151.- 1-6-18.
A recer de la façana pulcra i embellida,
a terra com fent parterre enjoiat
parres i testos en plenitud excelsa
alegren el carrer de coloraina farcida
Verds i grocs, i blaus i vermell
competeixen amb dolcesa i bones arts.
Ben allotjades agraeixen a l’amfitriona
el treball que ha esmerçat...
Quan un circula prop de la parada
en capta el tuf de joia i ufanor...
Beneïdes mans,
que cuiden del color i del perfum
i hi posen l’alegria que en el cor sent.
Capta el mirar la plena diligència
del treball ben fet, que dóna ànima
a aquells menuts i petitons sers.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 1-6-18.
.....................
152.- 2-6-18.
El gos llebrer de la llum
mira estupefacte el ramat d’aigua
que corre embogit pel riu.
Durant la nit, a claror de lluna,
ha saltat tots els brancals i portes
t ha assolat quant davant seu hi havia.
No son barrera tamarits i canyes,
ni marges de pedra aguantant parades...
Amb espardenya solta la llopada
mossega i destroça, arrasa i s’emporta
com barca amb xarxa netejant vorades.
Totes
les cuques han pujat de cota
apressades per l’empenta inexorable,
així com caus i nius son voraçment
derruïts.
Espès el ramat avança, avança i avança
Fent-se lloc amb l’empenta imparable.
El riu quan s’embogeix pot fer destrossa...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 2-6-18.
..................
153.- 3-6-18.
Flors de prunera,
exquisides en son esclat,
embolcallades amb seda blanca...
Avui s’obren amb cordura
ensenyant al vent i al sol
sa impol·luta empenta
en fràgil retruny...
Les batejaren un dia
quan plovia a bots i barrals...
i ara el sol i el ventijol
les acaronen com banderes al tossal...
Beneïda florada alba,
Mantell brodat...
Aviat el teu fruit
colrarà llavis
deixant sa mel,
suc d’angelical paladar.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 3-6-18.
..................
154.- 4-6-18.
En el pla i en
la vallada
la xarxa de la
natura escriu paraules ...
Quin goig!! A
peu net es manifesten
i ens diuen seus
amors compresos o no,
però vitals... Llampants
com guineu
que escruta els
moviments del contrari
per atacar a
salvo i sense perill.
El vent
transporta la veu harmoniosa
i la escampa per
que en siguem sabedors,
que ens omplim de
la seva excelsitud
Avui poden
abellir els nostres peus
amb seva humilitat...
no els hi agrairem ?
Cantem
l’antífona que beneeix els grans instants
i no periclitem
l’assoliment de l’alegria.
DE REBAIXES
18.-ANTON.-T.E.- 4-6-18.
................
155.- 5-6-18.
Quina joia de
parada!! El blat !!
El contemplava
esvelt.
Sa messa era com
mar en calma
en certs
instants i de vegades
el ventijol
curós l’acaronava
com ma de noi a
jove verge
li pentina joiós
la cabellera.
Sa verdor impactava
en sa lluïssor !!!
Ahir tant ple de vida,,,
avui ja no va cap al cel sa fràgil
bellugadissa...
Jo vaig conèixer la falç i la dalla
que l’abatien a porques, amb remades
que ajocaven aquells guaixos erèctils
vencent la verticalitat amb destresa,
Amb neguit i suorada eren vençudes
aquelles tiges, amb bandera ben granada...
Amb el rampí les gavelles eren prestes
per agermanant-se capiculades
i fer-ne les garbes per portar a l’era...
Avui, la mesada encara verda
• tota
aquella glòria abans impagable
serà menja pel bestiar de llana o pel
cabrum -,
i amb presa la màquina l’ha ajagut
com si fos catifa esperant la solanada...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.-5-6-18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada