem que la dona està en Estat de bona esperança, si ni ella ni l’home son l’Estat?

17.- Per què quan la mestressa li digué al marit que li fes un taló, ell li contestà amorós: -
Compra’t un parell de sabates noves, per que amb un taló sol aniràs coixa?-.

18.- Per què diem, aquest s’ha canviat de camisa? Potser, la duia bruta o li estrenyia a les aixelles?

19.- Per què uns tenen la poma de la discòrdia, mentre altres es guarden la poma per la set?

20.- Per què si cremem un bitllet de banc ens tracten de bojos o faltats i en canvi cremem la mateixa quantitat de diners o superior en focs d’artifici i ens sentim felissos?

21.- Per què un músic com a cantant pot cantar un cànon i el mateix músic com a usuari – per eje, d’aigua – ha de pagar un cànon?

22.- Per què podem pujar al llom d’un ruc i no ho podem fer al llom d’un llibre?

23.- Per què nou acaba en ou al ser escrit i no porta ou en sa forma numeral?

24.- Per què per un geògraf la paraula serra és segurament una muntanya i per un agricultor potser un aparell per a fer llenya?

25.- Per què a uns els hi donen per la cara i a d’altres pel cul?

dijous, 18 de juny del 2009

19 - DEIXALLES - ESCORRIALLES

126.- Quan una persona em deia que ella , ja pensava en poesia. Vaig entendre que escrivia en ritme i rima.

127.- Mentre uns no han volgut esperar i han marxat jo soc aquí contant el que conto.

128.- Ja sabia el que faria. Es posaria uns globus en els sostens per exagerar el volum dels pits. Sembla ser que això agradava al seu amant.

129.- En eix moment no era escoltar la veritat si no escoltar de veritat, per que la veritat no és igual per cadascun. La que sí és una, quasi sempre, és la realitat, a pesar de les veritats pròpies o dels altres.

130.- De vegades no s’ha de escoltar i empassar-t’ho. És possible que et diguin que aniran a tal lloc i després ni s’hi atansen

131.- Si un sabés mirar sense veure...

132.- Era imaginable que havia de buscar i trobar el diner, com?.Per voluntat, per necessitat, per imposició. Que triés.

133.-Un ha de saber on és. Si més no esbrinar per situar-se, ara veia que el primer rumor devia ser el soroll que venia del salt de l’aigua de la cascada o d’una tronada en que ni núvols circulaven per damunt seu.

134.- Se’n enorgullia de saber firmar, mentre altres posaven el dit a la tinta..

135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.

136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...

137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.

138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no s’identifiquen.

139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia

140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.

141.- Tots volem dir, ser nosaltres. Que no ens prenguin ni el parlar primer...

142.- Quan més un parla menys diu, però més es descobreix.

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

144.- Si volem ajudar als demés, posem-nos en mans d’eixa justícia que és el servei als altres.

145,- Tu no tens la meva experiència, ni jo se res de les bases de la teva. Tu escolta i jo escolto i les experiències es confrontaran i podran conjurar-se o compenetrar-se.

146.- El cos està construït per servir a l’esperit, no a l’inrevés. Per això hem de guardar les funcions del cos vàlides per que l’esperit triomfi.

147.- No sentir sense pensar, si no pensar per sentir.

148.- Tenir treball és assegurar el diner. Tenir feina és acollir la obligació de fer.

149.- Un tímid es queda en el pensar i no actua. L’extravertit té la gosadia no sols en el parlar, també en el actuar.

150.- Els politics acostumen a tenir treball, però acostumen a no fer la feina.

dimarts, 9 de juny del 2009

18 -- ESCORRIALLES - DEIXALLES

101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.

102.- Els matrimonis son estaments fabricats per l’home per donar concert a la successió de l’espècie.

103.- Per dir quina compassió que ens fas, no se’ns acut dir més que : - POBRET . I si resulta que és un magnat del petroli, de Pobret, res de res.

104.- Se’n anava adormir i es produïa l’eclipsi al tancar suaument les parpelles.

105.- Si estàs gros no enyoris al que està prim i si ets fembrilet no procuris ser com el boterut. Qui sap si tu sent gros o sent prim ets relativament feliç. Coneixes com respira l’altre en son estat?

106.- Parlar,parlar,parlar i no saber ni l’hora que és... Porta figura d’un imbècil que no l’importa ni temps ni parla, si no el que l’escoltin – si és que ho fan – per que ell, ni això compren.

107.- L’ HIMEN ? Nooo ...!!! Ho deia el locutor quan s’equivocaren d’Himne... No tocava aquell

108.- No escoltis als que parlen baladrejant. Perdràs el temps i no colliràs profit. Els que parlen poc si que es beneficien del temps que l’altre perd. Mentre callen tenen oportunitat de pensar. El pensar vol silenci, ho saben els anacoretes, no els polítics.

109.- Un polític mig distret va dir el dia que aconseguir la medalla el manacorí: - Ha guanyat l’esquerra de Nadal. – Després es mossegava el llavi i volia desaparèixer. I això que ho havia dit de faula...Era d’ERC.

110.- És així que l’or que prengueren cap a Moscou, ara retorna amb medalles des de Pequín?

111.- El valor de la persona resideix en el que ha fet. Voler ser per el que JO faré, sembla estar en un desconcert en ell mateix. Vivim de fets, no de suposicions que es poden frustar. Però donat a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, per que sàpiguen que el que tenen al davant, ben fet o mal fet ens correspon.

112.- Corrosiu. Quantes paraules, quants fets son llegiu o salfumant. Si contenen quelcom de veritat aprofitem-ho. El llegiu al fi i al cap, blanqueja, saneja les aigües si ho fem adequadament, fins algun punt pot ser-ne beneficiós. I el salfumant... Corrosiu, pot ser el punt de partida d’una bugada global en moltes esferes..., no solament aigua o acomiadar bactèries perjudicials.

113,. El rellotge el portem als ulls, boca, nas...

114.- Tantes coses se’ns allunyen i sols amb el record poden tornar.

115.- Una gota d’aigua i una altra al mateix lloc amb freqüència, amb constància pot fer forat a la roca. Una bomba no sols pot fer forat, si no esmicolar-la i destruir-la.

116.- En temps antics es considerava que l’aigua corrent era bona, que és podia beure. Avui, les contes corrents corren, l’aigua es recicla i potser d’una cloaca. Fins hi ha rius que ho son. Ara no es pot ni veure. Per això a Medi Ambient li sobra feina i no se’n surt.

117.- Penso en el mar i en una barca. Avui he menjat nous. D’una part de closca l’he trencat per la meitat, he collit cordell i un trosset de canyeta hi m’he fet una guitarra. L’altra meitat era damunt la taula. Sembla un casc de soldat... o un llagut, no, una barca per traslladar formigues pel riu d’una vora a l’altra. Bon invent que la natura ens ensenya. Utilitat tot en té, falta trobar-la..

118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies )ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà. tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir que un el rovell de l’ou mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.

120.- Matem la fam i no amb pistoles, si no amb pa i recapte.

121.- Quan un es queixa és que quelcom li deu fer mal a no ser que faci el pillo per cridar l’assistència a seu favor. Que n’hi ha que se les saben.

122.- En lo físic portem el vestuari que tapa. En l’esperit em de saber cobrir el nostre JO íntim

123.- Al poble del costat son francesos i hi parlen. Aquí volem ser catalans i parlar també en català. A nostra vora a sol eixint ens manen a nosaltres, però no poden amb els francesos, diuen que no saben fer el francès.

124 .- Anava despullat per que no tenia roba. Anava despullat per que suava i se la treia. Anava despullat per que era en platja de nudisme.

125.- Lo important és que ningú pugui fer-te fer el que ell vol.

dilluns, 25 de maig del 2009

17 - ESCORRIALLES - DEIXALLES

71.- Envelleix el qui vol o és cosa impossible de eludir? Molts fins es miren al mirall últim que han comprat amb els vots per comprovar-ho i els sap greu que passin les hores des de l’arrencada del contatge per que el temps que els han assignat a les urnes corre més que un conill perseguit pels gossos. I un ha d’estar atent a fer-ho bé als ulls del pròxim que li ha dat la confiança. Tots voldrien aturar el sol i que el dia s’allargués i s’allargués... En canvi els pobrets esclaus de les hores de treball voldrien que tot passés rapit, aquells moments imposats per que un pugui cobrar per més que estem en crisis.

71 – 2-. Li receptaren veure tele, Ell s’ho prengué am serio, s’aposentà en els JJ:PP: OO: - Jocs Professionals Olímpics – i com si fos una taula plena de viandes, collí forquilla i ganivet i s’ho menjà a delectant goig. Es posava el ventre morat i eructava per que els xinos estesin contents i satisfets, ell, renoi, com gaudia...!!

72.- Qui veu sols el color del diner, no pensa que de tant mirar-lo ja ni el vegi per l’enlluernament i després pot tornar-se cec. I com camina si no hi veu? Deixem-li la crossa.

73.- No us han acomiadat amb les paraules . – Fins sempre!!-. Sembla com si l’infinit fos a nostre abast.

74.- Això de amb tu per sempre, és que et compren per vendre’t a ells?

75.- Si mires i remires fotos de fa deu anys, per exemple, de la teva figura, procura que els miralls siguin lluny, no sigui que comencis a pensar que tens un bon tros de camí fet i el poc cabell que portes per la calba ja és un manyoc de llana que el llegiu del temps ha esblanqueït.

76.- Ara suposem que poguéssim escriure’ns cadascun l’esborrany de les nostre vides. Quin poder, algun, com aquests politicastres que ens manen estarien capacitats per acceptar els seus canvis, si ara ja no saben mai on son, l’esborrany els serviria de quelcom? Potser per això no ho han decretat, veuen que seria pitjor, sembla.

77.- Ens agrada escoltar, llegir paraules en contra del contrincant. De vegades fins li faríem un petonet al atrevit per la gosadia de posar verd a qui no estan conformes i no assolin els seus plantejaments. Això no és bo. És enorgullir-se.

78.- Pensem que en política l’ajut pot venir d’un airet suau que empeny, o d’aquella sorra que davall dels peus presta altura al interfecte o d’aquell pedruscall on ens hem col·locat per guanyar altura, son reminiscències que porten els resultats de les urnes, de vegades amb sol vol som esl preferits... de l’un a l’altre una bufadeta d’aire, repetim...

79.- Si s’aprofiten les vivències de cada fracàs son graons que superem en la experiència de la vida.

80.- Del fracàs podem aprendre, de la alabança, enorgullir-nos.

81.- La mestressa li ha portat un gelat al marit. Ell, content li diu : - Com em cuides...-. Ella, ràpida li esboterna :- Així tindran més xixa els cucs.

82.- La suficiència en l’individu porta l’orgull davall del braç.

83.- Ni han que sofreixen d’enveja quan veuen a altre ben mudat. Saben el que li ha costat fer-ho. Sobretot si les sabates calcen poc.

84.- El personatge encontres de portar sang roja a les venes, anava ple d’ira i enveja, que també posen el cutis vermell.

85.- La persona si no veu d’aprofitar els fracassos propis i estranys, pot quedar-se en la cuneta de la carretera.

86.- No cal que corris pronunciant paraules, pensa que abans no diràs totes les que porta el diccionari... en tens per un bon ratet i necessitaràs respirar de tant en tant.

87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?

90.- Per molt que en gastem d’aire, sembla ser que no va per camí d’acabar-se. Sobretot sembla que té reserves en algun lloc, ja que no li sap greu de tant en tant de bufar com si n’hi sobrés.
Quan sigui escàs que pot venir el moment, ens el vendran com fan amb l’aigua i haurem de pagar-lo? Quantes respirades fas per minut, ... mira ... tant per tant, fa tant... solta la mosca o aquí et quedes com la mosca morta... Au, a cotitzar que és de persones normals, xato.

91.- Quan un diu: Em faig pesat?-. Sembla ser que no cal que li portin la notícia confirmada per notari, ja sap ell que les orelles del pròxim ja no escolten encara que oeixen.

92.- Si un procura ser breu,... o, bé figurem-nos que no ho procura. És el temps que té un ritme.

93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?

96.- Veig un estol de llibres apilats, fora de la capsa que els guardava de ser-ne empolsats. Podrien ser a la prestatgeria de biblioteca de bibliòfil famós, però no en tenen pinta de guardar coneixements superiors. Jo n’agafo el que trio de tant en tant, ell em dona sa cultura que allí busco. Sap que a la biblioteca seria guardat, sense que pogués obrir boca i parlar..

97.- La paraula amable salva distàncies.

98.- El egoisme és un desig en camí del mateix. A veure si arriba o torna.

99.- El escriure és no res, una feina mecànica, com lligar-se les espardenyes o collir la cullera i posar-se-la a la boca. El que importa del acte és quin pensament aporta, quina directriu verteix en el paper.

100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.

divendres, 15 de maig del 2009

3.-HAIKUS -- FLORETES D'AMETLLER

FLORS D’AMETLLERS.

1.-Ai, flors, floretes
que enceteu primavera
amb vestit vostre.

2.- Perfums aleneu
per guarir-nos de penes.
Gels i ventades.

3.- Obriu capsetes.
Que esboterni el cos vostre
futur fruit tendre.

4.-Que volin pètals
Floquets de neu tardana.
Barana i roba.

5.- Trisqueu dentoles
Busqueu tresor partint-les.
Delícia a boca.

6.- Creix. Bon oratge.
No vingui maltempsada
que esguerri joia.

