220.- 11-9-18
S’engolava com un gall satisfet.
Vencia a la tempesta ?
L’orgull el portava endavant ert.
No pensava que a dalt de tot
l`arramblarien com un envà
en construcció i una ventada
el deixa pla a terra queixant-se.
Mal pujaria al cim sense guardar-se
dels improperis del lloc escabrós.
S’hauria de conformar en seguir
el tornall protegit per pujar
fins la carena. El vent arrasa
quan et ve de cara sense cobert.
13-2-19.-DE REBATXES 18.- ANTON.- T.E.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada