dilluns, 25 de maig de 2009

17 - ESCORRIALLES - DEIXALLES

71.- Envelleix el qui vol o és cosa impossible de eludir? Molts fins es miren al mirall últim que han comprat amb els vots per comprovar-ho i els sap greu que passin les hores des de l’arrencada del contatge per que el temps que els han assignat a les urnes corre més que un conill perseguit pels gossos. I un ha d’estar atent a fer-ho bé als ulls del pròxim que li ha dat la confiança. Tots voldrien aturar el sol i que el dia s’allargués i s’allargués... En canvi els pobrets esclaus de les hores de treball voldrien que tot passés rapit, aquells moments imposats per que un pugui cobrar per més que estem en crisis.

71 – 2-. Li receptaren veure tele, Ell s’ho prengué am serio, s’aposentà en els JJ:PP: OO: - Jocs Professionals Olímpics – i com si fos una taula plena de viandes, collí forquilla i ganivet i s’ho menjà a delectant goig. Es posava el ventre morat i eructava per que els xinos estesin contents i satisfets, ell, renoi, com gaudia...!!

72.- Qui veu sols el color del diner, no pensa que de tant mirar-lo ja ni el vegi per l’enlluernament i després pot tornar-se cec. I com camina si no hi veu? Deixem-li la crossa.

73.- No us han acomiadat amb les paraules . – Fins sempre!!-. Sembla com si l’infinit fos a nostre abast.

74.- Això de amb tu per sempre, és que et compren per vendre’t a ells?

75.- Si mires i remires fotos de fa deu anys, per exemple, de la teva figura, procura que els miralls siguin lluny, no sigui que comencis a pensar que tens un bon tros de camí fet i el poc cabell que portes per la calba ja és un manyoc de llana que el llegiu del temps ha esblanqueït.

76.- Ara suposem que poguéssim escriure’ns cadascun l’esborrany de les nostre vides. Quin poder, algun, com aquests politicastres que ens manen estarien capacitats per acceptar els seus canvis, si ara ja no saben mai on son, l’esborrany els serviria de quelcom? Potser per això no ho han decretat, veuen que seria pitjor, sembla.

77.- Ens agrada escoltar, llegir paraules en contra del contrincant. De vegades fins li faríem un petonet al atrevit per la gosadia de posar verd a qui no estan conformes i no assolin els seus plantejaments. Això no és bo. És enorgullir-se.

78.- Pensem que en política l’ajut pot venir d’un airet suau que empeny, o d’aquella sorra que davall dels peus presta altura al interfecte o d’aquell pedruscall on ens hem col·locat per guanyar altura, son reminiscències que porten els resultats de les urnes, de vegades amb sol vol som esl preferits... de l’un a l’altre una bufadeta d’aire, repetim...

79.- Si s’aprofiten les vivències de cada fracàs son graons que superem en la experiència de la vida.

80.- Del fracàs podem aprendre, de la alabança, enorgullir-nos.

81.- La mestressa li ha portat un gelat al marit. Ell, content li diu : - Com em cuides...-. Ella, ràpida li esboterna :- Així tindran més xixa els cucs.

82.- La suficiència en l’individu porta l’orgull davall del braç.

83.- Ni han que sofreixen d’enveja quan veuen a altre ben mudat. Saben el que li ha costat fer-ho. Sobretot si les sabates calcen poc.

84.- El personatge encontres de portar sang roja a les venes, anava ple d’ira i enveja, que també posen el cutis vermell.

85.- La persona si no veu d’aprofitar els fracassos propis i estranys, pot quedar-se en la cuneta de la carretera.

86.- No cal que corris pronunciant paraules, pensa que abans no diràs totes les que porta el diccionari... en tens per un bon ratet i necessitaràs respirar de tant en tant.

87.- Qui és el valent d’ educar-se en sentiments, emocions, passions...

88.- En la bossa de cuir o en la faldriguera s’hi portaven els diners, aquells que a terra rebotaven fent clinc, clenc. Ara aquell típica bossa ha desaparegut del mapa, circula per altres conceptes la de plàstic fi, ni de tela ni de cuir. Ella resisteix poca embranzida i sols és objecte de servei. Aquella bossa, orgullosa estava de sa condició. Era receptacle volgut. Com cervell d’idees sovint era reconegut com d’amo ric, poderós. Ensenyar la bossa...!!! Ara ensenyem la bossa que portem per les deixalles, fem com els politiquets que tots volen la bossa i s’han de quedar amb la bosseta que els donen als pressupostos... i gràcies.

