dijous, 1 de març del 2012

39 .-DEIXALLES 98.- DE LA 66 A LA 150


66.-Abans,abans es devien favors, ara es deuen diners que, de vegades es un favor, però els favors, ara, es paguen amb diners o amb vots. Je, je.
67.-Tots imitem al primer home. Ell respirava i ala! tots a respirar.Copions!
68.-Damunt del blau dels ulls, els cabells se li tornaren grocs, davall del nas els llavis vermells. Es descobrí per eixa circumstància la trilogia del color primari?
69.-Per no embrutar-se els turmells es posava botines, eren incòmodes, però apassionaven mirades.
70.-Si puges molt alt ,pots veure formigues,cucs, vespes, abelles davall teu. Ronden les teves deixalles que tenen valor incalculable, Les paraules son màximes. Els escorbuts, clares d' ou que les forquilles
fan marenga  d' alabança en teu honor.
71.-Per molt poder que tinguis també pot venir el relleu. El poder no càmbia, son les persones que accedeixen a ell que entren i surten.
72.-Què és l' èxit ? la veneració que de UN tenen els altres ? El reconeixement d’algun poder, teu poder ? Ser únic ? Que tots aplaudeixin? Que sigui  apreciat el teu valor econòmic, por, covardia, felicitat, ira, enveja, mal caràcter, el teu humor ? Que ta identitat  sigui reconeguda
73.-Es el ego qui te l' èxit ? o el fracàs ?
74.-Com que vivim temps, som temps,i es pot vèncer ininterrompudament, però quan ja tot ho has vençut i no pots vèncer res  més et ve aleshores el fracàs ? o abans ? Es el pèndul..
75.-Quan citem dels altres, els fets, dirs, les màximes es que no tenim idees pròpies ?
76.-Nosaltres FEM- diuen. També els ases llencen cagallons a terra.
77.-Dir SOM, és el poder nostre que confessem ? Com si diguéssim el DNI de la vida nostra..
78.-Un , primer, es fia. Esperant confia. Amb els avatars... desconfia. Si encara viu per desconfiar.

79.-Els potentats es rodegen d' enanos, així semblen gegants.
80.-El despentinat es físic, el despentinar-se pot ser moral ?
81.-L´éxit es el barem de la qualitat personal?
82.-Quí es pinta els llavis pel morbode que , besant-los´hi l' home, els despulli ?
83.-Platja de nudista, és potser, el lloc on encara no han arribat els gratacels, etc.
84.-Sabeu que hi ha arbres que es despullen i altres que no ? I acostumen a despullar-se al hivern, quan gela. Tapeu-los amb una  manta. Pobrets.
85.-No fumis, no fos cas que els bombers t' engeguin manguerada.
86.-Les senyals de fum les feien els indis com si fossin un telèfon, avui el "fum", l' envaniment, és senyal de que el telèfon ens fum els calers ella
87.-La sardanista portava l' envetat amunt de turmells i cama. Pujaria més com serpent enrol·lant-se fins trobar l' infinit ? O es quedaria en la llaçada com enxaneta que colpegi el cim i aixeca braç i mà aletejant triomfant, i acota cap per no pensar en un llunyà fantàstic on no valen els peus per volar?
88.-Valorem de diversa manera quan la punxa viola o quan complau. Prove-ho. O sinó pregunteu a una modista o a un drogadicte.Ui!,Oh1
89.-Per fer habitable per a nosaltres, la lluna, s' ha ideat un globus gran que l'envolti hermètica i per una canalització des de la terra, insuflar-hi oxigen, és a dir, aire pur. Així no caldrà vestimenta espacial.Es altra forma d' inversió. Els bancs, els bancs...O tindran bé els que estana la lluna de València. perquè ja hi son. Els venedors  de viatges s’ ho pensen tot.
90.-Després seguirem per Mart. És a dir,tot l´univers. Quines capissoles ! Com que aquí no es pot respirar!
91.-En arribar a la meta, el ciclista pensa en la meta-fora  o en la meta-física. Diríem el cansament, el llit, el descans...
92.-Accidents de trànsit? quina lata. I veure vols d' estornells  que no xoquen i n´hi han milers!!
93.-Tapat com està el badall dins la campana balla picant i fent soroll per sortir-ne. Ningú en fa cas d' ell. De la campana, potser si.
94.-La campana es una faldilla on el badall hi gossa tocant .Qui pogués ésser badall!
.95.-Aquell rellotge col·locat a la paret tenia mitja hora de erectilitat i tant quan de flàccides, se’n foteia dels que es llueixen en els braços si son de busques. Els digitals li feien por. Que era allò.
96.-També en un campanar quan el màxim poder erèctil el trobava, zas, sonava un "carrilón". Que preciós. Tothom se' n adonava.

A Borrell el votaren per munyir o espantar als qui els munyien. Sabien els qui el votaren que el destinat a munyir era Almun(y)ia? A Borrell el borraren  prompte. Potser feia mal als mugrons de les vaques sagrades?
99.-L´intelectual psocialista Obiols a Brussel·les. Els d' aquí, com nous Pilats es podran rentar les mans en l' OBI..ols.(obi.- pica, renta mans).
100.-En mans de metge, d' abogats, de bancs. Sí, sí, encara, encara Però, en mans de policia, Ui, ui.
Potser presó. Pèrdua de llibertat. Qui és que perd la llibertat? El qui en té. Sabeu si algú en té? .On es compra o a on en venen.
101.-L' oració és el telèfon religiós. O no! Pots parlar sense mesura amb Déu,  la Verge, els Sants... I sense pagar. - - I, et contesten ? - Tu et creus que el rei pot atendre totes les trucades dels seus súbdits? T' has fet mirar si  ets imbècil ?
102.-La fesomia és la sentència  que t' han deixat els avantpassats ? Si ets guapa, tens anuència? però si  ets feona, tens la dissort ? O, no, no. És la calderilla  que brilla que et porta bon llençol.
103.-La noia és va enamorar. Estava en un núvol d’il·lusions  El noi la penis-trava... seves orelles amb sa veu greu i potent
104.-A la Mar li falta la E per ésser Mare. Perxó, a la Mar  Flores quan sigui mare li diran Mar –e  Flores. Si, sí.
105.-L´havien adoctrinat sobre el sexe dels àngels. No en tenien de sexe. Se' n anar a una platja  nudista.
Preguntà: - Tu ets l´Àngel ?
- I tant que si.
- Com us reproduïu els àngels ? – Com rigueren els concurrents.
- Amb l´Angeleta, no ho sabies ? -
Baixà el cap i feu eixa consideració.
- Deuen ésser els arcàngels  que no tenen sexe-.
Arcàngel Gabriel, arc. Rafel, etc.. Segur que és així. Oh, Noooo...
Gabriela, Rafela, etc. Com em deixo prendre el pel!!-
106.-Fent justícia, Salomó amb sa espasa senyalà a la primera femella (?) amb el tall. Sols va fer-li el badall-senyal. Si arriba a partir-la n' hauria fet dos d' una i en el que costa governar-ne una sols faltava això. Es veu que tenia bon senderi, pensava abans de donar el cop.
107.-Quan una aixeta la tanques i encara goteja, em pregunto si està malament de la pròstata.
108.-La diferència entre mas-cul-í  i fem-ení crec que resideix en que el màscle te el cul i la femella la femta. Per això la rentadora es del gènere femení perquè renta la fem-ta.
109.-Samsó tenia molta força. Diuen que residia en sa llarga cabellera. Ves per on, els Beatles la seva força és la música, però tenien el cabell llarg. No els ha tocat cap Dalila que els lligues a les columnes
de la seva músic, per fer-la caure. Un temple de diners com aquest no hi ha Dalila que el destrueixi. Ni boja!!!
