TRENETS 171

 Quants sers es sumen

al inexorable crit de vida !!

No és sols la veu que esclata

o el pensament que ho assumeix...

Desprès de la ventada

tot el terrer era negat

de fullam de l’arbriu

que com mocadors de paper

s’arreceraven fent grupets

davant portes o espones,

en racons o sodra del carrer...

Qui hi hauria que els recollís

per eixugar-se llàgrimes

o netejar-se les immundícies

o be deixar-les podrir...

O qui no, insatisfet,

buscant altra ventada,

buscant altre fullam

que enjoiés seus delits

cantaria eterna al•leluia...

DE REBAIXES 16. 27-6-16.

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix