divendres, 28 d’agost de 2009

24 -- DEIXALLES - ESCORRIALLES de A51 a a75.

DEIXALLES- ESCORRIALLES de A51 a A75

A51.- La botella sempre és plena sigui de líquid, gasós, o ...sòlid.

A52.- Abans d’acabar de formular la pregunta, n’hi han que ja t’exigeixen la resposta. En l’àmbit sensorial no era conscient de l’esquelet de la inquirència, com s’ho feia per desgranar el seu discurs? Un embull de sis i nos que no aclarien res del preguntat en consonància en la resposta. I tot quedava en nous interrogants de veu que amb singlot de so arribaven a l’orella del inquisidor.Però resposta clara, ni una, no podia contestar a tot i al mateix temps. Per què tenim tanta pressa ?

A53.- Per tapar les ferides del ferro, filferro o adients, la cinta aïllant fa la feina i és útil com esparadrap en el tracte humà.

A54.- No surtis al balcó que el vent bufa i t’emboirarà el cabell, et ressecarà els llavis i alguna brossa pot acollir-se a la nineta i et quedes embullat, ressec de veu i sense veure-hi.

A55.- Han caminat a palpentes a primera hora del matí. La llum no hi era, el sol dormia i la lluna a esmorzar havia anat. Pujava els escalons de l’ombra com esperit que hi veu amb les mans tocant paret, per que, en previsió, no volia que el nas podia connectar amb el terra i fes de ma o de peu.

A56.- Entrar o sortir? Sempre es surt d’un lloc i s’entra en altre, o s’entra en un sortint al mateix temps. Segons es miri es surt per la porta i s’entra al carrer o es surt del carrer i s’entra en la porta. Galimaties. Segons un jutja l’acte s’entra o es surt.

A57.- Les cadires tenen cul. Pregunto, quants culs s’hauran culat en el cul de la cadira?

A58.- No sé si dir full de llibre o pàgina de llibre .per que pà – gina sembla que demanis a l’hostessa Gina que et dugui l’element alimentari., proclamant-ho arreu ara que hi ha tants substituts. Diem full, però veig que si girem les lletres i ho llegim a l’inrevés diu lluf que deu ser el masculí de llufa i això arriba a les narius i no consola gens. No sé com anomenar si full o pàgina.

A59.- Un sobre no sobre. Si tens un sobre en propietat no et sobra, pot ser-te útil. També pot dir un sobre no s’obra. El so és el mateix, però el significat que hi dona la vigùria diu que no som amos d’estripar el sobre per veure el que conté .

A60.- He vist mig abandonats un plec o feix de llibres. Els cobrirà la pols? No ! Les aranyes hi han fet un teixit embolcallant-los. Pot ser per dir que els hi pertanyen o per resguardar-los i protegir-los?

A61.- Anem tard. No tenim temps. Quan necessitem una hora posem-hi un quart més. Aleshores, si ve algun inconvenient podrem aturar la ma que ens marca : - No tens temps? - - A mi em resta un quart encara, que vols més?

A62.- Donar un caramel a un menut és donar dolçor al paladar del nin, però, a demés, ens hem fixat que el somriure d’ell adquireix en nosaltres satisfacció vivificant d’agraïment parangona amb la felicitat o quasi ella mateixa que se’ns presenta amb el somrís o paraula del infant. Fer feliç un altre ser és augmentar el nostre goig personal.

A64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, moderació. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de caviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.

A65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.

A66.- Als rucs i als vells no els maltractis i menys els peguis. Els primers per que es tornen mossegadors i guits. Els segons poden morir-se del disgust i aleshores, bona nit i bona hora, s’ha fet tard i no rebràs la pensió que ell no s’acaba i et va bé per tapar algun forat, a demés les pertinences d’hisendes que han estalviat amb luxuriosa fam poden quedar-se pel camí i no arribar-te a les mans i fotuda la hemos. Recordem-ho que davall de les rajoles hi poden habitar tresors combustibles i putrescibles.

A67.- Quan s’han de fer lleis per prohibir el mal, crec que estem desaprofitant el invent. Jo diria que hi ha quelcom que no funciona, Potser la llei hauria de regular més que prohibir si tots arribéssim amb obres sensates. La anarquia que vol? Fora lleis, però el personal que sigui conscient que no calen lleis, per que si no, això seria un desgavell, i gros.

A69- Qui pensi, pensi on pensi,pensi on.

A70.- Quan un té el poder per les llongues, per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.

A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...

72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.

A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.

A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia, no exclusiva de botxins.

A75. - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut.Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. Deixa la sal damunt la pell i l’aigua se’n en va... Potser aquí ve el invent de les dessaladores Mentre la pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic terraqui.

A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.

A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia, no exclusiva de botxins.

A75. - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut.

Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. Deixa la sal damunt la pell i l’aigua se’n en va... Potser aquí ve el invent de les dessaladores Mentre la pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic terraqui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON

MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.