7.-Demà a la tarda
seràs a plet madura.
Ametlló en caixa

8.- Remou la saba
Tronc revellit. Aguanta,
jovent dalt balla.

9.- Quina blancúria !!
Mar quiet, innocent sura
en tu la vida.

10.- Brotons a rama
enganxats com caparres.
Ruc mou l’orella.

11.- Retalleu tela
amb angelical traça.
Tot rodonetes.

12.- De nit la lluna
petonets de llum blanca.
Fent ombra al terra.

13.- Ensenyen calces,
Cuixes arrodonides.
Besllum de sexe.

14.- Ui ? Fredoreja.
Tanqueu la caixa forta
Del tresor vostre.

15.- Tens privilegi
De ser primera a taula
Blanca com lliri.

16.- Espona et guarda.
Mataren tes ancestres.
Destral tallanta.

17.- Rebrots de terra
Senyal vella prosàpia.
Futura espera.

18.- Avui floreixes,
Cotó fluix ensenya
La pollancada.

19.- No t’empeltaren
De classe de senyoria.
Amarg fruit dones.

20.- Volen els pètals.
El vent els tira a terra.
L’instant perfumen.

dimecres, 22 d’abril del 2009

15 -- REBAIXES -- DEIXALLES

56.- Quan et diuen podríem fer, no és que volen que facis, que ho tiris endavant i si surt bé et diguin que ells han set els promotors?

57.- Cosa que agraeixo és el no ser famós o mediàtic per que no em cal anar engavanyat amb el vestit d’etiqueta, corbata, rellotges, polseres, etc.. Els no famosos som més lliures en vestuari ? encara que en compte corrent fem aigües i necessitem travessa o Loto o... per entrar en la fantasia dels famosos. ( Diner, fills meus, diner.) Ens podríem fer famosos per seguir altra moda, en la que com pobrets fem el que volem si ens deixen... que ja és molt.

58.- Les paraules son les ames de les persones. Han entrat a sac dins seu. Que faríem sense elles, gesticulacions, ganyotes per fer-nos entendre, per demanar ... qui sap si clemència.

59.- Tenir la feblesa de que et sàpiga bo el que fan els altres i felicitar-te de l’encontre del plat de les viandes que menjaran els altres, és una renuncia a l’orgull que molt sovint no es demostra en els ser humans.

60.- La sort s’ha de desitjar, però també esgarrapar al temps per trobar-la. Com la pluja,si vols mullar-te no obris el paraigua.


61.- Asseguem-nos a parlar, explicar, confrontar fins a discutir i criticar, no alcem el braç i llencem el peu contra l’altre sense escoltar.

62.- Uns prefereixen anar a guanyar, jo anar a ser. El primer gavella pertinences que poden ser d’altres, en canvi la distribució ens hauria de fer iguals. Anar a ser, crec que és collir el que ens pertany i que amb esforç ho hem d’assolir.

63,- Que la veritat és la de cadascú i tothom vol la seva de veritat, és consubstancial. En la reflexió ens concedeixen solament les sobres i renuncien a la nostra veritat? És possible. Quan dos enfrontats cadascun accepta sols la seva veritat es promou un conflicte, que pot arribar a conseqüències insospitades, per que les veritats com les persones volen ser-hi, han de ser-hi i més si han de demostrar que la seva veritat, és única, vertadera, incombustible..., i quantes coses més.

64.- Tots fem política, la nostra, encara que ho neguem. Som nosaltres que ens plantem a l’escenari i allí actuem. Uns volen fer d’actors, altres imitar, altres es queden en l’intent. Crec que si tots esmercéssim el nostre JO a la comunitat sense perruques postisses, ni nassos de pallasso, la gent ens creuria, ens veuria autèntics.

65.- Les amants, els amants deuen ser els personatges que s’adjudiquen una feina de coixí i llençol per alleugerar a un dels conjugues, parella o com vulguem dir-li. Ara, que això, com tot treball ho facin o no esmerçant els costos dineraris, sentimentals, etc. ja son figues d’altre paner.

66.- Volem que ens atenguin, que estiguin per nosaltres, però després, en fem cas del que ens en ha fet cas, quasi diria que abandonem la trinxera i que ens deixin lliures, que no ens molestin. Això del pèndul de, ara per a mi, ara per a tu, no ho hem comprés encara... i potser no ho comprendre’m ja mai.

67.- Que ens molestin, no!! Tractem a l’altre d’ignorant quan solament és desconeixedor i per això pregunta. No contestem. Podem fer-ho? L’altre que ignora, però que no és ignorant s’espavila i si troba bon jaç ens abandona. Per que si ens consulten i no responem..., és com l’aigua al trobar l’azud o l’enclusa s’embassa i al fi es sobreïx i marxa a altre destí.

68.- Una manera de perdre el temps és no perdonar sigui com sigui. Així les hores passen i tot continua igual... Per això la maldat s’engreixa?

69.- Quans n’hi ha que posen oli a la paraula, mentre altres amb el porronet de vinagre a la ma ho agreixen. Per què?

70.- L’acariciaren tant i ho tomava, li agradava, fins que li escaldaren les galtes, aleshores, ja no li semblaven tant dolces les fineses de la ma acariciant..

divendres, 13 de març del 2009

13 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES

56.- Quan et diuen podríem fer, no és que volen que facis, que ho tiris endavant i si surt bé et diguin que ells han set els promotors?

57.- Cosa que agraeixo és el no ser famós o mediàtic per que no em cal anar engavanyat amb el vestit d’etiqueta, corbata, rellotges, polseres, etc.. Els no famosos som més lliures en vestuari ? encara que en compte corrent fem aigües i necessitem travessa o Loto o... per entrar en la fantasia dels famosos. ( Diner, fills meus, diner.) Ens podríem fer famosos per seguir altra moda, en la que com pobrets fem el que volem si ens deixen... que ja és molt.

58.- Les paraules son les ames de les persones. Han entrat a sac dins seu. Que faríem sense elles, gesticulacions, ganyotes per fer-nos entendre, per demanar ... qui sap si clemència.

59.- Tenir la feblesa de que et sàpiga bo el que fan els altres i felicitar-te de l’encontre del plat de les viandes que menjaran els altres, és una renuncia a l’orgull que molt sovint no es demostra en els ser humans.

60.- La sort s’ha de desitjar, però també esgarrapar al temps per trobar-la. Com la pluja,si vols mullar-te no obris el paraigua quan plou.

dimarts, 3 de març del 2009

12 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES.

50.- Ser ignorant i saber-ho reconeixent-ho, és la més gran saviesa que pot demostrar un ignorant.

51.- Que la voluntarietat de hom no poden negar-la? Tampoc d’intel·ligència, però el que vol ser ignorant no li parlem de saviesa.

52.- Els imperis de la ment també s’enderroquen amb la ignorància.

53.- A la envidia ( castellà, enveja cat.) o endívia ( semblant a l’ensiam) hi prospera en les dos el color de verd.

54.- Quan un treballa poc se li endarrereix i demora la feina.
55.- No és un luxe l’idioma és una necessitat definitiva de cap,cor i vent

dijous, 26 de febrer del 2009

2 º HAIKÚ --FESTA MAJOR - LA FOGUERA EN HAIKÚS.

HAIKÚS FESTA MAJOR.
( LA FOGUERA SANT ANTONI - 17 - 1 - 09
Escrits per Antoni Fortuño )
1.- Campana al viu
Guspires que revolen
com papallones.

2.- Fins el xing-xeng
Sona veu de canalla,
ja neix la festa.

3.- Festa, cridòria...
De veu el terme s’escampa.
És l’hora nostra.

4.- Rabasses,buscalls.
Llenya veïnat dona,
Que cremo el mal.

5.- Foguera feta
Aguarda el sant moment.
Resum de foc.

6.- Esternuts, roges
Guspires que revolen
Com papallones

7.- Llengües grogues
Espasins vermells pugen
De terra a cel.

8 .- Ànima fusta.
Foc primer,després cendra.
Camins de vides.

9.- Xisporreteig...
Aparteu- vos menudalla.
A carn botanes,

10.- Surt la manega
Té set la llengua roja.
Que es torni groga.

11.- Or i robins
Inclouen sacrifici
En crematori.

12.- El fum és dens
Puja per la fumera
Del cel fet nit.

dimecres, 11 de febrer del 2009

11 -- 3 - PER QUÈ ?

Nº 3
11.- Per què els polítics no salven la llengua de que se la mengi el GAT?

12.- Per què molts parlen de la llengua com si en tinguessin d’estofada a la cassola?

13.- Per què si el xai té llengua, la vaca té llengua, el ruc té llengua, etc. volen privar-nos o ens posen entrebancs alguns humans a altres humans de que disposem de la llengua pròpia?

14.- Per què quan aquell director d’orquestra manà a tots : AU -- TÖ ... és produí en els pensaments de tots els músics com una llumeta d’inquietud procurant recordar si havien deixat ben aparcat el seu cotxe?

15.- Per què la rodona sempre acaba en dona?

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON


MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.