110.-Que en el cel no hi ha deixalles? I aquests asteroides que cauen? Deuen ésser cagarros dels deus que no els engull l´eixidiu i els llencen a on vagin. També necessiten que els controli  Medi Ambient, també.
111.-El llamp i el tro son invents dels àngels jovenets. Diuen que un es trobà una bengala i la encengué(el llamp)el seu pare al veure-ho i amb temor que incendiés el cel li propinà un ventallot
(el tro ) que propicià que el menut espantat i dolorit es pixés, vet aquí la pluja. No ho podem certificar
perquè no els veiem i es que son molt "tunos". S' amaguen darrera dels núvols.De vegades el pare és lluny del menut i el ventallot es demora, El mes greu es quan de tanta por hasta es ca....i cau pedra.
No es aixó, És que ha obert la nevera i la safata de glaçons ala, per terra.
112.-Els àngels sols mengen pa d' àngels ?
113.-GREEN  PEACE ...Vol dir pixum verd, Grin(green) PIS(peace)?
114.-No sabíeu que a l' heura  li ha nascut un germanet ?Es diu:(h)EURO..Si és com ella que s´aferra a les pedres de les ruïnes hi ho omple de fulles verdes, raiPerquè, per mi, les ruïnes som nosaltres,no els bancs o caixes. Quin goig omplir-nos de fulles verdes.
115.-Tenia la "meta" aprop, quasi la fregava amb son pit, la tocava amb seva mà...
116.-L´heura és verda. L' (h)euro serà verd ? Fins ara el paper verd ens tirava a tots. Mes tard el taronjat marró. Fa poc fins el blau. Potser s' havia arribat al cel. Era ja l´últim ? Ara retornarem al verd gespa del green de camp de golf on els golfistes a cops hi aixequen el verd,?I és que el verd congrega gent més que abans aixoplugaven les esglésies. No vull dir pels camps de futbol, Nooo! I és que a les ciutats tothom reclama espais verds....Els hi regalen els camps(?) perquè hi vagin a rebolcar-se a la gespa. Es un dir.
117.-Era tant religiosa que les vacances les feia al Montsant. Ell en canvi, home cabal, les feia en el Montseny El seu germà fuster en el Montserrat. I és que si la fusta te la trobes serrada i les mides que necessites,... company, colega, això ni la muller et fa el llit millor.
118.-Epitafi.-En la mort ,el teu nord t' ha dut al port de la sort.(Es clar, el cel )
119.-Sabia que l' estima ve del coneixement de quelcom. Li costaria molt d' estimar l´EURO imposat quan , ell volia de cor la pesseta. Petita però la tenia a les mans.
120.-El ex cantant Jorge Sepúlveda cantava :El mar i tú.El ex-banquer CONDE canta :El MAR i::IO.
El 1º segur que és referia a l’ aigua i la seva aimada. El 2º,potser,el Banc i quant hi ha .Que és quan
estima. Diferent. Tu ets tu i jo soc jo.
121.-Nom de pila:  Meritxell, Josep, etc. Nom de-pila-t:  Xell, Pep, etc.Quina  estisorada. Amb la meitat de l' abecedari n'hi hauria prou. Jo crec que és pigrísia (peresa) de parlar.Eh que sí?
122.-Si girem ATUR, llegim RUTA. Fem la ruta del atur O bé l' atur(ada) en ruta.
123.-Quin disgust per a tots. Ara que lluíem de milionaris, venen els polítics i ens o treuen.(Amb el Conde i De la Rosa a la presó? ja en tenim prou)" Dos milions  del cotxe, 25 milions del pis, 14 del apartament, tot això,em de dir-ho, amb Hipoteca,...Milions, milions, I ara, res...quatre
tets. Quin insult. De rics,res, ni com els grills. Han punxat a la roca i tot desinflat. I els votarem? Ens fan i ens desfan. Tan tofats!!! Retrocedim un segle, tornem als cèntims que sols ho dèiem els vells. Jo, jo, jo.
Jo no m' hi entendré.