89.- Avui, els núvols tapen el sol, però no tant com per deixar-nos a fosques. No en tenen prou amb la nit ?

90.- Per molt que en gastem d’aire, sembla ser que no va per camí d’acabar-se. Sobretot sembla que té reserves en algun lloc, ja que no li sap greu de tant en tant de bufar com si n’hi sobrés.
Quan sigui escàs que pot venir el moment, ens el vendran com fan amb l’aigua i haurem de pagar-lo? Quantes respirades fas per minut, ... mira ... tant per tant, fa tant... solta la mosca o aquí et quedes com la mosca morta... Au, a cotitzar que és de persones normals, xato.

91.- Quan un diu: Em faig pesat?-. Sembla ser que no cal que li portin la notícia confirmada per notari, ja sap ell que les orelles del pròxim ja no escolten encara que oeixen.

92.- Si un procura ser breu,... o, bé figurem-nos que no ho procura. És el temps que té un ritme.

93.- Si un es dona culpable, segurament que esmorteix l’acusació, la culpa i potser el càstig.

94,. Recorda’m botella que sempre estàs plena, sigui d’aire quan et diuen buida o de líquid quan et sobreïxes. Podries inflar-te com els humans que solten gasos o deixalles per buidar-se i tornar a començar el cicle omplint d’aire o de líquids i sòlids per transformar. Tu sols ets un recipient passiu que et mouen a voluntat de qui gosa aquell moment de la teva pertinença, encara que t’hagin adquirit amb diner, trobat i t’assoleixen com a pròpia o robat – que també hi ha botelles que tenen expectatives de que els passi quelcom que polis, magistrats... tinguin que actuar per retornar-les al lloc d’inici.

95.- Parlo amb el BOL-I . El retolador em diu : - Vol (la) I. – I tu que vols la ròtula del meu genoll?

96.- Veig un estol de llibres apilats, fora de la capsa que els guardava de ser-ne empolsats. Podrien ser a la prestatgeria de biblioteca de bibliòfil famós, però no en tenen pinta de guardar coneixements superiors. Jo n’agafo el que trio de tant en tant, ell em dona sa cultura que allí busco. Sap que a la biblioteca seria guardat, sense que pogués obrir boca i parlar..

97.- La paraula amable salva distàncies.

98.- El egoisme és un desig en camí del mateix. A veure si arriba o torna.

99.- El escriure és no res, una feina mecànica, com lligar-se les espardenyes o collir la cullera i posar-se-la a la boca. El que importa del acte és quin pensament aporta, quina directriu verteix en el paper.

100.- Prometre no és enganyar. Ara, no acomplir el promès és imposar-se la culpa encara que no es vulgui reconèixer.

divendres, 15 de maig de 2009

3.-HAIKUS -- FLORETES D'AMETLLER

FLORS D’AMETLLERS.

1.-Ai, flors, floretes
que enceteu primavera
amb vestit vostre.

2.- Perfums aleneu
per guarir-nos de penes.
Gels i ventades.

3.- Obriu capsetes.
Que esboterni el cos vostre
futur fruit tendre.

4.-Que volin pètals
Floquets de neu tardana.
Barana i roba.

5.- Trisqueu dentoles
Busqueu tresor partint-les.
Delícia a boca.

6.- Creix. Bon oratge.
No vingui maltempsada
que esguerri joia.

7.-Demà a la tarda
seràs a plet madura.
Ametlló en caixa

8.- Remou la saba
Tronc revellit. Aguanta,
jovent dalt balla.

9.- Quina blancúria !!
Mar quiet, innocent sura
en tu la vida.

10.- Brotons a rama
enganxats com caparres.
Ruc mou l’orella.

11.- Retalleu tela
amb angelical traça.
Tot rodonetes.

12.- De nit la lluna
petonets de llum blanca.
Fent ombra al terra.

13.- Ensenyen calces,
Cuixes arrodonides.
Besllum de sexe.

14.- Ui ? Fredoreja.
Tanqueu la caixa forta
Del tresor vostre.

15.- Tens privilegi
De ser primera a taula
Blanca com lliri.

16.- Espona et guarda.
Mataren tes ancestres.
Destral tallanta.

17.- Rebrots de terra
Senyal vella prosàpia.
Futura espera.

18.- Avui floreixes,
Cotó fluix ensenya
La pollancada.

19.- No t’empeltaren
De classe de senyoria.
Amarg fruit dones.

20.- Volen els pètals.
El vent els tira a terra.
L’instant perfumen.

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON

MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.