divendres, 23 de juny de 2017

... I VINDRÀ EL SOL... aquarel·la


...i vindrà el sol a esbargir la pluja
i els pètals rosa, mocadorets com papallones
hauran eixugat les gotes de plor dels núvols...
i tot riurà l'esclat de la natura...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 23-6-17

dimecres, 21 de juny de 2017

LES ARRELS... aquarel·la


No t’espanti que bufi el vent,
que rompi rames de l’arbriu,
que faci destrossa...
Al final sempre queden les arrels
per al nou brot.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 21-6-17.

dimarts, 20 de juny de 2017

ENTREM EN LA LLUM... aquarel·ls



Entrem en la llum

i fugirà la por.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-6-17

dimarts, 13 de juny de 2017

HE OBERT EL FINESTRAL... aquarel·la


He obert finestral i el sol el besava
com una amistat renovada cada dia
He mirat al carrer, el temps caminava,
poc a poc enlluint la sodra protegida
per l’heura abraçada fins el barandat
El sospir del sol en clepsidra es tornava
i el ruc s’atansava al treball diari .
Anava consirós a la feina la bestia,
sabia d’antuvi el seu treball a fer
i sense ganes i a pas feixuc maleïa
la sènia vella on ell feia rodones
xafant el seu pixum i femta com tou panal.
Per què cada dia sorgia el sol?
Voldria tornar-se heura i aferrar-se
quiet a la rècula de catúfols, bes etern,
que com heura creixia des del fons del pou.
Allí s’hi deixaria la pell, amb ulls tapats
per que no és maregés de tant ballar el vals
i ni el sol que manava del seu treball
no l’ajudava quedant-se quiet a casa seva.
Es sentia molt desgraciat en seva feina,
sempre igual ...El ramal el privava d’independència.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 12-6-16.

diumenge, 11 de juny de 2017

INQUIETUD... aquarel·la


Inquietud, dubte, desgràcia ?

En l’intern de l’autoritat 
hi resa el misteri magnificat
que volem desentranyar
amb el miracle substantiu.
Per això ens fustiga 
i fins obeïm
per que s’obri el misteri
que no volem ensulsir.
Esperem sempre el miracle
on se’ns retorni el que
l’autoritat s’ha fet seu...
Qui no diu que ha usurpat ?

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.-11-6-14.

dissabte, 10 de juny de 2017

SILENCIS... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.
SILENCIS.
Poden haver-hi silencis
que segresten la parla
i en la quietud vencin
fent estralls de la veu
que no té vent per manifestar-se.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-6-16.

divendres, 9 de juny de 2017

INSTANT... aquarel·la


INSTANT.
Refregant els instants
netejo les relliscades,,,
El camínal sense vorals
era perillós
i les pauses es succeïen
en l’andar.
Callada la veu
intentava atenció
i l’instant net
avançava a l’encontre
d’altre moment.
Sonava l’hora
en el vell campanar
que no es cansava
de comptar temps.
Escrupolós
seguia apuntant el cel.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 8-6-16

dijous, 8 de juny de 2017

QUI NO RECONEIX... ?... aquarel·la


QUI NO RECONEIX LA ROSA ?
QUI NO RECONEIX L’ANXANETA?
QUI NO RECONEIX CATALUNYA ?
.........
Tenia l’autoritat del color
brullant en son alè a l’aire.
Era l’anxaneta amb ma a cel estesa
ensenyant camí de projecte comú.
Passava davant obrint senders d’anhels
on amb seguretat tothom s’hi acolliria.
Per fi el perfum s’estendria arreu
acomplint els dictats de sa nissaga...
Seria l’esclat de la seva realitat
Tant de temps anorreada, ensulsida.
Per fi entrava en el seu futur...!!!

DE REBAIXES 14-ANTON-T.E.-8 -6 - 14

dimarts, 6 de juny de 2017

CEC...aquarel·la


Sols mirava al terra i quedà cec,
el polsim arenós li omplí retines...
Sols pensava en andar pel fang seu
sense mirar a vora les misèries d’altres
i amb seu esperit i cos apaivagar-les.
Cec es sumí en el desconsol negant-se
obrir l’ànima i mirar el pas adolorit
dels que pel mateix camí circulaven.
No tenia ni companys ni crosses amigues,
ja d’antuvi les apartà lluny: - Fora nosa !! 
I es convertí en cec perenne. Aferrat
a enveges i supèrbia, a odis i inquisicions.
Sord a tot vent. Callat a la queixa d’altres...
Sol..!! Hauria de morir en el propi insult,
bumerang que li retria homenatge.

DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.- 6-6-14

dilluns, 5 de juny de 2017

PARAULA, PARAULA... aquarel·la


Em cobreixo del ventijol que alena...
He escoltat paraules netes, clares,
també d’abruptes com coves profundes
- musica en clau de do com so d’alicó o baix-.
I és que tant circula per donar amor o revertir odi.
La paraula s’escampa com gra de sembra
i vindrà la dalla a segar...
Seran netes les gavelles
si hem birbat les males herbes...
I els grapissos restaran deixalles
en l’arè que neteja nostre blat...
Al corral de les aus de posta i carn deixem-los,
elles aprofitaran fins l’últim borrim...
Tot té beneplàcit, fins de les restes
en podem fer ous i carn per subsistir...
Paraula, paraula, que seriem sense ELLA ?

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

divendres, 2 de juny de 2017

CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA...


CARTA OBERTA A CARLES CAPDEVILA
D’UN SER QUE L’ADMIRAVA I ADMIRA.ANTON.
Nostre compromís: el futur...
Tot és efímer. Nosaltres ho farem realitat
La ma esgarrapa la paraula adequada
i el llavi pensa deixar escapar la veu
La mirada s’extasia en el bellugadís mon
que mou i remena i se’n aprofita de tot
i ens deixa les engrunes de les destroces
de les lluites, guerres de mort de la vida...
Tu veies en teu somriure, el beneplàcit futur
d’un mon regit per la concòrdia de la paraula.
L’ensenyar i ensenyar-se en la bondat
en el somriure ple que satisfà i uneix criteris,
que consola i fructifica un estatus de pau i amor,
que dicta decàlegs d’unitat d’empatia,
que aparta la malicia per que la bondat prosperi.
Has marxat deixant la feina latent, viva,
i t’hem d’agrair l’esforç que semblava complaença...
Envia’ns el teu àngel, paraula que ens somriurà sempre.
El teu llibre és viu per que arreu es fulleja,
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17


BUSCO... aquarel·la


Busco la llum
i trobo la fosca.
Busco l’aigua
i trobo la tempesta.
Busco el somriure
i trobo el plor...
I si busqués la carícia ?
La vida està plena de sots,
de rossolar per pendents,
de pedruscall davall del peu...
Ens acostumem a la fosca,
tempesta i plor ...!!!
Arreu la veiem i no ens en lliurem.
Provaré de donar la carícia
a veure si canvio
fosca, tempesta i plor.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 2-6-17

dimecres, 31 de maig de 2017

PARAULES... aquarel·la



Pau, ordre, silenci, quietud,
concòrdia, harmonia,assossec...
Quantes paraules plenes de vida
i les tenim en un racó esperant
com una posta de sol acolorida
on cada instant ens clama, ens xucla.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 20-5-17

dissabte, 27 de maig de 2017

COM OCELL... aquarel·la


Despert, destapà el cos...
Prou pensava en peus al mosaic...
A la claraboia el pardal
esmolava el bec...
Soroll vidriós metàl·lic
no becava formigues,
ni papallones ni cucs, ni mosques...,
era el seu morse que connectava
amb els altres companys i companyes...
Oh,ja no era un bec sol que s’esmolava
i el xivarri el despertava de ple...
Una fregasada als ulls
i a peu nu arribà al finestral
Baix al carrer el tractor no callava
Al compàs d’aquella musica,
un grup de persones
buscava en sa parla
la claror del sol entre núvols
i la paraula fluïa com becs de pardal.
Quines coincidències !!
Amb el bec circulen els secrets matiners.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 17-5-17

divendres, 31 de març de 2017

LA FULLA SECA... aquarel·la


La fulla seca tenia seus records
Quan a l’arbre per la saba era besada.
Un dia, fluixa, va caure... El vent l’amoïnava...
- Deixa’m... no m’apartis de meves il•lusions.
No vull caminar per senders desconeguts
On les paraules emmudeixen seu so
I l’enyor em vindria a visitar omplint-me de por.
Recordem els moments de la suau carícia,
Quan tu, ventijol, ens feies que ens beséssim
Acaronant-nos en dolça i frugal companyonia...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 31-3-15.
.......SILENCIS
55.- La veritat de la mentida és repetir-la incessantment 

fins que cau com veritat inqüestionable.

dijous, 30 de març de 2017

LLUITEM PER TROBAR-NOS... aquarel·la


Lluitem per trobar-nos en el futur 
que s’escapa quan el tens. 
Ell no té hora precisa
i espera propet del present com el callat silenci 
que en un no res d’airet suau volem que parli del demà.
Que serà el demà , ens espera un futur probable o possible?
La lluita en vers el futur ens sotmet sempre...
Per què estem irremissible en el present 
que potser ni és això... Quan temps donem a l’instant present?
En el dolor aspirem a un passat o un futur
que ens tregui la lluita, el pesar, la tristesa.
En l’alegria...Com s’escurça l’instant...!!!
Ens aferrem a un present curt o llarg a voluntat...?
-Quan dura...? Ja s’acaba...? Ja soc lliure... ?
I l’instant camina i camina i camina... I és present ?

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 29-3-16.

dissabte, 18 de març de 2017

EN ELS 18 ANYS DE LA NETA TAMARA... foto a la granja


EN ELS 18 ANYS DE LA NETA TAMARA
Avui, és dia gran i feliç per ella i per tots
I és que la veig amb divuit  anys, quina delícia al cor!!
Se’m apareix com presseguer a punt de florir
amb pètals a les galtes que em fan fruir...
Amb mirar tendre, cofoi, amable,satisfet,
manejant el cabell com ales de moixonet....
Amb la paraula que brolla de dilecta font
que distesa i segura no para en son fluir dolç...
Que parla i diu coses sàvies sense embulls explicant
o acudits que fan esclatar riallada a la seriositat.
Es un no parar de parla i parla i no es cansa de dir
com si tingués maquineta de fer embotits
i això fa que tinguin adeptes els seus concerts
a casa o a l’institut, amb la colla o al carrer..
Es una joia que ha crescut a vora i no sé com
ja que menuda era un esquitx que em distreia el son
Fer-la llegir era calvari, mai li venia de gust
i ara fins recita trenets del iaio amb el poble junt.
Li agradava el xocolata i s’embrutava del tot,
ara es posa a fer paelles que els àngels hi canten a cor...
Podria ser locutora, hostessa o del teatre fer son sou...
Matemàtiques li bullen redones com de gallina ou...
O sigui que ja pot seguir aprenent i  aprenent
amb la paraula al davant es farà bon lloc com veieu...
Un dia el seu cor tendre li clissarà ull a algun noi
i qui sap si fan parella i junts en fan casa per a tots.
No seguim amb els desitjos, que per mi son els millors
me l’estimo com ella ens estima amb sa gràcia al cor.
FELICITATS EN TEU DIA
QUE TOT PORTI ALEGRIA
I A SEGUIR AMB PAU I AMOR.
ANTON.- T.E.- 18-3-17.



dimarts, 7 de març de 2017

PERSONA-DONA... aquarel·la


Ahir, per la nit desfullarem pensament enlletrats en conversa amiga.
Gràcies, persona que implantes l'amistat com a bandera del teu fer.
Desfullem les paraules i fem-ne lletres cordials
que com a cordial beure'm a glopet de diàleg.
Entrenem-nos per el dia de la PERSONA-DONA
que siguin reconegudes en el més íntim dels cors humans. T...i Anton.
........................
8 – 11 – 12
Filets fins
que busco en tes pestanyes,
Pals majors de tes barquetes
que en teu mar d’ulls vibren
navegant esperançat viatge.
Filets fins...
Percaço el preu impagable
de tenir-los prop com ancoratge
on beu clarors entusiasmades
ma mirada ofegant-s’hi
amb silent entusiasme.
...........
.Què espero?
Navegarem l’immensitat
no triguis. 
Mans i llavis calents
seran nostre embolcall.
No triguis.
tindrem el zèfir bressolant que empara
i canti el vers que em cal.
No triguis...!!
...............................
Ahir dos cossos junts...
Avui, esperits caminant,

No triguis.........

diumenge, 5 de març de 2017

ENS DONARES TEVA ESTIMA... aquarel·la


ENS DONARES TEVA ESTIMA,CADA DIA,
 I MÉS AVUI, 
LA TENIM EN EL RECORD...

No t'estic perdent...
Et veig en la llunyania del instant,
temps inesborrable
que voldria collir i copsar
de nou a ma plena i no puc.

Boirina espessa em cobreix.
Allí circula la abraçada pendent
i aclaparat en lligams etèries
em confonc com cec,
orb sense crossa que el dirigeix
Tot el cos tremola i somort
el pensament raciocina
un camí impropi d’enyor.
Que brilli la lluerna
i vegi i em declari teva marca
en el vent fent carícia.

TRENETS OCASIONALS. A JOSEP ANTON
,- ANTON.- T.E.- 5-3-17

dissabte, 4 de març de 2017

COM UN NIU... acrílic


Com un niu d’orenetes tot en ordre...
En l'últim ordre establert... 
Canviants, 
la voràgine la fem a mida 
i queda el nou estatus...
Bell concert de micro elements
que ens diuen que em estat joiosos ?
La felicitat ronda en les galtes
i els ventres plens a sobreeixir.
I la taula a rebosar de les deixalles
que han fet goig i han complagut
ara son nosa que embruta...
Pensa en clarinet de llavis
que xiuxiuegen prets
històries i miracles...
Pensa en niu d’orenetes...
Com fan borrombori la menudalla...

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 3-3-17

dilluns, 20 de febrer de 2017

ENS CLAMA LA LLUM... aquarel·la


Ens clama la llum,
Borratxins ens hi submergim
caminant fins a palpentes.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-20-2-17

dilluns, 6 de febrer de 2017

NO MÉS 86 ANYS... foto pròpia


UN ESCALÓ MÉS HE ASSOLIT ... AL 86 DE NO SE QUANTS ME'N TOQUEN,
AMB VOSALTRES AL COSTAT FAMÍLIA, AMICS, CONEGUTS...HI HA MOLTS QUE EMPENYEN... I TAMBÉ TINC UNA CROSSA MERAVELLOSA QUE EM MOSTRA L'ESTIMA DE TOTS...VOSTRE SEMPRE ... anton..
ALS MEUS 8+6=14 anys em sento rejovenir a vora vostra...A fer còrrer la rodanxa o a jugar a patacons... us hi apunteu ? Que tot ens faci feliços 
...........
Unim-nos al somriure.
que nostres galtes siguin jardí del ulls.
que el clam de llum engegui el viure,
que solqui el terra amb llavors sense escull...
No ens preocupem on és la meta
copsem el lluny com camí d’esforç.
Mes si en el camí deixem el nostre aire
que sigui cada segon amb un somrís de goig.

DE REBAIXES 17.- ANTON.-T.E.- 4-2-17

divendres, 3 de febrer de 2017

ET REGALO LA VIDA...aquarel·la xinesa


-Et regalo la vida i no em sents ?
Escoltes vents de matinada ? –
pregunta prement l’instant el temps...
Quan som al vespre fosc i negre
que aclareixes com lluerna
encenent el fòsfor de la cua que tens
entres en el crèdit del sol que es pon.
El reservori que has guardat de llum
et fa brillar els ulls com gat ansiós.
No escoltes,però, els efluvis olorosos
que el ventijol et porta a casa
i vols com un desert de presumpta angoixa,
que no descarregui mai sa tempesta...
El verd no brota sense aigua
i tu vols viure allunyat de tot
com si dins teu fossis un heroi envejat.
Avui et parla el temps  que t’explica
ta naixença, regal al que no aspiraves,
Et parla i no l’escoltes... !!
Sols ets un gotim de gebre
que el primer raig de llum desfà.
Baixa del cavall del orgull
i entra en el rierol que porta a mar.
DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17



dijous, 2 de febrer de 2017

ENS FAN VIURE... aquarel·la xinesa


Ens fan viure de pressa, ràpid,
per que no ens adonem del que fem...
El neguit ens situa en l’abisme
amb gran perill de rossolar
per la pendent del propi descrèdit.
Jurem i perjurem que no ens passarà
l’exemple fatal d’altres que alegres
jugaren amb el temps imperiós
superant, creien, etapes de disgustos
com si dels actes fóssim tots
mers visionaris que no ens afecten.
Lluïda creença ens ve a les mans !!
Tots els respirs porten conseqüències
que tard o d’hora s’han d’acceptar...
El brill de l’instant no ens faci cecs.

DE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.-31-1-17

dimecres, 1 de febrer de 2017

LA OFENSA OFENSIVA... aquarel·la


La ofensa ofensiva
imperava en seva boca...
No callava un instant.
Potent de veu
era xantre impulsiu
que sa paraula espessa
cala i omple el rotlle.
Impúdic, insurgent,
ofenia sense mirar-s’hi.
Segur que ningú
l’hi havia parat els peus
en sa adolescència
i es sentia segur, molt segur
per que imposava seva llei.
Trobaria atzucac o tovanc
on s’esclafaria sa impertinència ?
Gos o hiena o llop
colraria escopeta disposta
a llençar bramul de cavall
i estampir-lo en la inutilitat.
Cridaire tallant-li la veu
seria campana sense badall.

SE REBAIXES 17.- ANTON.- T.E.- 31-1-17

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON

MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.