124.-Quan un subscriu una hipoteca per 30 anys. vol dir, és un dir, que te la vida segura de viure-la els 30 anys i alguns més per poder tornar a firmar ben netet d’amortitzacions i interessos?Per què, si no. Quin disgust no poder pagar-la tota. O, i els bancs, pobrets, es queden sense cobrar ? Ja deia jo que
m' estranyava tants morts del cor, del trànsit, etc. Es per no pagar. Arruïnaran els bancs.
125.-Es furgava les narius intentant trobar el dispositiu cerebral de les idees Si que  aconseguí extreure com de canut d´abugot una mel espessa que al tastar-la la assaborí salabrosa.  Des  d’aleshores,
es furga el nas. Bona idea, carallet. Al  menys es posa quelcom a la boca per recuperar forces. És veritat
que hi ha l´ISOSTAR per això, però,costa calers.
Furgant-se el nas aprengué a gaudir de tenir un didal protector per l’ungla, perdre el temps per estar a la innòbia mentre que els possibles mirons el critiquen i no és posen en si deu la hipoteca o és un mal pagador. Una distracció que li portava algun rèdit

126.-A Saragossa es complauen als bars del Coso. A Iugoslàvia no gosen els koso-bars.
127.-Al divuit anys el vi m' enardia. Al quaranta ho feia el vi-ranci. Als seixanta ens recepten vi-agre.
Vaja, vaja, el cas és l´efecte eufòric. Però, confesso que el vi -agre em retiba els nervis. I a vosaltres ? El vi-agre per l’ ensiam. Sí, sols ser verda l’escarola i amb rissets. Quan et punxa, fa il·lusió. No riguis.
128.-Diuen que MIL-osevic és un personatge...Si fossin MIL de veritat no quedaria ser vivent. Quina desgracia. Ni això escriuria.
129.-S’ho sabia tant de memòria que no respirava entre aquelles meravelloses paraules, vull dir, que no demostrava la coma,
Deia...SOM FEM.
De que li servia el maquillatge...?
Politiquet, politiquet, que t’ esborraran !.
130.-El pà, tou o sec, se’l menjucava i per beure, a broc obert, la botella de Pacharàn. Ho feia al inrevés de Negrin, -un capitoste republicà de la guerra
civil- que deia: -  No ,Pas -charan.- Se l’engoliren els sediciosos franquistes i, mira, per on, quaranta anys de règim... que ens deixà magres de democràcia. Sí, sí. Pacharan, i et quedes nou si tens set de veritat.
131.-Sentat a la butaca-silló, mirava la tele amb complaença. Que bonic! De sobte trencaren el fil que portava i hi ensenyaren anuncis. Canvià de canal. I així, en un i altre i altre  i altre els anuncis eren senyors de la pantalla.
- No em fareu gastar els meus calers. Jo no compro res. És cosa de les dones.-
La tele seguia.  Despreocupat  s’aixecà.   Caminà vers la nevera per veure(?) i beure quelcom..
No, no comprava, però , consumia. La tele seguia...
- Ni soc ase, ni vull beure. Jo no compro ni pago res.-
Noooo... Corregué vers l’ aparell.
- Punyeta, el rebut de la llum si que el pago .Au, a les fosques-
I s’acabaren els imposats anuncis .Que fàcil. Apagar ( no consumir) per no pagar (gastar).
132.-És cert que rebem les conseqüències del bé i del mal. L’havien entabanat que els aires, els vents,
eren els sers que abandonaren un dia la vida, i, ara rondaven entre nosaltres. Així, l’aire fresquet, suau eren les bones persones, Les ventades,  les dolentes. No sabia si creure -s´ ho. El bé. El mal ? Per ell no n´hi havia. Aixecà un pel el cul del butacó i nasqué per davall un aire-vent sorollós i putrefacte sortit del
seu ser. Verament pudent, sí. Era clar, el mal vent mortificà ses narius. Però, notà un aire descansat i dolç que desinflava el seu ventre. Segur que tots devem estar entre el bé i el mal. Ara fins s’ ho creia.
133.-Filoneiste impertèrrit tenia els seus equips de futbol, - aquell joc que es juga amb els peus.-
Ell hi feia ses experiències per fer-lo mes atractiu. Dormit, segur, somniava. Fora porters. Res de tocar amb les mans. Futbol, tot peus. Així gaudiria del gol. A demés li venia de gust. Per cada gol del equip seu, un pet el rubricaria, i pel del rival, un rot.-Ës a dir un pet amb ascensor.-Portava ja vint-i-cinc pets, dic, gols del seu preferit, contra deu o dotze del contrincant... Tant l’estómac com el ventre eren en guerra, revolucionats. Que era allò ? Els esfínters no aguantaven i per boca i cul començaven a eixir
líquids espessos i putrefactes uns,agres els altres. No hi havia remei. Es suspenia el partit per massa FANG. Es normal que despertés. Dins la banyera plena d’ aigua nedava junt amb gels i cremes, pintures
i sabons escumosos... Molt abans de tot això, havien entrat en els seu estómac bastants gotets de droga permesa i alguna pastilla d’ èxtasi. Filoneiste impertèrrit, je, je.
134.-Tres parelles assegudes al voltant la tauleta d’ un bar. Els gots davant. La xarreta amaga el que
una noia amb la sabata a terra, el seu peu descalç es frega i refrega al pantaló-cama del noi d’ enfront. No és la seva parella, no.
La mirada del jove diu:- Què fas !? Que vols ? –
 Ella contesta entre dents.
- És que em pica el perelló del dit petit-.
 El noi s’ engull la seva contesta.
- Si sabessis que a mi em pica,  i molt, el perelló del dit gros!!-
135.-Les llunes de les finestres dels cotxes semblen com parpelles humanes. S’ obrin i es tanquen a voluntat. Ara, les parpelles humanes quan esdevé un ensurt, instintivament es tanquen. En el cotxe resten com estan en el moment. Una altra cosa. Quan un mor les parpelles queden obertes...
No sé que espera a tancar-les, potser, veure el camí del cel...?
136.-Un òvul i un espermatozou es preparaven per votar. No sabien per que ni a qui. Després de un temps obtindrien resposta? L’ òvul femení digué: -Jo ja faré d’ urna. L’ espermatozou: - Em va bé volar. Jo seré la papereta. Que creus millor. T’ interessa blanca o nul·la-. - Mira, que no creixi i al temps no trenqui l’ urna.-
137.-  .-Ves de pressa.-  .- Mes de pressa. Ell sols tenia pressa. Entrà en una llibreria. - Em falta la D, venéu -me¨la, que tinc pressa- Un company-amic s’ esgarrifà: -.On vas tant D pressa. Si que tens pressa-.Reflexionà. De l´estoig de llàpissos en tregué la goma i esborrà la D.- Tens raó , sols tinc pressa-.138.-Jugatejaven ells, l’Inyaqui i la Cris-tina amb les boletes damunt del tapetverd del billar. Ell amb el tac s’ hi afanyava.- Ja està, ja està.- (Juguen per tenir descendència, perxò, s’ han casat, sabeu?)
Quan l’inscriguin o el bategin, segur que serà JU g AN. I JU g AN creixerà nen, jove, major d’ edat. Sempre serà JU g AN. També pot tenir la sort de ésser  el rei JU g AN. Sí, sí. No se si encara ells jugaran al billar. Per que el temps passa i ja no es temps de jugar...
139.-De picnic la parella d’ enamorats.A la gespa, davall dels arbres una estesa de tovallons, tovalles i gots i plats i forquilles i carmanyoles amb amanida o estofat...Ell sent tuf i remor de...Li diu a l´aimada. :- No et moguis, que l’ agafaré moixet. Que no s’escapi el catxap.- Posa la mà en la llomada negrosa
i blana. Un xiscle en fa la noia. - Que has vist un ratolí ? Calla, calla. Buscaré si està amanida la pastanaga per que mengi el conillet...-
140.-POLITIQUET  o POLIT  I  QUIET. Semblant el só de la paraula, però, el significat ben diferent.(En una i falta una lletra que a l’ altra sobra?) M’ hi trobo així moltes vegades, i, algunes,
quan canvio la mateixa paraula o frase del espanyol al català o a l’ inrevés.Si diem de politics, doncs, mireu.Un espanyol –lector diria que JOSÉ PIQUÉ-(ministre) és del P.P.llegint el seu nom? Ningú, em sembla.En canvi en català, vegeu. JOSE  P. P. I QUÉ ...Sí, si.  i  què ?I el volien els convergents? Que no ho sabien ? Va néixer així. Del p.P.
141.-Seria lliure, lliure, lliure...Seria INDEPENDENT,...!!! Sols dependria de l’ INDEPENDÈNCIA.
142.-On the rooks, vol dir, on és el roc o enderroc? Tant fàcil que fora expressar-se o parlar com jo parlo, en català. Però, aleshores, si tots parlessim la mateixa llengua, no hauria existit la confusió de parles de la  Torre de Babel. Quin "fallo" en la  història ? Res, aprendré anglès Així, ajudaré que la Torre de Babel desapareix i la meva identitat de parla ...i tots ens entendrem .Perquè si no serem  com analfabets de boli i veu. O com s. Anton o s. Pau anacoretes de desert... Quina llengua parlaven? Per que si estaven sols, qui els escoltava? Alguna pedra, un  arbre, un ocell ? o, el vent, el sol... Estant sol no cal parlar, un es parla dins mateix i ,ala, qui té raó el que escolta o el que parla ?
143.-Pensar que aquí guanyàrem una guerra d’Independència, i ara, tot això esta privat? A mi m’ agradava dependre de PESETA. Em sentia independent. Clar, que el govern va veure que depenia’ m
del PES ETA I els va dir als etarras.- Anirem a veure l’ Euro si ens vol. Així ens treure’ m el vostre pes, hala- Estic esporuguit. Voleu dir que l’ Euro ens darà tregua.  Terrorisme dinerari ?- Fill meu, tu mai  seràs milionari.._.
144.-Era encapsulat, primer en l´espermatozou, després en l´òvul .Com ruc a la pastura era lligat amb el cordó umbilical Sortia del encapsulament, es lliurava quan tallaren el cordó Però, qui ho havia
de dir, una infermera el cridà: - Vina, vina, que ets setmesí -. I el tornaren a encapsular No se´n sortirà. Cordons nous i capseta de cristall. - Al menys, diu, ara veig la llum de neó.Una altra tallada de cordó i a veure el sol. I després, després...una altra tallada i m’ encapsaran en fusta. – Preciós!! D ‘una capsa a l’ altra. Vosaltres també.
145.- Odiar la pau dels altres ? Estaràs en guerra amb tot.
146.-No envegis la pau dels altres. Saps quina guerra governa dins seu?
.............147.-Preocupacions i obligacions, son barreres de la Llibertat
148.-Els bosnians ja deien: O tant que sí, o tant que no.- Els Kosovars diuen: O tant que sí,o tant que no.-... Qui els seguirà repetint: OTAN.....
149.-Topinet que bullies les herbes que em curaven els mals.. .Ara ets en una repisa com embellint la meva visió. T’he vist la pols en l’ansa, t’he cullit per torcar el vernís ja estriat del foc passat. La mala sort m’acompanyava. M’has relliscat i a terra has quedat fet trencadissa. Un padellàs he agafat i el guardaré com relíquia. Sense tupinet, prendré píndoles o pastilles Però, penso que la relíquia sanarà els meus mals.
150.-Tothom volia d’ ella el seu diner. Tothom  la comprava .Fins s’ ho repartien pagant, es clar...
La Loteria pot donar-te molt, però primer paga. És confús. Quan un dòna, es torna pobre o menys ric.
En canvi, Ella, dòna i es fa rica.

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON


MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.