dilluns, 21 de març de 2011

CEL·LEBREM LA PRIMAVERA I TRES ANYS DE ESTAR EN LA XARXA



En el dia 21 de març del 2008 entrava en la xarxa amb el blog DEIXALLES allotjat a Tinet, circumstàncies que es varen donar al cap d'un temps feia cap aquí a Blogger a posar el meu granet en la immensitat de la platja.... Bona acollida i la continuitat en els meus delits es veu ben rebuda en mig de la grandesa de tant moviment.... Com ocellet he volat i he trobat nius d'esperança, també jo he donat a tots quans han vingut el gotet d'aigua atemperada segons el temps... He intentat fer amics i també molts han practicat aquesta disciplina i la virtualitat del lloc s'ha tornat amable, afable, comprensiva, generosa... excel·lenment acollidora.... He rebut i he donat sense perdre res dels valors humils que portava i he guanyat la ma que ajuda, el petó a la galta, la cadira pel descans....


En aquesta proposta de la Carme a Itinerànces Poètiques, un xalet d'estiu i d'hivern per tots els que hi volen posar a la taula seu plat poètic, hi he vingut amb els meus trenets per ajudar en la misió que fos més adient, AVUI, també hi som per cantar glòries a la PRIMAVERA...que dels cors surtin paraules de PAU, AMOR I LLIBERTAT i que s'estenguin pel mon necessitat d'aquestes sembla que utopies.....

Amb el meu treball de cuina us presento el platet per a tots. Gràcies a vosaltres que m'ajudeu a ser-hi i a viure. Anton.

.....

SI JO POGUÉS, EL TEMPS

ATURARIA....
Escrit per Antoni Fortuño Sas
1 - 3 –octubre - 06
Si jo pogués, el temps aturaria,
la rosa del Amor no es marciria
i el Sol ens calentejaria a tots.
Quants de bressols serien establia,
l’ocell son cant dolcet establiria
engegant arreu la joia i el consol.
Si jo pogués, la Pau feliç viuria,
la guerra dins del mon sufocaria
amb la concòrdia dels sers humans.
Que tots fóssim germans, com ho voldria !!
- abraçada i petó sense falsia
amb odis i enveges lligats de mans -.
Si jo pogués, seria sempre dia.
La mentida vivent apagaria
negant-li orella atenta i meu consens.
Si jo pogués la nit no existiria.
la Llum potent la fosca negaria
amb resplendor de foc sempre vivent.
Si jo pogués, el temps aturaria,
vivint en el record em complauria
allunyant l’oblit que pot fer-nos mal.
Per més que la distància existiria,
sempre l’esperit allí hi restaria
en un fratern abraç, goig desitjat.
La violència, jo arrencaria
negant-li tot favor l’ofegaria
aquietant- ne seus passos fins morir.
Menuts i vells amb cor defensaria,
dones com filles a totes les tindria
eixugant plor en son violat destí.
Si jo pogués, el temps aturaria
i a la venjança el cos li tallaria
parant son pas nefast i delictiu.
La fam a mossos me la menjaria,
fent galtes roges plenes d’alegria...!
tots tindríem plat fondo i tovalló.
Diners i propietats repartiria
per que amb salut i vida hom seria
ric d’esperit, d’intel•lecte i de cos.
 Si jo pogués, el temps aturaria
per viure eix instant amb alegria
asseguts a taula menjant el Pa.
L’hora que ha de venir, jo pararia,
restant quiet, ja mai despertaria...,
com si assolís el somni eternal.
Si jo pogués, el temps aturaria...



divendres, 18 de març de 2011

HAIKÚS DEL 116 AL 130

116 .- Avui no es fa nit,
nit d’estels lluminosos.
Sembla nou dia.

117 .- Tens la delera.
Vols ser abans que ningú.
Matina força.

118 .- Darrere els núvols
es clou la lluna sola.
Estels son orfes.

119 .- Tens la llet blanca
com bell lliri impol•lut.
Fes créixer el blat.

120 .- Riu avall, riu avall,
Tot s’ho emporta l’aigua.
Gaudeix fent tot net.

121 .- Que tinguis gana
no diu que et falta menjar.
Sempre hi ha rebost,
122 .- Pot seva firma
decretat l’història.
Que tinguis bon pols

123 .- Si ets sensible,
l’enganyifa et farà mal.
Tanca la porta.

124 .- Sortida indigna
Eixir per la porta falsa.
Et descobriran?

125.- Punta de coixí
boixets bellugadissos.
Ma es mou destra.

126.- Equilibrista
Cuida bé la maroma.
És teva vida.

127.- Es trenca l’ona
contra la pedra roja,
Sang es blanqueja

128.- Cauran les fulles
fent catifa per terra,
Llit llest, llocada-

129 .- Paperets de plata
guspires lluminoses.
Aclareixen nit.

130 .- Prepara el cos.
El camí se t’allunya.
El vent no arrastra.



dimarts, 15 de març de 2011

29 .-HAIKÚ DEL 101 AL 115

101 – El cap renta-te’l
Al cabell no li cal pas.
Interioritat

102 .- El foc ens crema
l’essència de la vida,
fins vida humana

103 .- Sonata de foc...
Calla serp verinosa
Ets llengua del mal.

104 .- Voles gabina
estirant-ne vol rasant.
Obres les cartes.
105 .- Com en l’ampolla
Viure dins l’aire present.
Sol, solitari.

106.- Abandonada.
-Platja tinc per recórrer
Com fa baldufa.

107 .- El vent que em crida.
M’empeny amb bogeria
Fins un nou destí.

108 .- El riu baixa lent.
Xuclen canya i tamarit...
Tendra ribera

109.- Revellit llibre
quantes mans s’hi culturen.
Diu, tornat savi.

110 .- Contenir aire
et porta a volar platges.
Marioneta.

111.- La gota d’aigua
s’evapora lentament.
Prepara el núvol

112 .- Recita versos
mirant la pluja d’estels.
Capta gràcies.

113 .- La festa fa llum
coets trenquen fosca nit.
Neix nova claror.
114 .- Seguirem corrent
per camins dies i hores,
buscant la meta.

115 .- Procurat la font
Abans de la suada.
Que no facis tard.



HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON

MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.