dissabte, 25 d’abril de 2015

CRÒNICA D'UNA PEDRA... 2



………
1.- 18-4-15.-
Sols era una pedra. La deixaren a vora el caminal com objecte sense objecte.
Sense perjudici ni benefici i acollida per la pols i els rebles tenia companyia sense competència.
Al voral, l’espona callada i seria deixava brotar gram per que erosió de xaragalls quan plovia no destruís l’imperi.
També la canyota que aixecava cap ensenyant-se, cassanelles i timó feien timba, romer  esclatant en flor blau moradosa, margarides i esparnellat, melques i ravenisses, palla de gitano i afronta hortolans, llissons i margalls, malves i ortigues...Bona col·lecció de plantetes que no gosaven creuar el camí, llavors pel vent portades germinaven a l’altra banda on la espona regnava. Que faria la pedra en aquell lloc, doncs destorbar a les formigues el pas, posar-se davall la roda d’algun vehicle... Mig rodona qui sap on faria cap... El camí, el seu camí, com el seguiria, s’empolsaria i es rentaria amb la pluja, es calentejaria amb el sol i podria anar com castanya a posar caliu a mans o butxaca d’algun vianant ?
Les seves reaccions contades per ella en uns apunts com un diari o agenda o crònica, vet aquí fins on podria arribar la seva existència...!! Molestant, ajudant, enorgullint-se de triomf, envejant la sort d’altres...? Explicant quefers sentits en sa carn o escoltats Pot tenir vida una pedra ? A veure que en surt d’aquests solcs de ruc que començo.

........

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

HOMENATGE A JOSEP ANTON FORTUNYO ESCODA EN ASCÓ

RECORDS DE JOSEP ANTON

MONTSE, UNA FOTÓGRAFA....de l'anton

RECORDS DE JOSEP ANTON.- GIMNÀTICA VINEBRE

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

AQUAREL·LES--FLORS --A.F.S.

CHIQUITITA.-conjunt Abba.