diumenge, 10 de maig del 2015

L'ANTON DELS GATS 2.- CRÒNICA D'UNA PEDRA



L’ANTON DEL GATS  2.- CRÒNICA D’UNA PEDRA.-10-5-15
Els cinc menuts segueixen amunt i avall donant guerra, fan corredisses, s’arremeten, es sotmeten amb ungles i queixals i de tant en tant algun fa algun miol agre, ja que el germà ha clavat la forquilla... Si les cortines dels finestrals estan baixes en sa forma normal, pugen aferrant-se a elles com si fossin alpinistes... La guerra està oberta i va a més... Jo els dic, tapeu la tassa del wàter, que tal com van, algun dia en tindrem un que es banya si tenim descuit i tot és possible amb la canalla... i ja em direu...Una de blanqueta i parda que és l’única femella, li agrada posar-se al coll nostre i fins ,avui, ha aterrat a la meva calba i semblava un colomet... La Mel, la gata vella ja els suporta una mica, ara de tant en tant un bufit i la pota la allarga i els llença la bufetada i ells a córrer... Ja se l’han fet seva... Tal com creixen, aviat hauran d’anar al seu destí....
 I ara que parlo de destí... Fa anys que en tenia a la Granja, ara, no... Procurava que fossin mansos i amb un gos tequel, ( salsitxa) el RAI, en fèiem de tot color.  A una mare molt bona n’hi anava guardant algun per refer les baixes que les raboses a les nit al descuidat se’l feien seu...Un mascle negre blanquinós i amb un ull de color blau i l’altre de color verd rememorava a ALEXANDRE MAGNE..( Aquesta parella va durar anys.)... i el varem batejar com ALEXANDRE i fins ens seguia amb aquest nom... Tenien unes batusses amb sa mare que l’arremetia i el feia pujar a uns ametllers molt alts i quan el tenia a dalt, l’arraconava a la rama més prima fins que al final els dos a terra i a córrer cap a un altre arbre... Jo crec que l’entrenava contra les raboses que a les nits passaven per totes les granges a veure que pescaven i, naturalment, el que no anava lleuger ja sabia que un dia o altre acabava a les dents de la guineu... Amb aquestes el RAI que també els seguia el joc devia fer de guineu i de vegades entraven en el vedat on feia hortalissa i allí si els arreplegava el meu bastó els feia anar pel camí recte, també alguna pedra llançada contra d’ells o algun terrós ...i  sempre s’escapava algun guec o miol a més d’algun crit agre que els feia posar en guàrdia... Vaja records... Una forma de perdre el temps em va dir una persona al·legada, jo en dubto , el conservar-los era una seguretat que rates, ratolins i taus anaven a altres restaurants...
A veure si torno amb més tonteries d’aquestes...
ANTON.- T.E.- 8-5-15.

..............

dijous, 7 de maig del 2015

L'ANTON DELS GATS 1.- CRÒNICA D'UNA PEDRA.



L’ANTON DELS GATS.- CRÒNICA D’UNA PEDRA.-7-5-15
Ens han arribat a casa uns gatets, son cinc germans que ja han set batejats per la Tamara ( neta) que a les bestioles les té en el seu íntim. Quans gats i gossos han passat ja per seves mans i en molts la mala sort ha gaudit el reclam de fer mal i deixar fora del cercle d’estima d’ella els animalons. També vull parlar del meu incondicional concepte de respecte sobre tot amb els gats. En l’adolescència els meus germans em deien l’Anton dels Gats. Hi tinc tantes històries amb ells que podria omplir un llibre, fins de molt petit, uns tres anys, la meva àvia i padrina de mare em va ajudar molt per que a una gata li vaig junyir una agulla d’estendre roba a la cua i ja podeu pensar el desori que va posar al terrat de casa quan dos dones i la mare estenien la roba rentada... I no vaig tastar el salencio, o espardenya...em sembla encara un miracle que no fos així, ara, de paraulotes, que no vaig copiar i repetir, eren del diccionari prohibit.
Els gats ben acostumats son nets i a demés son sempre ells i el seu orgull. Ja tenim una gata, la Mel que junt amb la Blanqueta feren vida juntes al pis fins que un dia la Blanqueta amb ple zel,es va escapolir al obrir la porta del carrer i per més que hi varen anar rere seu... impossible de retrobar-la... Ara, a la Mel, l’arribada dels menuts ha set un cop fort i no els pot veure... Un dia tornarà a estar sola ja que els cinc minins ja tenen destí encara que pensa un que potser algun no tindrà un llarg viure al lloc del seu destí.

Potser un altre dia a la PEDRA li vindrà bé fer altra crònica d’ells. Mentrestant paro compte que algun no se’m posi entre peus i li causi mal a ell i ell a mi,...me’ls estimo de veritat.
ANTON.- T.E.

dissabte, 2 de maig del 2015

EL REPARTIDOR... CRÒNICA D'UNA PEDRA.



4.- 25-4-15
EL REPARTIDOR...
A donar-me uns paquets ha fet cap l’interfecte...Parada la furgona tenia ganes de parlar... Estava a sobreeixir... Les sabates es mostraven amb gana... cada dia dotze hores de treball... el cul damunt del cotxe i puja i baixa deixant els encàrrecs... i quan arriba a casa... mare de deu... la dona que l’han operat de varius i pot fer poca cosa, l’àvia que ja toca poc i sols dona feina i la filla, divuit anys, estudiant, que sols pensa en dimarts i dijous i dissabtes i diumenges als vespres per empalmar en el següent dia a la gresca de la ballaruga, al contacte amb el got i altres contactes, però res de posar roba a la rentadora, ni plats al rentavaixelles, ni passar el motxo, ni airejar els llits ni compondre’ls, ni fer la teca,... fillets meus, ell, quan pot, ha de treure les mans del volant i arremangar-se ... Per tant, quan arriba a la dolça llar, per ell és la tenebra, l’infern ...Si no ho era la carretera...
Té dos cotxes, aquest que s’ha parat amb el fato aquí davant meu, on hi porta el guany del caler i un altre per quan fa festa, si és que mai en fa...Novet, no d’anys, si no per que sempre està al estable i sols torcant-li la pols... Però ara, la noia, que ja té el carnet que la fa Fitipaldi, doncs, l’agafa per al seu servei... I amb dos mesos ja no és el cotxe nou, si no que ja sap el que son els petons dat a la cara i ...sí, una nit un far va voler il·luminar una cantonada i va prémer tant que el bes s’endugué el llavi, dic, el far... Les paraulotes que li varen sortir del baix ventre del interfecte varen fer joc amb un braç i ma que també varen besar la galta de la noia divuitena... tres o quatre dies de morros de la filla i la mare i l’àvia... i ell solitari... Quan han fet les paus, el cotxe ha tornat a ser menat per la jove i ara... ahir... quan va arribar a casa  amb sa mare de fer la compra al Super, ja és hora que faci quelcom, doncs,...ai, mare,... deu kilòmetres amb el freno de ma prement com ma al coll per ofegar  i ... la fumarrina a les rodes i diuen que el fum porta càncer... i tant, a cal mecànic està la joia...
Quin consell pot donar-li la PEDRA... ella, ha escoltat i... desfogat el subjecte,ha fet un cop de cap,... fins un altra...  ha pujat al vehicle que el conserva per que li dóna el pa i ha marxat.... les rodes han apedregat un gat que ensumava ... Dos ocells volaven cantant  el seu clam epitalàmic.... El cotxe ha clos en un retomb...  El repartidor sap, almenys, que el mecànic li portarà la factura i pagant se’n surt....

DE CRÒNICA D’UNA PEDRA  15.- ANTON.- T.E.- 25-4-15.

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON


MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.