212.- 3-9-18
Vaig rossolar per la pendent del viure,
un fart de menjar còdols i esbarzers.
En el sojorn implicava als peus ineptes,
però si eren cansats de córrer i parar-se
sabien què els esperava en aquell lloc
destroçar avarques i desprès la pell dura
podria llaurar i la terra tova seria sembrats
de bon goix on la tovor curaria el desastre.
1-2-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada