Quan el cap sembla que reposa
i la clepsa pensa...
Per quin camí seguirà la idea,
paraula veu, paraula escrita.. ?
En l’insondable lloc de la nuvolada
la pluja espera el moment precís
i surt a la vida i esclata.
Oh, idea, que m’acompanyes,
que em jures fidelitat.
En tu tinc posada confiança
que com vertader amic
mai falla...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E..- 12-6-16
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada