………
1.- 18-4-15.-
Sols era una pedra. La
deixaren a vora el caminal com objecte sense objecte.
Sense perjudici ni benefici i
acollida per la pols i els rebles tenia companyia sense competència.
Al voral, l’espona callada i
seria deixava brotar gram per que erosió de xaragalls quan plovia no destruís l’imperi.
També la canyota que aixecava
cap ensenyant-se, cassanelles i timó feien timba, romer esclatant en flor blau moradosa, margarides i
esparnellat, melques i ravenisses, palla de gitano i afronta hortolans, llissons
i margalls, malves i ortigues...Bona col·lecció de plantetes que no gosaven
creuar el camí, llavors pel vent portades germinaven a l’altra banda on la
espona regnava. Que faria la pedra en aquell lloc, doncs destorbar a les
formigues el pas, posar-se davall la roda d’algun vehicle... Mig rodona qui sap
on faria cap... El camí, el seu camí, com el seguiria, s’empolsaria i es
rentaria amb la pluja, es calentejaria amb el sol i podria anar com castanya a posar
caliu a mans o butxaca d’algun vianant ?
Les seves reaccions contades
per ella en uns apunts com un diari o agenda o crònica, vet aquí fins on podria
arribar la seva existència...!! Molestant, ajudant, enorgullint-se de triomf,
envejant la sort d’altres...? Explicant quefers sentits en sa carn o escoltats Pot
tenir vida una pedra ? A veure que en surt d’aquests solcs de ruc que començo.
........
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada