dissabte, 27 de juny de 2009

HAIKÚ del 6 al 15.

6.- Tot s’esmuny
diu el vent , dirà el garbí
per la tarda.

7.- Quan no ploris
de que son les llàgrimes
podré saber-ho ?

8.- Calla fins callar
quan et parla dolçeta
la intempèrie.

9.- Obre parpelles
finestres de casa teva,
portes a l’infinit.

10.- Suau el toc de la ma,
reny a la galta groga.
Previndre de just

11.- Si és clos el llavi
la parla serà muda
Inunda petons.

12.- Restaràs quieta
ocell quiet i no vola.
Aire que no es mou.

13.- Tot se’m feia gran
l’ensopegada forta
posà el seu forat.

14.-Quan la ventada
vol atrapar la pluja
a terra rebat.

15.- No diguis pas prou.
si tu calles i calles ningu sent
teva opinió

dijous, 25 de juny de 2009

20 - PER QUÈ ? preguntes que ens podem fer-

16.- Per què diem que la dona està en Estat de bona esperança, si ni ella ni l’home son l’Estat?

17.- Per què quan la mestressa li digué al marit que li fes un taló, ell li contestà amorós: -
Compra’t un parell de sabates noves, per que amb un taló sol aniràs coixa?-.

18.- Per què diem, aquest s’ha canviat de camisa? Potser, la duia bruta o li estrenyia a les aixelles?

19.- Per què uns tenen la poma de la discòrdia, mentre altres es guarden la poma per la set?

20.- Per què si cremem un bitllet de banc ens tracten de bojos o faltats i en canvi cremem la mateixa quantitat de diners o superior en focs d’artifici i ens sentim felissos?

21.- Per què un músic com a cantant pot cantar un cànon i el mateix músic com a usuari – per eje, d’aigua – ha de pagar un cànon?

22.- Per què podem pujar al llom d’un ruc i no ho podem fer al llom d’un llibre?

23.- Per què nou acaba en ou al ser escrit i no porta ou en sa forma numeral?

24.- Per què per un geògraf la paraula serra és segurament una muntanya i per un agricultor potser un aparell per a fer llenya?

25.- Per què a uns els hi donen per la cara i a d’altres pel cul?

dijous, 18 de juny de 2009

19 - DEIXALLES - ESCORRIALLES

126.- Quan una persona em deia que ella , ja pensava en poesia. Vaig entendre que escrivia en ritme i rima.

127.- Mentre uns no han volgut esperar i han marxat jo soc aquí contant el que conto.

128.- Ja sabia el que faria. Es posaria uns globus en els sostens per exagerar el volum dels pits. Sembla ser que això agradava al seu amant.

129.- En eix moment no era escoltar la veritat si no escoltar de veritat, per que la veritat no és igual per cadascun. La que sí és una, quasi sempre, és la realitat, a pesar de les veritats pròpies o dels altres.

130.- De vegades no s’ha de escoltar i empassar-t’ho. És possible que et diguin que aniran a tal lloc i després ni s’hi atansen

131.- Si un sabés mirar sense veure...

132.- Era imaginable que havia de buscar i trobar el diner, com?.Per voluntat, per necessitat, per imposició. Que triés.

133.-Un ha de saber on és. Si més no esbrinar per situar-se, ara veia que el primer rumor devia ser el soroll que venia del salt de l’aigua de la cascada o d’una tronada en que ni núvols circulaven per damunt seu.

134.- Se’n enorgullia de saber firmar, mentre altres posaven el dit a la tinta..

135.- El que més fa callar un rumor, és el silenci del qui és acusat, al menys no se sap sa opinió.

136.- No se’l podia treure del damunt. Ell seguia parlant, inquirint... Va tenir que decidir . Adéu, adéu, no m’entretinguis...

137.- Sabem que pagar amb efectiu dona consciència a l’estalvi.

138.- De vegades volem el mateix i no ens posem d’acord per que les nostres parles no s’identifiquen.

139.- Un tenia molta feina per a fer i pregava no morir. L’altre demanava temps, més temps, volia aprendre més del que sabia

140.-.Si vols que set confessin, no preguntis.

141.- Tots volem dir, ser nosaltres. Que no ens prenguin ni el parlar primer...

142.- Quan més un parla menys diu, però més es descobreix.

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

144.- Si volem ajudar als demés, posem-nos en mans d’eixa justícia que és el servei als altres.

145,- Tu no tens la meva experiència, ni jo se res de les bases de la teva. Tu escolta i jo escolto i les experiències es confrontaran i podran conjurar-se o compenetrar-se.

146.- El cos està construït per servir a l’esperit, no a l’inrevés. Per això hem de guardar les funcions del cos vàlides per que l’esperit triomfi.

147.- No sentir sense pensar, si no pensar per sentir.

148.- Tenir treball és assegurar el diner. Tenir feina és acollir la obligació de fer.

149.- Un tímid es queda en el pensar i no actua. L’extravertit té la gosadia no sols en el parlar, també en el actuar.

150.- Els politics acostumen a tenir treball, però acostumen a no fer la feina.

dimarts, 9 de juny de 2009

18 -- ESCORRIALLES - DEIXALLES

101.- Si cridem al pas del vent, potser s’emportarà nostres paraules, però aniran on volem nosaltres.? Posem-los-hi un taxi si volem que arribin, pagant d’antuvi, clar.

102.- Els matrimonis son estaments fabricats per l’home per donar concert a la successió de l’espècie.

103.- Per dir quina compassió que ens fas, no se’ns acut dir més que : - POBRET . I si resulta que és un magnat del petroli, de Pobret, res de res.

104.- Se’n anava adormir i es produïa l’eclipsi al tancar suaument les parpelles.

105.- Si estàs gros no enyoris al que està prim i si ets fembrilet no procuris ser com el boterut. Qui sap si tu sent gros o sent prim ets relativament feliç. Coneixes com respira l’altre en son estat?

106.- Parlar,parlar,parlar i no saber ni l’hora que és... Porta figura d’un imbècil que no l’importa ni temps ni parla, si no el que l’escoltin – si és que ho fan – per que ell, ni això compren.

107.- L’ HIMEN ? Nooo ...!!! Ho deia el locutor quan s’equivocaren d’Himne... No tocava aquell

108.- No escoltis als que parlen baladrejant. Perdràs el temps i no colliràs profit. Els que parlen poc si que es beneficien del temps que l’altre perd. Mentre callen tenen oportunitat de pensar. El pensar vol silenci, ho saben els anacoretes, no els polítics.

109.- Un polític mig distret va dir el dia que aconseguir la medalla el manacorí: - Ha guanyat l’esquerra de Nadal. – Després es mossegava el llavi i volia desaparèixer. I això que ho havia dit de faula...Era d’ERC.

110.- És així que l’or que prengueren cap a Moscou, ara retorna amb medalles des de Pequín?

111.- El valor de la persona resideix en el que ha fet. Voler ser per el que JO faré, sembla estar en un desconcert en ell mateix. Vivim de fets, no de suposicions que es poden frustar. Però donat a lo fàcil llencem la veu per que ens vegin, per que sàpiguen que el que tenen al davant, ben fet o mal fet ens correspon.

112.- Corrosiu. Quantes paraules, quants fets son llegiu o salfumant. Si contenen quelcom de veritat aprofitem-ho. El llegiu al fi i al cap, blanqueja, saneja les aigües si ho fem adequadament, fins algun punt pot ser-ne beneficiós. I el salfumant... Corrosiu, pot ser el punt de partida d’una bugada global en moltes esferes..., no solament aigua o acomiadar bactèries perjudicials.

113,. El rellotge el portem als ulls, boca, nas...

114.- Tantes coses se’ns allunyen i sols amb el record poden tornar.

115.- Una gota d’aigua i una altra al mateix lloc amb freqüència, amb constància pot fer forat a la roca. Una bomba no sols pot fer forat, si no esmicolar-la i destruir-la.

116.- En temps antics es considerava que l’aigua corrent era bona, que és podia beure. Avui, les contes corrents corren, l’aigua es recicla i potser d’una cloaca. Fins hi ha rius que ho son. Ara no es pot ni veure. Per això a Medi Ambient li sobra feina i no se’n surt.

117.- Penso en el mar i en una barca. Avui he menjat nous. D’una part de closca l’he trencat per la meitat, he collit cordell i un trosset de canyeta hi m’he fet una guitarra. L’altra meitat era damunt la taula. Sembla un casc de soldat... o un llagut, no, una barca per traslladar formigues pel riu d’una vora a l’altra. Bon invent que la natura ens ensenya. Utilitat tot en té, falta trobar-la..

118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies )ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà. tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir que un el rovell de l’ou mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.

120.- Matem la fam i no amb pistoles, si no amb pa i recapte.

121.- Quan un es queixa és que quelcom li deu fer mal a no ser que faci el pillo per cridar l’assistència a seu favor. Que n’hi ha que se les saben.

122.- En lo físic portem el vestuari que tapa. En l’esperit em de saber cobrir el nostre JO íntim

123.- Al poble del costat son francesos i hi parlen. Aquí volem ser catalans i parlar també en català. A nostra vora a sol eixint ens manen a nosaltres, però no poden amb els francesos, diuen que no saben fer el francès.

124 .- Anava despullat per que no tenia roba. Anava despullat per que suava i se la treia. Anava despullat per que era en platja de nudisme.

125.- Lo important és que ningú pugui fer-te fer el que ell vol.

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON

MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.